La lloretenca Silvia Mena Fernández és doctora en Electroquímica, té vint-i-nou anys i treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona gràcies a una beca PIF Margarita Salas, amb la que pot fer un doctorat d’investigació alhora que rep un sou. Però tot i que això ja és un fet important, el que volem destacar avui és que la Sílvia Mena ha estat guardonada amb un important premi convocat pel grup d’Electroquímica de la Real Sociedad Española de Química.
El reconeixement l’ha rebut per haver presentat la millor tesi doctoral del 2022. L’entrega d’aquests guardons ‘Antonio Aldaz’ van tenir lloc en el Congrés d’Electroquímica celebrat del 3 al 5 de juliol a Ciudad Real, on la lloretenca va fer una xerrada sobre la tesi.
Lloret Gaceta ha pogut parlar amb la Silvia Mena perquè ens expliqui en què consisteix la tesi i perquè és tan rellevant.
“Bàsicament, la investigació s’ha centrat a assolir no generar més CO₂ i reutilitzar el CO₂ que ja tenim; és a dir, donar una segona utilitat al CO₂ que ja s’ha generat. Aquesta tesi electroquímica valora la utilització del CO₂ que ja es troba en l’atmosfera per donar-li altres segones oportunitats. Concretament, la meva tesi demostra com es pot fer captura i reutilització d’aquest element amb dissolvents verds per aconseguir productes que tenen CO₂ a dins (grup carboxílic), com els medicaments Ibuprofèn i Naproxèn”.
La Silvia va ser estudiant de l’escola Pere Torrent i l’Institut Rocagrossa de Lloret de Mar, després va cursar la carrera de Química a la Universitat autònoma i es va especialitzar en Electroquímica (utilització de l’electricitat per aconseguir reaccions químiques).
Sílvia: Quin és el teu nou projecte, ara que estàs investigant?
Estic en un projecte diferent del qual vaig fer la tesi; estic treballant en un pegat (parche) que puguis ficar-te a la pell i que tingui un compost que pugui canviar de color quan s’utilitzin raigs X i fer de sensor amb l’electroquímica.
La Silvia se sent afortunada per poder continuar investigant i treballar en el que més li agrada, i afegeix que és molt difícil dedicar-se a la ciència perquè falta finançament per desenvolupar estudis, i fer investigacions, i en general, l’estat espanyol destina pocs recursos.
La nostra protagonista d’avui ve i va de Lloret per motius de feina, però el seu cor és lloretenc i aquí té la seva casa, família i amistats, encara que per continuar amb la seva tasca d’investigació, passi gran part de la seva vida a Terrassa.
