Una noia d’Igualada
Una noia de 16 anys és brutalment agredida i violada a Igualada. D’aquelles notícies que et remouen. Ets pare de dues nenes i t’imagines que això els podia haver passat a elles i el pitjor és que ningú et garanteix que no els hi pot passar. Passar, com passarà a l’oblit aquesta desgraciada notícia. La vida continuarà i altres notícies amb més o menys impacte esborraran de la nostra memòria la brutal agressió. Potser, si enxampen els responsables, tornarà breument i la discutirem uns dies o setmanes. Les televisions es recrearan analitzant els motius de la violació i aportant tots els detalls possibles i ai si els violadors són forans, “más madera!!”.
De ben segur qu alguns partits polítics i organitzacions vàries utilitzaran aquest fet per guanyar adeptes, hostilitzant la comunitat immigrant tot fent-los responsables dels mals de la nostra societat. Demanaran càstigs i condemnes diverses: castracions químiques, penes de mort i d’altres barbaritats. No obstant, de ben segur que no es farà referència a que la major part dels abusos sexuals succeeixen en l’entorn més proper i que queden en la intimitat.
Algú creu que amb un càstig salvatge minvaran aquestes brutals agressions? Quina pena, quin càstig als agressors ajudarà a superar el mal físic i mental a la víctima i els seus? I parlo de càstig judicial, no del càstig que els pares de la noia voldrien infligir sobre els agressors. Jo em poso en el lloc dels pares i estic segur que seria capaç de fer qualsevol barbaritat per fer-los sentir el mal provocat a la meva filla.
Sense deixar de banda que les penes pels mal nascuts que abusen i agredeixen a dones i menors s’han d’enfortir, no podem quedar-nos només en això. Sense una bona docència de base les agressions continuaran. L’administració ha de fer la seva feina i treballar per assegurar que a les escoles s’ensenyi a respectar la dona. Des de casa hem de treballar també amb els nostres fills i filles per garantir que saben com tractar correctament als altres. Que no caigui en l’oblit cap agressió més i invertim en docència, aquest és el camí.
Respecte a la dona, respecte als infants.