ACN: Avui dilluns 25 de juliol, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la sentència de l’Audiència de Girona que condemna a 18 anys de presó l’acusat d’executar a trets un empresari a Lloret de Mar(Selva) l’any 2012. El jurat popular el va declarar culpable i l’Audiència el va condemnar per assassinat i tinença il·lícita d’armes, però la defensa hi va presentar recurs d’apel·lació, que ara l’alt tribunal ha desestimat. A la sentència, el tribunal desmunta un per un els arguments de la defensa. «Existeix una suma d’elements provats que condueixen a una unívoca i inequívoca conclusió lògica final», conclou la sentència.
L’Audiència de Girona va condemnar a 18 anys de presó l’acusat de matar a trets un empresari a Lloret de Mar recollint el veredicte del jurat popular, que el va declarar culpable. La defensa, però, va recórrer la decisió i ara el TSJC ha desestimat el recurs i ha confirmat la sentència. A la sentència, l’alt tribunal desmunta els arguments esgrimits per la defensa de l’acusat. En primer lloc, la defensa al·legava que la declaració d’una testimoni, que en el moment de la celebració del judici estava a Rússia, s’hauria d’haver articulat com a prova preconstituïda o bé practicar-se durant el judici a través de videoconferència. El TSJC, però, considera que la incorporació de la declaració es fa correctament i conclou que no hi va haver «indefensió» a conseqüència de la seva lectura al plenari.
«Ni les preguntes que pretenia haver-li fet a la testimoni, i que es van recollir al plenari, eren substancialment diferents de les que se li van fer ni les que no se li van fer poden considerar-se rellevants», remarca la sentència. A més, remarca que la defensa podria haver rebatut, qüestionat o contraposat la declaració amb la resta de la prova practicada al judici. La defensa també qüestionava la sentència per «manca de motivació necessària» perquè considera que es va limitar a relatar la valoració del jurat popular. El tribunal, però, conclou que, en aquest cas, «a diferència del que pot passar en altres», el veredicte conté una «exhaustiva explicació dels motius que van conduir a concloure que l’acusat va ser l’autor dels trets que van posar fi a la vida» de l’empresari.
«El magistrat president va oferir la corresponent explicació jurídica sobre la prova indiciària i va analitzar els diferents indicis inculpatoris expressats pel jurat, els va ordenar i els hi va donar coherència jurídica», remarca. Tampoc observa cap «defecte valoratiu» en l’anàlisi dels indicis. Amb tot, la sentència del TSJC conclou que no hi ha falta de motivació en la valoració de la prova considerada pel jurat com a «fonament» de la declaració de culpabilitat. «Existeix una suma d’elements provats que condueixen a una unívoca i inequívoca conclusió final», conclou.
Els fets es remunten al 13 de setembre del 2012 entre les 19.30 i les 20.00 hores. Segons recull la sentència que ara el TSJC ha confirmat, l’acusat i la víctima van quedar en un descampat proper a l’antic col·legi Can Barnés per resoldre un conflicte que tenien. Un cop allà i a traïció, l’acusat va engegar cinc trets contra la víctima, que no va tenir cap possibilitat de defensar-se Després de perpetrar el crim, va fugir de Lloret i el van detenir a València l’abril del 2017. Al seu veredicte, el jurat popular va declarar l’acusat culpable i l’Audiència, recollint el veredicte, el va condemnar a 18 anys pels delictes d’assassinat i tinença il·lícita d’armes.
