El Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible, que depèn de la Generalitat, preveu que en els propers anys les platges retrocedeixin com a conseqüència de l’increment del nivell del mar i una major freqüència de tempestes
Increment del nivell del mar, erosió de platges, reducció dels cabals dels rius, excessiva urbanització… el litoral català, inclosa la Costa Brava, viu una situació «límit» i cal actuar-hi de forma «urgent» per tal de poder fer front als efectes del canvi climàtic. Aquesta és la principal conclusió de l’informe Un litoral al límit, elaborat pel Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS), organisme que depèn de la Generalitat, que es va presentar ahir en una sessió en línia a la qual va assistir la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà. Jordà va admetre que el punt de partida és «crític i preocupant», i va defensar que cal adaptar la costa catalana a la nova realitat climàtica des d’un punt de vista «ambiental, econòmic i social». «Ara ja no podem parlar d’aturar el canvi climàtic, sinó que ens hi haurem d’adaptar i ser el màxim de resilients possible», va advertir.
El document, de 80 pàgines i coordinat pels doctors Carles Ibáñez i Puri Canals, no deixa lloc a dubtes: si no s’actua de forma immediata a la costa catalana, els efectes del canvi climàtic en els propers anys seran devastadors. Entre els principals problemes que s’apunten hi ha l’increment de tempestes de grans dimensions com el Gloria o els recents aiguats al Delta de l’Ebre, l’augment del nivell del mar fins a «menjar-se» algunes platges, l’excessiva urbanització de la primera línia marítima -segons Ibáñez, una de les més denses d’Europa i d’arreu del món-, la disminució del cabal dels rius i l’amenaça als hàbitats naturals i la biodiversitat, entre d’altres.
L’informe, però, no es limita a fer una diagnosi, sinó que també ofereix fins a deu propostes prioritàries d’actuació. Entre elles hi ha la necessitat de tirar definitivament endavant el Conservatori del Litoral, organisme promès per la Generalitat per poder protegir espais que estiguin en risc d’urbanització. També defensa la necessitat de dissenyar i desenvolupar un nou pla de Turisme que permeti augmentar la resiliència del sector turístic costaner, tenint en compte la capacitat de càrrega del territori i promovent la desestacionalització.
Una altra proposta passa per l’elaboració d’un pla d’actuacions urgents per adaptar al canvi climàtic les infraestructures més properes al litoral, com per exemple la línia R1 de Renfe, que passa pel Maresme fins arribar a Blanes i que sovint es veu danyada pels temporals. Finalment, l’informe defensa, entre altres, la introducció de nous models legals de fiscalitat ambiental, que podrien incloure un impost a les segones residències (opció que en algun cop ja s’ha contemplat des de la Generalitat) o a la revisió de les taxes d’ocupació del domini públic marítimo-terrestre.
Laura Fanals (DdG)