12 anys lluitant amb el seu partit Esquerra Republicana de Catalunya per l’alcaldia de la població, on amb bon nombre de vots, mai no va aconseguir liderar l’ajuntament, encara que sí, ser el millor aliat dels partits governants. Avui dimarts 1 de febrer, Orobitg fa oficial a les seves xarxes socials, el seu proper comiat en aquesta aventura municipal, que compartim amb els lectors de la Gaceta:
Missatge oficial d’en Jordi Orobitg ‘FI DE TRAJECTE’:
Properament, la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya, de Lloret de Mar, celebrarà l’assemblea per a la elecció de la persona candidata a les eleccions municipals de maig de 2023.
A diferència dels congressos del 2011, 2015 i 2019, aquest cop, no presentaré la meva candidatura.
Ha plogut molt -més aviat poc, segons els meteoròlegs-, des d’aquell 2010 en el que vaig decidir presentar la meva candidatura i va ser avalada pels meus companys. I crec que ha arribat el moment de donar el relleu, des del convenciment que la persona que esdevingui la candidata estarà més que preparada per assolir els reptes als que Lloret s’enfrontarà en el futur més immediat.
Fent-ne un balanç electoral, les eleccions del 2011 van ser un repte, en un moment de davallada d’ERC a nivell nacional, que a les eleccions al Parlament prèvies a les municipals havia passat de 21 a 10 diputats. Tot i aquest context, no només vam aconseguir mantenir la representació al consistori, sinó que vam millorar resultats en percentatge i nombre absolut de vots. La trajectòria electoral d’ERC des d’aquest moment ha estat ascendent, assolint dos regidors el 2015 i 3 el 2019, però tots estarem d’acord que no ha estat suficient, fins a dia d’avui. Els motius poden ser molts i no deixo fora del balanç la meva pròpia figura, però en qualsevol cas, marxaré amb la satisfacció d’haver deixat la formació en millor lloc que quan en vaig agafar la responsabilitat i amb el convenciment que, sigui quina sigui la persona candidata per ERC a l’alcaldia de Lloret, estarà en disposició de millorar els resultats i ben segur comptarà amb opcions per assolir-la.
La valoració a nivell personal passa per expressar agraïment a tantes i tantes persones que d’una manera o altra m’han acompanyat en aquesta etapa de la vida. A en Eduard Coloma per haver confiat en mi i haver-me donat l’alternativa com a regidor. Al tristament finat Jaume Giménez, pel seu suport incondicional mentre era entre nosaltres. Als companys de sempre de la secció local, que no esmentaré un a un per no fer passar ningú per davant d’altre i sobretot a la meva família, per la seva paciència i suport incondicional i per les privacions, sobretot de lleure, males estones i patiments per raó de la meva dedicació a l’Ajuntament. I en aquest àmbit, el del patiment, no soc de mena rancuniós i obviaré cap referència personal.
A nivell polític vull aclarir que avui no m’acomiado. M’he compromès a seguir col·laborant amb el grup municipal i amb el govern de Lloret fins el darrer dia d’aquesta legislatura. Més encara pel fet que tenim molts projectes i fronts oberts que malauradament la pandèmia ha entorpit o ajornat. L’històric no ha estat massa amable. Després d’una breu etapa a la oposició, des de desembre de 2010 fins maig de 2011, arrel de la renúncia de l’Eduard Coloma i la resta de companys, per a que, com a candidat ja elegit passés a ser regidor, la legislatura 2011-2015 entrava a formar part d’un govern en minoria que va tenir la capacitat, en un context econòmic d’extrema dificultat, d’aprovar tots els pressupostos de la legislatura, sota la pressió d’una oposició que per ser suau qualificaré de ferotge. També va ser la legislatura dels aldarulls d’agost de 2011, quan feia encara no un mes que era regidor de turisme, i que va suposar un punt d’inflexió amb la tolerància i la mala praxi d’alguns. Les discussions i negociacions per reconduir el conflicte van acabar cristal·litzant en el pla operatiu de renovació de la oferta turística de Lloret de Mar, que encara avui dona els seus fruits i que ha estat el motor de transformació al que s’ha sumat una molt important part de l’empresariat local amb mostres evidents en la millora de la oferta d’allotjament, restauració i oci. Una línia acusadament ascendent que la pandèmia ha truncat dramàticament aquesta legislatura i que pel be de Lloret esperem que es pugui reprendre en breu.
Aquests quinze mesos de legislatura que resten desitjaria tenir l’oportunitat de culminar projectes llargament desitjats i que per les circumstàncies actuals s’han vist ajornats quan eren a punt de ser culminats.
Estic convençut que la propera persona candidata d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’alcaldia de Lloret de Mar, tindrà la possibilitat d’aspirar a l’alcaldia. Quelcom que li convé molt al nostre municipi. I com no pot ser d’altra manera seré amb ella des del primer moment, encartellant els fenals dels nostres carrers.
Tanmateix, sigui qui sigui, la propera alcaldessa o alcalde de Lloret de Mar, tindrà em mi el millor dels socis, i ocupi la responsabilitat que sigui, tanmateix des del meu humil despatx d’advocats quan torni a la vida civil, per mirar de fer allò que sigui millor per #lloret.
I és que treballar pel teu poble no te comparació, et critiquin el que el critiquin. Ja ho diuen bé: “Qui no vulgui pols que no vaig a l’era”. Doncs jo hi he anat i m’hi he ben empolsat. I no em sap greu. Lluny del que les xarxes puguin pregonar, encara hi ha persones que fan les coses per ideals, pensant en el bé comú i pels seus congèneres. Visca Lloret!
