Ens fem ressò, d’aquests tres testimonis de Lloret, que opinen del conflicte bèl·lic al diari El Punt Avui: en Max, veí de Lloret ucraïnès de mare russa, Evgeniya, empresària russa establerta a Lloret, i Jaume Dulsat, alcalde de la població. On donen el seu punt de vista a la convivència entre les dues nacionalitats a Lloret, expliquen les seves vivències, dificultats i ofereixen solucions al problema.
Entre la comunitat russa a la costa gironina, més enllà d’una minoria que dona suport a Putin, afloren testimonis de residents avergonyits amb la guerra i inquiets per les restriccions bancàries i de moviments
N’hi ha que col·laboren amb els ucraïnesos, tot i la tensió que des dels consistoris volen mitigar, però hi ha força reserves a parlar-ne.
La Costa Brava és una de les zones de Catalunya amb un percentatge més elevat de russos al cens. Pel clima, sobretot, però també pel paisatge, la gastronomia i uns preus relativament assequibles respecte a altres destinacions mediterrànies, a banda de tenir la capitalitat de la cosmopolita Barcelona i el sud de França a una hora escassa en cotxe. A Lloret de Mar, representen la segona comunitat més nombrosa de Catalunya, més d’un 5% del cens. Tradicionalment discrets, tendien a fer pinya amb el seu cercle, però la invasió ordenada per Putin a Ucraïna els ha situat en una posició incòmoda. No ha estat possible trobar cap testimoni que avali la guerra, que també n’hi ha, però la majoria la desaprova i n’hi ha molts que fins i tot estan col·laborant amb les iniciatives solidàries, “amb el cap cot” i avergonyits per les imatges dels bombardejos, destaca en Max, un voluntari ucraïnès de mare russa, mentre ens atén, atrafegat, en la recollida de donacions per a Ucraïna a Lloret.
En Max és pacifista, però entén que el seu pare s’hagi allistat a l’exèrcit ucraïnès amb 62 anys, per l’experiència com a militar de l’URSS en la seva joventut, per contenir la invasió. Malgrat tot, es declara russòfon, com tants d’altres al país bombardejat per l’exèrcit de Putin, però destaca les múltiples mostres de suport que estan rebent de lloretencs d’ascendència russa. Fins i tot n’hi ha alguns que estan acollint refugiats als seus domicilis. Després de 18 anys treballant a Lloret, com a comercial immobiliari o a l’hostaleria, per ara no es planteja entrar en combat, però està disposat a aparcar temporalment el vessant laboral per continuar donant un cop de mà des de Lloret i gestionar l’èxode d’ucraïnesos que ara cal acollir.
També al municipi de la Selva, una de les interlocutores de la comunitat russa és Evgeniya Kopytova, de l’associació NensRu, un punt de dinamització i relació cultural per a nens russos (i també ucraïnesos), que està patint igualment l’escalada bèl·lica des de la distància. “Però massa de prop, enmig de les dues comunitats”, assenyala. “Estic en contra de la guerra, com la majoria de russos”, deixa clar, i lamenta haver assistit a alguna topada dialèctica entre russos i ucraïnesos residents aquí. “De moment són petites i aïllades”, admet, i ha mirat de fer de mitjancera per calmar els ànims.
Per avançar-se a aquestes situacions i garantir la convivència, el consistori ja havia advertit el risc de topades i ha activat grups de suport emocional amb professionals. Manifestant que “No s’ha de descuidar dels residents russos, donant un suport amb un horari de sessions específic, i un altre de mixt entre veïns de les dues nacionalitats”.
A Lloret, l’alcalde, Jaume Dulsat, avança que els serveis socials engegaran una iniciativa, per evitar el risc de topades entre nacionalitats, que en converses amb membres de la comunitat local ha copsat que “hi ha molts russos que s’oposen a la invasió militar, però també tenen por de manifestar-se públicament en contra, pel risc de represàlies si tornen al seu país o fins i tot que les puguin patir els seus familiars”.
La incomoditat a l’hora d’opinar sobre el conflicte és palesa en una altra institució que ha fet de pont entre les dues comunitats a Lloret, l’Església ortodoxa, amb seu a l’antiga ermita de Sant Quirze. Un dels sacerdots també va optar pel silenci.
Evgeniya Kopytova dona més detalls de les “dificultats per fer pagaments o simplement treure diners del banc”. Hi afegeix, alhora, que és un problema que s’havien trobat molts russos “des de fa més d’un any, per obrir nous comptes corrents en bancs d’aquí”. De moment, han de recórrer als saldos en comptes acreditats a la UE, o a diners en efectiu, però també hi ha famílies que de moment han quedat partides, amb membres aquí i d’altres en estats de la Federació Russa. La distància que fins ara es cobria amb vols directes, en qüestió d’hores, ara implica fer diverses escales i una bona volta pels espais aeris que no s’han vetat a les companyies aèries del país eslau. “La guerra és una tragèdia per a Ucraïna, molt pitjor i més cruel que les sancions, però els russos també patiran a causa de tot això”, valora la lloretenca.
Me suena a cuento xino el ser ruso y no ir a hacer un golpe de estado o entregar todos los soldados las armas ser Ucaniano y tener un vecino o compañero ruso que te estén matando los rusos a tu familia y no pelearte con los rusos