Vanesa Martínez mor a Lloret esperant un sistema just: la seva voluntat encén la lluita per transports mèdics dignes i funerals accessibles
Vanesa Paola Martínez, veïna de Lloret de Mar, va morir el passat 8 de març de 2025 després d’una llarga lluita contra el càncer. La seva història s’havia fet pública mesos abans, quan va denunciar els greus problemes del transport sanitari: retards crònics en ambulàncies, falta de coordinació i barreres administratives per poder accedir als seus tractaments de quimioteràpia a Girona. Tot això ho va suportar mentre intentava visibilitzar la situació per tal que altres pacients no passessin pel mateix.
Amb la seva mort, Sònia Campos, amiga i coneixedora del cas i de la lluita de la Vanesa, ha volgut donar veu a la seva última voluntat: que el seu cas servís per millorar el sistema. En una emotiva carta, Sònia denuncia la situació que van viure després del seu traspàs i posa el focus en el cost dels serveis funeraris, que actualment tenen un IVA del 21%. Segons ella, això converteix un dret bàsic en un luxe: “La mort és inevitable i poder fer un comiat digne no ha de ser considerat un luxe, sinó una necessitat bàsica.”
La Sònia ens ha explicat que van fer una crida per recollir diners per poder pagar les despeses. Sole Casarsa, propietària de “La tienda de Sole”, situada a la plaça de la Magnòlia de Lloret, va ser qui va oferir el seu establiment com a punt de recollida, on les persones s’adreçaven per deixar els diners que podien. Cal dir que la gent s’hi va implicar, i ràpidament es van ajuntar els diners.
Repatriació funeraria: Vanesa ja descansa a casa
Des de Lloret Gaceta volem expressar el nostre agraïment per la solidaritat i generositat que han mostrat moltes persones de Lloret per poder reunir tots els diners necessaris per cobrir les despeses de la incineració i fer arribar les restes a la seva família, a l’Argentina. Aquesta és la carta-manifest íntegra que ha escrit la Sònia Campos:
ELS SERVEIS FUNERARIS NO HAN DE SER UN LUXE
«El passat dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, dia del feminisme, dia per reivindicar la igualtat, també va ser el dia de la mort de la Vanesa. No podia ser un altre dia. Havia de ser aquest dia que la representava i la representarà per sempre més.
Era una dona activista, solidària i disponible per ajudar altres persones. I des d’aquí, com faria segurament ella, vull aprofitar per denunciar i expressar la meva preocupació i indignació davant del que vaig viure quan vaig haver de fer totes les gestions.
Ella estava sola aquí, i les amistats, entre elles jo, vam haver de fer-nos càrrec de tot el que ella va demanar abans de morir. La meva sorpresa en fer les gestions va ser l’elevat preu d’un servei funerari, i no em refereixo als productes ni al personal (molt amables i professionals). El que em va indignar va ser que aquest tipus de serveis estan gravats amb un 21% d’IVA, com si es tractessin de serveis prescindibles. Aquest import és injust i inadequat.
La mort és inevitable, i poder fer un comiat digne als éssers estimats no ha de ser considerat un luxe, sinó una necessitat bàsica. L’administració pública ha de facilitar que les persones que viuen un moment emocionalment intens i volen fer un comiat digne, puguin fer-ho sense endeutar-se. És un tema de justícia social.
S’ha de tenir en compte que en altres països d’Europa, els serveis funeraris tenen una fiscalitat més reduïda, donant a entendre que no es tracta d’un servei opcional, sinó obligatori i necessari. La mort no ha de ser una font de recaptació d’impostos. Ha de ser un moment en què les persones puguem acomiadar-nos dels nostres éssers estimats de manera digna.»
La Sònia també destaca que, en altres països europeus, la fiscalitat és més baixa, i reclama a les administracions que garanteixin serveis accessibles en moments emocionalment difícils.
Aquesta crítica és compartida per Carolina Ruiz, de la Funerària Sant Romà, que expressa:
“Tal com fa referència la Sònia, la mort no és un luxe. No ens permet decidir, arriba i només la podem acceptar. Les associacions d’empresaris funeraris lluitem incansablement per la reducció de l’IVA. Però, malgrat els esforços, encara no s’ha aconseguit. Fa vint anys, a les factures de serveis funeraris se’ls aplicava un 7% d’IVA!!. Aquesta és una lluita de tots: cal aconseguir la reducció de l’IVA.”
Carolina Ruiz
Vanesa Paola Martínez: una lluita per la dignitat fins al final
La lluita de Vanesa continua viva a través d’aquestes veus. El seu cas posa de manifest dues grans necessitats: un transport mèdic àgil i digne per als pacients oncològics, i uns serveis funeraris accessibles i justos per a totes les famílies.
