ColumnesDani CanalsNotícies

RETURISTITZEM

Surt a les notícies que una gran fàbrica de cotxes de les rodalies de Barcelona, tanca portes: 3000 al carrer. I, de forma automàtica, surt la paraula màgica: re-industrialització.

En canvi, tanquen (o no obren) hotels o empreses del sector turístic i no surt la paraula escaient: returistització (i perdoneu la paraulota). Vindria a ser la definició del que cal fer quan un servei turístic (o una destinació turística), com una fàbrica de cotxes, deixa de ser competitiva.

Hi ha alternatives semàntiques: reconversió, canvi de model, redefinició. (Però si l’hagués titulat així, ningú l’hauria llegit).

En els temps de la turisme-fòbia veïnal i mediàtica, amb més o amb menys fonament, parlar de returistitzar és agosarat. No parlar-ne, ho és més. Perquè en vivim. I en volem viure.

A Lloret de Mar és un debat permanent, el magrejat “canvi de model” del que tothom parla i que ningú és capaç de definir, ni que sigui mínimament.

Hi ha qui parla de revolució (amb guillotines?) i hi ha qui clama al cel per la no compareixença d’una administració pública que ha de resoldre EL problema (si és que ho és) turístic nostrat.

Potser els canvis de model no són matèria a resoldre d’una temporada a l’altra. Potser, i només potser, la returistització ja l’hem iniciat. I no ens n’hem adonat, clar.

Algunes evidències: ha estat renovar, millorar, canviar segons quin tipus d’establiment turístic i, oh, sorpresa!, ha canviat de cop la seva clientela. De turisme de gran volum a acollir esdeveniments i congressos d’empreses. De turisme jove de gresca, a turisme de parelles i adults. I podem parlar de comerç, de restauració, de serveis… poc o molt (en alguns casos, moltíssim) s’ha invertit a renovar, a innovar, a augmentar el nivell, a… returistitzar.

Ara cal, però, que la paraulota s’apliqui en l’àmbit públic, amb doble valor: tenir una ciutat neta, endreçada i agradable, és el que reclamen els veïns i el que la fa atractiva pels visitants (o, diguem-ne millor, veïns temporals).

Una ciutat cuidada i atractiva com a principal argument turístic.

En promoció de la ciutat s’ha fet una feina a tocar de l’excel·lència. En tenir una ciutat cuidada, no.

S’han fet progressos importants amb el camí de ronda.

No s’ha fet gairebé res per fer arribar noves vies de comunicació (per no obrir el meló C32…).
El veïnat del nucli antic reclama i reclama davant l’evident degradació de segons quins carrers.
Però s’ha innovat amb segons quins espectacles (l’èxit dels drons n’és un, per exemple).

Al final de tot, potser serà més fàcil del que ens pensem: millorar cada un dels establiments d’allotjament, cada botiga, cada restaurant, cada servei (incloent-hi els autocars, clar…). Millorar cada carrer, cada jardí, cada fanal, paperera o banc del Passeig o de qualsevol racó de la ciutat. Retirar cartells obsolets, endreçar cablejats, pintar façanes (carta de colors ad hoc per carrers?) i ajudar a reviure el nucli antic (rebaixes d’IBI per reformes/millores, ajudes amb els permisos d’obra si es destina a habitatge habitual?).

Hi ha un llarg etcètera de coses per fer. Totes petites, però que sumen. I que, en quantitat suficient, multipliquen. Revolució silenciosa, sense guillotines. Però constant!

No parem: RETURISTITZEM LLORET DE MAR.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles relacionats

Back to top button