Na Maria Fontrodona Xifró va néixer a la població de Lloret de Mar l’11 de gener del 1922. Foren els seus pares: en Quimet (pescador i posteriorment obrer de la construcció) i na Carmeta (bona cuinera que donava un cop de mà al personal dels estiuejants quant tenien alguna celebració).
La procedència de la seva mare, que era filla de Sant Feliu de Guíxols, va fer que la família passés temporades a aquella població. Va ser allà on va néixer el seu germà Joan, sis anys després d’ella. Les temporades passades a Sant Feliu de Guíxols els va portar a tractar amb la família del president del Parlament de Catalunya Josep Irla i Bosch, de qui eren veïns.
De joveneta va anar a aprendre a cosir a casa d’unes bones modistes; les germanes Surís. Posteriorment es va quedar a treballar amb elles fent tot tipus de vestits, fins i tot els del Ball de Plaça ja que, per aquella època, no n’hi havia de confeccionats.
Va viure un temps a una casa de la plaça del Carme i, posteriorment, a una casa que, per una banda, donava al carrer Sant Isidre i, per l’altra, al carrer Sant Antoni. Va ser en els anys 60 quan va passar a viure al que seria el seu domicili definitiu del carrer Sant Albert.
Mentre vivia a la casa del carrer Sant Isidre, va arribar a la població el Dr. Ernest Adler que va posar el seu consultori a la Rambla Barnés, prop de la casa on ella vivia. La Maria va entrar a treballar a la seva consulta i, quan el Dr. es va fer la casa en el paratge que posteriorment va rebre el nom d’urbanització La Montgoda, ella i la seva mare el van ajudar en la confecció de les cortines i demés elements tèxtils.
Dintre la dècada dels 50 es va casar amb en Salvador Schilling Caro i van tenir a la seva única filla, Maria Carme.
Des d’aquell moment, la feina fora de casa es va veure reduïda al tenir que cuidar de la filla.
El moment que va perdre a la seva progenitora es va haver de posar al capdavant de les tasques de la casa i ho va fer amb una gran destresa igual que havia fet, fins aquell moment, amb el cosir i altres labors.
A mida que la filla es va anar fent gran, es va poder incorporar novament al món laboral encara que amb limitacions ja que les tasques de la casa li ocupaven gran part del seu temps al tenir que fer-se tot a mà.
Encara que hagués de dedicar moltes hores a fer les feines de la casa, mai va deixar de banda el cosir. Tota la vida li ha agradat molt cosir, potser perquè va ser la primera feina que va tenir. No cosia per a gent de fora, però sí per a la família. Acostumada com estava a fer vestits per al Ball de Plaça, no li va costar gens posar-se a confeccionar aquest tipus de vestit per a la seva filla l’any que el va ballar
La Maria ha sigut una dona que ha gaudit de bona salut durant tota la seva vida. No ha tingut necessitat de prendre medicació i potser això ha propiciat que arribés a complir aquests 100 anys amb les bones condicions amb que ho ha fet.
Gràcies per donar tant a qui t’envolta i ser part de la història de Lloret de Mar des del teu naixement, per tot aixó i molt més, des de Lloret Gaceta, la teva família i amics, et desitgem per molts més Maria Fontrodona Xifró!!
Moltes gràcies. !!!! una crack sa meua tía. !!!!! 100 anys… i sumant. !!!
Felicidades de Suecia !!!