(Castell de Montsoriu)
Tal com ha manifestat la regidoria de Cultura de Lloret de Mar a través de les seves XX.SS: La parròquia de Sant Romà, l’ermita de Santa Cristina i el castell de Sant Joan, son el patrimoni que Lloret de Mar aporta al nou centre d’interpretació del Vescomptat de Cabrera.
Un projecte d’àmbit comarcal, que ha entrat en funcionament al Castell de Montsoriu, a Arbúcies. L’objectiu és donar a conèixer “el patrimoni i el llegat en comú” que tenen Lloret i els municipis veïns.
On s’han sumat al projecte d’altres municipis de la comarca de La Selva com són Anglès, Arbúcies, Blanes, Breda, Caldes de Malavella, Hostalric, Maçanet de La Selva, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Sils, Susqueda i Vidreres.
Tota aquesta informació es pot trobar a la pàgina web 👉🏻“La Ruta dels Cabrera” a través de la qual es mostren els atractius turístics i culturals del Vescomtat de Cabrera a la comarca de La Selva, així com les rutes religioses i militars, equipaments, recreacions i les propostes dels municipis que en formen part, entre els quals hi ha Lloret.
Qui i qué era el Vescomtat de Cabrera?
El Vescomtat de Cabrera era un senyoriu feudal de gran importància que formava part dels territoris de la Corona catalano-aragonesa.
S’estenia des de les boscoses muntanyes del Montseny, les Guilleries i el Collsacabra fins al mar Mediterrani, amb el centre situat a l’actual comarca de la Selva. Els seus senyors van tenir vides dignes de novel·la cavalleresca, com el vescomte Bernat II de Cabrera, que, al segle XIV, va arribar a ser el principal conseller i almirall del rei Pere IV el Cerimoniós, i va transformar el castell de Montsoriu, bressol i residència del llinatge, en un palau gòtic inexpugnable.
El territori del vescomtat es regia per formes de govern pròpies, centralitzades a la vila emmurallada d’Hostalric. El context geoestratègic de la població va afavorir d’una manera molt significativa el seu auge com a capital del vescomtat. Hostalric va començar a singularitzar-se a partir del segle XIII i, durant la següent centúria, va consolidar i va augmentar la seva posició preeminent com a capital del Vescomtat. La població va centralitzar gran part de l’alta administració i va acollir el principal tribunal judicial del territori dels Cabrera. En aquest sentit, resulta clau la figura dels agents de poder al servei dels vescomtes, que feien efectiva la governabilitat del territori. Per exemple, va destacar en aquest àmbit la figura de Pere de Santantoni, que va ser notari públic d’Hostalric, jutge ordinari i procurador general de tot el vescomtat al segle XIV.
El Vescomtat de Cabrera va comptar amb altres personatges destacats, com la vescomtessa Ermessenda de Montsoriu, fundadora del monestir de Breda al segle XI, o el cosmògraf i mercader Jaume Ferrer de Blanes, que va participar en el repartiment del món del Tractat de Tordesillas, a l’any 1494. Avui dia encara podem admirar diferents llocs i monuments que ens traslladen a l’època del vescomtat i a la vida dels seus protagonistes: castells altius, ermites solitàries, muralles protectores, silents monestirs, torres de guaita, etc. Tot un llegat patrimonial que ens permet viatjar a l’Edat Mitjana mentre gaudim de les nombroses activitats i serveis del nostre temps.