EconomiaNotícies

Lloret de Mar torna a ser la població amb la renda per càpita més baixa de Catalunya amb 12.252€ segons el darrer estudi

Lloret de Mar es consolida un any més com el municipi català amb la renda per càpita més baixa, situant-se en 12.252 euros, segons l’últim informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

El rànquing d’Idescat revela que quatre dels cinc municipis amb menors ingressos per habitant a Catalunya pertanyen a la província de Girona, destacant-se per la seva vulnerabilitat econòmica en un període encara marcat per les secuel·les de la pandèmia. A Lloret de Mar, els efectes han estat particularment visibles, ja que el municipi sol estar entre els últims en aquest indicador econòmic.

Els següents municipis gironins amb la renda més baixa són Aitona amb 12.257 euros, La Jonquera amb 12.414 euros, Castelló d’Empúries amb 12.424 euros i Salt amb 12.512 euros, tots ells mostrant una tendència similar.

Rànquing

1.  Lloret de Mar - 12,252 €
2.  Aitona - 12,257 €
3.  La Jonquera - 12,414 €
4.  Castelló d’Empúries - 12,424 €
5.  Salt - 12,512 €
6.  Almacelles - 12,591 €
7.  Roses - 12,656 €
8.  Riba-roja d’Ebre - 12,736 €
9.  Cadaqués - 12,875 €
10. El Perelló - 12,912 €
11. Ulldecona - 12,943 €
12. Batea - 13,133 €
13. Santa Margarida de Montbui - 13,196 €
14. Montferrer i Castellbò - 13,201 €
15. Seròs - 13,203 €
16. Constantí - 13,275 €
17. El Montmell - 13,400 €
18. La Pobla de Mafumet - 13,421 €
19. La Sénia - 13,484 €
20. La Fuliola - 13,517 €
21. Torrelles de Foix - 13,623 €
22. Alcarràs - 13,629 €
23. Ullà - 13,652 €
24. Tossa de Mar - 13,658 €
25. Figueres - 13,663 €

A l’extrem oposat del rànquing, els municipis amb la renda per càpita més alta són:

1.  Matadepera - 30,684 €
2.  Sant Just Desvern - 26,910 €
3.  Fornells de la Selva - 26,222€

En contrast, a l’altra extremitat del rànquing, Matadepera encapçala la llista amb una renda per càpita de 30.684 euros, seguit per Sant Just Desvern i Fornells de la Selva, amb rendes significativament més altes que la mitjana catalana de 18.660 euros.

Aquestes xifres no només evidencien les desigualtats regionals dins de Catalunya, sinó que també posen de manifest la necessitat de polítiques específiques que ajudin a reactivar econòmicament les zones més afectades, especialment en municipis com Lloret de Mar que han patit greument durant aquests anys de incertesa.

5 Comentaris

  1. Bon dia.

    En la meva opinió als extrangers que venen a fer negoci amb l ‘habitatge turistíc els hi hauriem d exigir l’empadronament al municipi.
    També possant el foco en nosaltres mateixos hauriem de possar més mesures amb l’economia sumergida i possar tots de la nostre part.

    Gràcies !

  2. Tranquils que l’Ajuntament encara no ho ha entès !!
    Puja d’ impostos generalitzada i abusiva com ara l’IBI al 12%, escombraries 20%, aigua, taxa animals, … I sense sorra a les platges esperant hi hagi un miracle.
    La part positiva és que ja no podem baixar més en el ranking !
    Estem al Maig i el més calent a l’aigüera, tot esperant allò de “a l’estiu tota cuca viu “.
    Ànims cracks !!!

  3. Grans beneficis del turisme per a uns pocs i despeses del turisme per a la resta de la població per mitjà d’ impostos desmesurats !
    Mal repartit i encara més amb aquesta política del nou Ajuntament.
    I encara els queden 3 anys de pràctiques !!

  4. La pauvreté est visible partout à Lloret, sauf dans les cartes des restaurants qui ont sûrement les prix les plus élevés de la Catalogne… Tout comme les taxes, et les frais des gestoria…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles relacionats

Back to top button