Si passejant pel voltant de la Plaça París de Lloret de Mar heu passat per davant de l’antiga Drogueria Ribera, segur que us ha cridat l’atenció els dibuixos que cobreixen els vidres de l’establiment.
Tots aquests dibuixos expliquen històries del dia a dia dels veïns i comerços de Lloret i de les tradicions del poble.
Algunes són escenes antigues i d’altres, més modernes, però totes molt curioses i atractives. L’antiga drogueria, ja en desús des de fa anys, es va convertir en una mena de sala d’exposicions quan el seu propietari, el Sr. Josep Ribera Cardona, que malauradament va morir al juny d’enguany, va decidir que el seu amic Alexandre Ragull omplís els vidres amb dibuixos de colors que reflecteixen el Lloret antic i tradicional, així com el Lloret d’avui. Encara que el Sr. Ribera ja no hi és, la família ha conservat l’exposició dels treballs de Ragull.
Josep Ribera amb Alexandre Ragull
Alexandre Ragull té setanta-cinc anys. Va néixer a Barcelona, on viu gran part de l’any, quan no està a Lloret, on té casa des de fa cinquanta-cinc anys. Ragull és diplomat universitari en podologia i altres especialitats en ciències de la salut. Lloret Gaceta ha conversat amb l’artista perquè ens expliqui d’on li ve la seva afició i art.
– Alexandre Ragull, quan va començar a dibuixar escenes de Lloret?
– Em dedico a plasmar imatges de Lloret des del meu primer dibuix, que data de l’agost del 2020. Tot va començar quan un grup d’amics de Lloret em varen convidar a dibuixar. Va ser llavors quan en Josep Ribera va voler exposar els meus dibuixos a la seva botiga, darrere la plaça París, de manera permanent. Això ja fa quatre anys.
Sóc autodidacta. No he cursat mai una formació artística relacionada amb el dibuix o la pintura. En canvi, sí que tinc formació musical. Suposo que són habilitats amagades que es desperten i que desconeixia fins fa poc, tot i que sempre he pensat que tenia certa facilitat pel dibuix. Sempre m’he expressat millor amb paper i llapis que escrivint o parlant.
– D’on treu el text que acompanya cada dibuix?
– Els textos són extrets de documents, fotos i llibres d’en Ribera. Darrerament també vaig a l’arxiu de Lloret, on busco i remeno documents, llibres i fotografies per trobar escrits que em serveixin per a les meves il·lustracions.
– Expliqui’ns alguna anècdota o curiositat relacionada amb la seva professió, els amics i Lloret.
– Com a cosa curiosa, us puc explicar que a Can Ribera, cada estiu, organitzàvem havaneres per als veïns i la gent gran del barri. Ho hem fet tres anys seguits fins que aquest estiu va morir en Josep. Era una trobada molt bonica, divertida i alegre. Cadascú portava alguna cosa per menjar, com anxoves o aperitius per “picar”. Jo, a més, portava el micro, l’amplificador i la guitarra, i repartíem papers amb les lletres de les cançons per cantar tots plegats. Visc entre Barcelona i Lloret, i sempre que puc estic al poble. De fet, els tres mesos d’estiu els passo íntegrament aquí, i la resta de l’any hi vinc de divendres a dilluns. A Barcelona també porto un grup d’havaneres que es diu “Els Taurons del Raval”, on toco la guitarra i el piano. Sóc un apassionat de la música. Cada setmana ens trobem amb altres músics a l’escola Art Músic i fem jam sessions amb els pianos.
Ragull és un enamorat de Lloret i de la seva història, i així ho reflecteix en les seves obres. Podeu veure l’exposició a Can Ribera, al carrer Repartidor Sant Isidre núm. 20 de Lloret. També podeu fer una ullada al seu Instagram, on trobareu gran part de la seva obra: @alexragull.
Petit recull
Alguns dels seus dibuixos més destacats són:
– La Torre Campderà, 1844. També coneguda com El Sanatori, El Manicomi o la Torre Llunàtica.
– El carrer del Carme, on es veu a l’esquerra el Bar Oropesa o Ca la Pepita Sais (1965).
– La farmàcia Fors, al carrer de la Vila, el 2 d’octubre de 1946.
– La barberia de Can Paco Barber, entorn del 1940, amb alguns clients ben coneguts del poble.
– El pub Gerry’s, el Pomodoro, el bar Parada, la Vaca Echada, la Taverna Mercedes, etc.
– Retrats de veïns de Lloret com Josep Valls i Puigvert, Josep Ribera, l’àvia de Can Soques, Rosa Lloberas i Martí, entre d’altres.
Siempre he admirado tu fuerza de y constancia en aprender cosas nuevas.
Yo de mayor quisiera ser como tú
Un abrazo
Cronista grafic de Lloret, amant del mar i de les seves cançons i molt bon amic. Per molts anys.