El PobleNotícies

Un grup de sis dofins sorprèn el Club Rem Pescadors de Lloret durant el seu entrenament

Lloret de Mar és un dels centres neuràlgics del rem a Catalunya. A la vila conviuen fins a 7 clubs diferents, la majoria centren la seva activitat en el rem lúdic de regata popular excepte el Santa Cristina i el Pescadors que com a clubs federats participen en competicions a totes les categories. Pescadors i Santa Cristina mantenen una rivalitat històrica. Any rere any competeixen, tant a nivell local com fora de les nostres aigües, per veure quin és el club lloretenc més destacat. Una rivalitat sana, divertida i profitosa que els ha fet millors llampadors…

Ahir dimecres 19 de juliol, a última hora de la tarda, el Club Rem Pescadors, en ple entrenament preparant el dia més important de l’any pel que fa a sentiments (24 juliol, regata de llaguts s’Amorra Amorra) van poder gaudir d’un grup de com a mínim sis dofins, tal com ens comunica el club, a les aigües de la badia de Lloret a pocs metres de la costa a la part nord de la platja (Castell d’en Plaja). El fet d’observar algun d’aquests mamífers aquàtics a Lloret és un fet cada cop més usual a les nostres costes, però un grup de sis dofins, és sens dubte, insòlit i un regal per a la vista que pocs ulls tenen la sort de poder veure i que des del Club Rem Pescadors han pogut gaudir i immortalitzar en aquest vídeo:

S’Amorra amorra

La Regata de llaguts s’Amorra Amorra se celebrarà com cada any per la Festa Major de Santa Cristina, el proper dilluns 24 de juliol amb tret de sortida des de la platja de Lloret de Mar. És una tradició marinera del segle XIX que reviu, en forma de regata popular, la competència entre els pescadors de l’època, que vogaven amb totes les seves forces per amorrar el llagut a la sorra abans que ningú i ser els primers a arribar a la llotja a vendre el peix.

“S’amorra Amorra” és una expressió del català centrat i salat, dialecte de la costa gironina. La utilitzen els pescadors per referir-se a l’acció de portar la barca del mar fins a la sorra i que s’hi quedi encallada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles relacionats

Back to top button