ColumnesJoan Pau RomaniNotícies

Pot un turisme incívic conviure amb un turisme respectuós?

L’activitat turística ha patit uns mesos convulsos a tot el món i el poble de Lloret de Mar, que viu estretament lligat al món del turisme, no n’ha sigut excepció. Lloret, però, és una destinació de turisme massiu on encara conflueixen elements massa antagònics: turisme familiar, de congressos i esportiu amb turisme de festa nocturna, comiats de solter i turisme de borratxera , una etiqueta insinuada els anys 90 per la consellera Tura. Entre aquests darrers hi ha una petita part de persones que reventen les nits als que treballen i a la resta que fan vacances. Apareixen cada estiu, els veïns ho sabem i ho patim , sobre tot els que vivim al nucli antic i als llocs on conviuen activitat turística i vida diària, una banda sonora incòmode i molesta amb sorolls i altercats. Cada estiu molts veïns ens fem les mateixes preguntes, especialment aquest atípic agost d’enguany amb tocs de queda i dispositius de seguretat inclosos: si Lloret és una destinació turística amb molts anys de recorregut, cal aguantar nens borratxos cridant per els carrers i esbotzant persianes ?  Pot un turisme de baix cost incívic conviure amb un turisme més respectuós ? On és el límit entre la festa i el vandalisme ?

Que és un tema complex ho sabem, l’Ajuntament i la policia hi estan a sobre. He trobat un retall de diari dels anys 70 que ja plantejava el tema de l’incivisme. Sembla doncs que cal fer un pas endevant. En el fons hi plana un tema de model de poble on puguin conviure les dues realitats i plantejar-se seriosament què es fa amb els que no tenen respecte. Com els vaixells en alta mar en moments de dificultats, deixar llast per sortir del perill i continuar la travessia. La gent incívica, la que ve a desbarrar i també els negocis que els donen cobertura són aquest llast que hem de saber treuren,s de sobre. Tanmateix, en un tema similar com el de l’habitatge, sabem que els barris en mal estat atrauen a okupes i delincuència i una proposta clara per dignificar i sanejar un barri fa desaparèixer la gent molesta. Ja ho sé: propostes concretes !!! Però en aquest primer article deixeu-me posar el tema sobre la taula, després vindran les propostes i solucions.

Óscar Wilde deia en un dels seus aforimes que el seu error havia estat tenir cura només dels arbres del seu jardí que estàven a la llum i poc o gens dels arbres que estàven a l’ombra. En els arbres a l’ombra de Lloret hi ha penjats aquests dos temes que any rera any s’aparquen per falta de consens i d’iniciativa. Marxar a viure a les urbanitzacions ja no és una solució, aquest problema també és el seu.

Conversant amb gent del poble, turistes i nouvinguts n’he extret la idea que als agents econòmics i al lliure mercat els costa molt posar límits que ajudin a matisar amb claredat els efectes colaterals de l’activitat turística i ajudin al benestar del conjunt de la ciutadania. Per aquest motiu, per aquesta falta de concreció, som molts, locals i estrangers, que ens hem sentit agredits i maltractats per la  gent incívica, borratxa i maleducada fent dels carrers el seu escenari natural. No són casos aillats ni fets puntuals. Són moltes nits, moltes. I dies també, però és especialment a la nit on l’alcohol i altres substàncies fan més acte de presència. Per què, per el fet de ser un poble que viu del turisme, s’ha de pagar cada any el tribut del mal dormir ? És tant difícil fer fòra del poble als incívics i cumplir la normativa sobre el soroll ? Quines línees vermelles posa Lloret als incívics ? I els hotels, bars i locals d’oci ? Quins mecanismes comuns estem disposats a posar perquè tots puguem viure millor?

Acabo amb preguntes. Quan era estudiant agraïa molt que els bons professors acabessin les classes amb preguntes. Ajuden a situar millor els problemes i són més reveladores que les certeses. A la propera busquem respostes.

Joan Pau Romaní Draper

One Comment

  1. No está nada mal. Llevo 35 años viniendo a Lloret y apenas he tenido experiencias desagradables. No solo hay conflictos en Lloret y, a veces, los lugareños también se contradicen, por ejemplo, cuando los comerciantes se quejan del ruido y exigen horarios más prolongados de apertura de las tiendas por la noche. Lo que realmente me molestó este verano fueron los (demasiados) coches, especialmente a lo largo del paseo marítimo. Esto debería estar exento de los automóviles. Pequeños autobuses podrían hacer la conexión entre los estacionamientos fuera de la ciudad con el casco antiguo y la playa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Related Articles

Back to top button