Un home salvat in extremis i una altra vida que no es va poder salvar: La cara i la creu de les emergències a Lloret
Lloret de Mar ha viscut en menys de cinc dies, dues situacions límit que reflecteixen amb cruesa la realitat de la medicina d’emergències. Dues aturades cardiorespiratòries amb un desplegament similar de recursos, però amb finals oposats: en un cas, la rapidesa va salvar una vida; en l’altre, malgrat tots els esforços, no es va poder evitar el pitjor desenllaç. Dos episodis que deixen clar que, en aquest tipus d’emergències, cada segon compta i que el temps d’actuació pot marcar la diferència entre la vida i la mort.
La cara: una intervenció clau en segons
El primer cas es va produir aquest passat dissabte 25 d’abril a les 17:21 h, a l’entorn de l’hotel Evenia, durant la celebració d’un esdeveniment internacional de dards amb milers d’assistents. Un home francès de 77 anys va patir una aturada cardiorespiratòria sobtada a escassos metres d’un dispositiu sanitari preventiu de SERVIMED; ens ho explica en aquesta entrevista Enric Martínez responsable de l’empresa:
La proximitat va ser determinant. El pacient es va desplomar pràcticament davant del mòdul mèdic i l’equip, format per un metge i dos tècnics sanitaris, va iniciar la reanimació en menys d’un minut, aplicant desfibril·lació precoç i compressions toràciques continuades.
La coordinació amb el 112 va permetre mobilitzar ràpidament una ambulància bàsica, una unitat de suport vital avançat i un helicòpter medicalitzat. Després d’uns quinze minuts de maniobres avançades, el pacient va recuperar el pols.
L’home va ser evacuat en helicòpter a l’Hospital de Sant Pau a Barcelona, amb disponibilitat immediata d’hemodinàmica per practicar-li un cateterisme urgent. Fonts mèdiques destaquen que la rapidesa en l’inici de l’assistència va ser clau per evitar seqüeles neurològiques greus. Sense aquest dispositiu a peu de carrer, el final hauria pogut ser molt diferent.
L’operatiu també va comptar amb el suport de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra, que van garantir la seguretat i la intimitat durant tota la intervenció.
La creu: una lluita que no va tenir el mateix final
El segon episodi va tenir lloc el passat dilluns 20 d’abril a les 17:45 h a la platja principal de Lloret de Mar, quan un home d’uns seixanta anys va patir una greu indisposició a la sorra, tal com ja vam redactar el mateix dia a Lloret Gaceta. Es va activar immediatament el protocol d’emergències i la Policia Local va iniciar les primeres maniobres fins a l’arribada de dues ambulàncies del SEM i un helicòpter medicalitzat.
Durant l’atenció, el pacient va entrar en parada cardiorespiratòria. Els equips sanitaris van practicar maniobres de reanimació al mateix sorral abans de traslladar-lo aeriament a l’Hospital Universitari Josep Trueta, amb pronòstic reservat.
Segons fonts sanitàries, l’home va ingressar en estat extremadament crític i va romandre amb suport vital durant aproximadament 24 hores. Finalment, es van limitar les mesures terapèutiques i es va confirmar la seva defunció.
Ambdós casos comparteixen un desplegament similar, però la diferència clau va ser el temps d’actuació. En el primer, la resposta immediata amb desfibril·lació va permetre actuar dins dels minuts crítics. En el segon, tot i la rapidesa dels serveis, la situació ja era irreversible.
Aquests fets posen sobre la taula la importància dels dispositius preventius en grans esdeveniments i el valor de la coordinació dels serveis d’emergència. Però també recorden una realitat incontestable: en medicina urgent, la vida sovint es decideix en qüestió de minuts… o fins i tot segons.
