Antes de hacer el resumen de estos 365 de guerra vividos desde Lloret de Mar, recordar que hoy desde la Plataforma per la Pau Lloret han organizado una CONCENTRACIÓN: Por un alto al fuego inmediato. Hoy viernes 24 de febrero a las 18:00h en la plaza del Ayuntamiento.
Hoy 24 de febrero del 2023 se celebra un año de la invasión de Rusia a Ucrania, ¿cómo ha afectado y reaccionado nuestra población ante esta guerra? Recupera las noticias más destacadas y visitadas de este último año:
👉🏻Vuelve la curiosidad por los bunkers construidos en Lloret por la Guerra Civil
👉🏻Lloret, engegarà una iniciativa per evitar el risc de topades entre veïns ucraïnesos i russos
👉🏻Ana Maria desde Lloret, consigue 6 toneladas de material para Ucrania, con esta campaña
👉🏻Entrevista: Una Lloretenca porta menjar i medicaments fins a Ucraïna.
👉🏻El viaje de Robert Melero, veterinario de Lloret, para rescatar una osa abandonada en Ucrania
👉🏻La Cruz Roja atiende a 130 refugiados ucranianos en el Hotel Caribe de Lloret
👉🏻Plataforma per la pau recorda amb un minut de silenci les víctimes de la guerra d’Ucraïna
👉🏻Lloret ha empadronat 1532 refugiats aquest primer any des que va començar la invasió d’Ucraïna
_____________
CURIOSIDADES
¿Qué significa el corazón con texto y colores ucranianos que está en muchos comercios de Lloret?
«¡Buque de guerra ruso, vete a la mierda!»
Las últimas palabras de los trece héroes ucranianos que defendían un islote en el Mar Negro antes de morir por el bombardeo de un acorazado.
Todas las guerras tienen sus héroes y la invasión de Ucrania empieza a ponerles nombre. Los medios del país y el propio Gobierno han elevado ya a esa categoría al pequeño destacamento de 13 soldados que ayer defendieron «hasta la muerte» un pequeño islote deshabitado en el Mar Negro conocido como isla Serpiente, a unos 50 kilómetros de la frontera con Rumanía.
La última comunicación por radio del jefe de la pequeña unidad revela su enfrentamiento dialéctico con el comandante de un buque ruso implicado en el ataque a Ucrania en el flanco sur. Varios medios ucranianos confirman que el oficial ruso invitó a los soldados que defendían el islote a que se rindieran. «Este es un buque de guerra. Repito, este es un buque de guerra militar ruso. Le sugiero que depongan sus armas y se rindan para evitar derramamiento de sangre y bajas innecesarias. De lo contrario, serán bombardeados».
El tajante ultimátum de los rusos tuvo, según las autoridades ucranianas, una valiente respuesta por el oficial al mando. «Buque de guerra ruso, vete a la mierda». Y después el silencio. La emisora de los soldados ucranianos no volvió a activarse y los trece soldados fallecieron instantes después tras el bombardeo del acorazado. El Gobierno del presidente Zelensky ha prometido condecorar a los guardacostas caídos por su arrojo.
_____________
Y por último compartimos la nota de prensa que ha emitido el Govern de Catalunya valorando este último año desde el gobierno y donde explica su postura y apoyo al país ucraniano:
El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha reafirmat aquest matí la solidaritat amb el poble ucraïnès i ha assegurat que “Ucraïna trobarà sempre un aliat en Catalunya”. “Un aliat per defensar la recuperació de la plena sobirania, la recuperació de la plena llibertat, per defensar la democràcia, els drets humans i la garantia de la pau i respondre amb la màxima solidaritat davant de l’emergència humanitària”, ha manifestat.
Així ho ha dit després de rebre aquest matí al Palau de la Generalitat Yaroslav Bozhko, representant del poble ucraïnès guardonat amb el Premi Sàkharov 2022 a la llibertat de Consciència del Parlament Europeu. Bozhko és també portaveu del Moviment de Resistència Civil del Llaç Groc, originat a la ciutat temporalment ocupada de Melitópol, que anima els ucraïnesos a resistir i denunciar l’ocupació russa pintant llaços blaus i grocs i altres símbols ucraïnesos als espais públics.
Aragonès ha subratllat que la reunió ha servit per “reafirmar la solidaritat de Catalunya amb el poble ucraïnès” i, alhora, “posar en comú el compromís compartit de seguir defensant els valors de la pau, la democràcia i els drets humans que defineixen els nostres pobles”.
Coincidint amb el primer aniversari de l’ocupació russa d’Ucraïna, el cap de l’Executiu ha condemnat “rotundament” la invasió sobre “un país sobirà, democràtic i compromès amb els valors de l’europeisme”. “Catalunya se suma a la crida internacional per a l’aturada de les hostilitats de l’exèrcit de Rússia i el necessari retorn a una via diplomàtica de relacions entre pobles”, ha declarat, al mateix temps que ha reiterat el missatge de suport als vuit milions de ciutadans que han hagut de deixar el seu país.
Durant aquest any de guerra, Aragonès ha destacat que “Catalunya s’ha bolcat amb Ucraïna”, a través d’ajuda humanitària i també amb “l’acollida de més de 21.500 persones” provinents del conflicte. “Mentre duri la invasió russa a territori ucraïnès, continuarem aquesta tasca de solidaritat. I hi serem, també després. Donant suport a la crisi actual, però també en la reconstrucció posterior, en línia amb el compromís de la Unió Europea”, ha remarcat el cap de l’Executiu. En aquest sentit, el president ha destacat que, en les properes setmanes, s’obrirà una nova línia d’ajudes ordinàries de cooperació que tindrà en compte els projectes vinculats amb les conseqüències de la guerra d’Ucraïna.
“Catalunya té vocació humanitària”, ha reblat Aragonès, i per això aquest 2023 el Govern “ha reforçat de forma molt important, arribant al 45 milions”, les polítiques destinades a atendre crisis humanitàries i contribuir a la cooperació internacional. “Ho fem per convicció, per solidaritat i perquè Catalunya té la voluntat, les capacitats i els mitjans per ser útil i contribuir a poder donar respostes als reptes globals i a emergències com la d’Ucraïna, que ens interpel·len molt directament”, ha assegurat.
A la trobada també hi han pres part la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu; el cònsol d’Ucraïna a Barcelona, Artem Vorobyov, i el cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera.
El Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència és el màxim reconeixement de la Unió Europea en la tasca que es fa en l’àmbit dels drets Humans. Es va atorgar per primer cop el 1988 a Nelson Mandela i Anatoli Marchenko.
