Lloret, ¿model de turisme obsolet?

El meu nom és Òscar Portela, fill d’emigrants lleonesos i soc “de Lloret de tota la vida”.

Ja des de molt jove, en els meus temps a la UdG, on estudiava turisme, em sentia molt orgullós de ser Lloretenc i així ho defensava a capa i espasa davant professors i companys, ja que el meu poble era molt més del que es veia en les notícies d’estiu. Curiosament alguns dels meus companys universitaris han passat alguna de les seves etapes professionals o estan ocupant actualment càrrecs de responsabilitat en aquest poble a què tant criticaven i de què s’han acabat enamorant.

La meva carrera va començar, com la de molts xavals, endollat pel pare als 16 anys en un dels hotels de la cadena a la qual treballa, amb els anys em vaig trobar dirigint el mateix hotel que em va veure entrar com a mosso d’equipatge, però com sempre he estat molt inquiet i inconformista, vaig decidir anar-me’n a seguir aprenent dels grans a Canàries, Balears, Catalunya interior, Aragó, Empordà, Barcelona, etc. i en tots i cadascun d’aquests destins, al dir que soc de Lloret, la resposta era la mateixa: Lloret? Allà sí que sabeu fer bé les coses! Teniu de tot i per a tots!

Exacte! Tenim producte de tots els colors i preus. No caiguem en la crítica fàcil des del sofà de casa i amagats darrere de la pantalla del mòbil, argumentant que tant el 2020, així com en aquest 2021 hem tingut client de baix poder adquisitiu del sud de França, que no ha fet més que portar-nos mals de cap. ¿Oblidem que comptem amb part de la nostra planta hotelera recentment renovada amb uns estàndards de qualitat i servei bastant alts? I malgrat alguna que una altra excepció, han estat venent a uns preus bastant correctes.

Aquests turistes que hem tingut o patit aquest estiu, clarament tornaran al seu comportament natural, és a dir, a conduir des de França fins a Algesires i creuar l’estret i recuperarem el nostre client nacional i internacional, però hem de donar-li un parell de voltes al tema de la mobilitat.

Lloret és un referent a nivell mundial en la gestió i reconversió del seu model turístic, tant és així que fa un parell d’anys compartint taula amb Joan Molas (expresident de l’Institut Tècnic Hoteler i de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics i ara president de la Taula de Turisme), que coneix la nostra vila des de fa molts anys, ens va comentar que en converses amb importants operadors en l’àmbit mundial, li havien deixat clar que Lloret havia deixat enrere la imatge de turisme barat i de borratxera i que l’estaven venent molt bé en el mercat familiar, esportiu o MICE, entre d’altres i que hem estat capaços d’atraure públic durant tot l’any, ja sigui gent gran, esportistes, famílies, congressos, joves que busquen festa, platja i diversió, diversificant i trencant a part l’estacionalitat. Podríem dir que tenim diversos Llorets dins d’un mateix Lloret, depenent de l’ull de qui ens mira i decideix reservar una habitació, una taula en un restaurant o comprar-se unes sabates.

Un antic professor meu i a què admiro profundament, va dir un dia que o fèiem alguna cosa o Lloret seria el Detroit del turisme nacional i sincerament crec que estem en el bon camí, tot i que hi ha molt a millorar per part de l’administració pública i del sector privat, però aquest és un tema que podríem abordar en una altra ocasió.