Carles Aros Sánchez, el nostre protagonista d’avui a Lloret Gaceta va tindre l’honor de rebre el passat divendres 24 de març a Esplugues de Llobregat, un reconeixement de part de l’ASSOCIACIÓ D’EXPERTS EN DETECCIÓ DE SIGNES D’INFLUENCIA PER CONSUM DE DROGUES, organització sense ànim de lucre, que te com objectiu fonamental transmetre als agents policials i a la societat, el que representa conduir sota l’influencia dels estupefaents.
“Sobre l’any 2015 vam establir un conveni innovador de col•laboració entre l’empresa privada i les universitats, per tal de finançar la formació d’agents de policia en aquesta matèria i el que va començar com una ilusió de quatre persones vinculades a les unitats d’investigació d’accidents, avui es una realitat en forma d’una gran associació vinculada a la universitat que va creixent dia a dia”.
Carles Aros Sánchez
Entrevistem a Carles Aros, per tal de conèixer més a fons la seva agitada carrera al món de la seguretat, com ha arribat a aconseguir aquest reconeixement i destacarem el seu pas per Lloret de Mar, lloc de servei que li va portar el millor de la professió però també un capítol agre on va aprendre el pitjor de la injusta justícia. Carles Aros, va estar a la Policia Local de Lloret de Mar des de l’any 1987 fins al 1996 arribant a ser Cap durant gairebé 10 anys, després de viure un episodi per oblidar (que a l’entrevista ens explica a continuació), va anar a viure al Baix Llobregat, sempre molt implicat amb les tecnologies aplicades a la seguretat arribant a ser Director de Seguretat, i actualment jubilat…
Com recordes la teva trajectòria a Lloret de Mar?
La meva etapa (87-96) a Lloret es va centrar en fer una policia propera i respectada per els lloretencs. Es varen crear unitats especialitzades com l’ambulància medicalitzada amb policies molt preparats, vàrem crear una unitat d’atestats policials que anaven directament al Jutjat sense passar per la comissaria de la Policia Nacional, vàrem crear una unitat canina, un servei d’educació vial que anava a totes les escoles a educar a la canalla, també es va crear una unitat de paisà, que va tindre èxits en la lluita contra els trilers, el tràfic de drogues, i els jutges de Blanes ens van nomenar agents de policia judicial sota les seves ordres i cada any fèiem públiques les memòries del treball fet, per tal de ser molt transparents. Entre moltes altres accions d’organització, per tal de garantir la presència suficient d’agents al carrer amb tan sols 90 agents.
Quina carència veu a l’actual cos de policia local?
S’ha que posar ordre al servei de la Policia Local i posar al capdavant a un regidor i un responsable carismàtic, amb lideratge reconegut i ascendència sobre la estructura, per tal de restructurar tot el servei i tornar a posar els agents al carrer, amb les condicions òptimes de treball.
Com veu l’actual seguretat a Lloret de Mar?
La seguretat a Lloret està en aquests moments en hores molt baixes, per la manca de voluntat política de l’actual equip de govern, que no ha cregut amb el Servei de la Policia Local i no ha fet res per potenciar-lo, tot al contrari del que va fer l’acalde de llavors Jordi Martinez. Avui els agents els hi falta direcció, lideratge i recursos per fer la tasca en condicions, falta patrullar els carrers i crec que hi han promeses econòmiques incomplertes per part de l’actual equip de govern.
Quan va abandonar Lloret de Mar?
Vaig marxar de Lloret l’any 1996, tan aviat com l’Audiencia de Girona va declarar la meva innocència amb tots els pronunciaments favorables i va ordenar la meva reincorporació immediata, però amb aquell equip de govern no vaig voler tornar a treballar (PSC) perquè apart de vulnerar la meva presumpció d’innocència es van posar d’acord perquè marxes, al no voler saltar-me la llei com ells volien (aixó ho explico amb detall a la penúltima pregunta).
Podries recordar aquesta història?
Me’n recordo com si fos avui mateix… Com a conseqüència d’una intervenció d’uns companys de la Policia Local de Lloret de Mar, en un local, on es va trobar droga, l’amo del restaurant va denunciar als agents per “Violació de domicili” i els van imputar un dijous, convocant-los a declarar el dilluns següent a les deu del matí. Es va haver de sol·licitar a l’Alcaldia un decret nomenant advocat i procurador. Quant el vàrem tindre adjudicat, ens van dir que estava a Sant Fe (Argentina) i que arribaria a Catalunya el dimarts, que la procuradora presentés un escrit dilluns a primera hora sol·licitant 24 hores d’aplaçament, donat que eren funcionaris, amb domicili conegut i sense risc de fugues.
Dilluns es va presentar oficialment l’escrit al Jutjat i jo vaig demanar tranquil·litat als meus agents. Per instruccions de l’advocat es sol·licitava un aplaçament i els hi vaig comentar que anessin tranquils a casa i que ja els avisaríem, si hi havia novetats.
Durant tot el matí, vaig mantenir el contacte amb la procuradora i em manifestava que no tenia resposta del jutge. A les dues del migdia, amb la situació igual, vaig marxar a Barcelona a veure al meu pare que estava ingressat greu a l’Hospital.
A mitja tarda, vaig rebre una notificació urgent per l’aparell de “buscapersones”, per tal que truqués urgentment a la Prefectura. Vaig trucar, en van comunicar que havia vingut el Comissari del Cos de la Policia Nacional amb una ordre de detenció contra els agents que no varen anar al Jutjat i contra mi, per DESACATO!! Si… com ho escolteu desacato.
Davant aquesta situació vaig decidir, amb l’exercici del nostre dret a defensa, evacuar consultes a diferents advocats amics penalistes i tots em van dir el mateix: “no hi ha res que sigui punible, presentat i tots es resoldrà”.
Finament vàrem ser detinguts i durant 12 hores vam estar dins les dependències del CNP, fins que ens varen traslladar al Jutjat, per prendre’ns declaració, curiosament a mi amb varen separar de la resta i l’únic que van interrogar va ser a mi, on es va tornar a cometre unaltre abús, doncs un jutge diferent al que va donar l’ordre de detenció m’havia d’interrogar i durant tot l’interrogatori el jutge que va ordenar la detenció, va estar present dirigint l’interrogatori.
Després ens van posar en llibertat amb càrrecs i una fiança de 100.000 pessetes, que pertocava pagar a l’Ajuntament com a responsable civil i va ser l’alcalde Jordi Martinez i Planes, qui ho va avançar de la seva butxaca.
Vaig quedar suspès de sou i feina. Vaig encarregar la meva defensa a un dels penalistes mes reputats de la província de Girona, en Manel Mir. El judici va anar a la Audiència Provincial de Girona, poc abans de començar l’audiència, el jutge de Blanes, va enviar un fax al Magistrat explicant el desacat i la meva conducta, tenint en compte que la fase de investigació estava tancada i que la vista oral estava oberta, ja no procedia i la sala ho va desestimar.
Finalment després de totes les declaracions i testimonis, el tribunal va fallar per la meva innocència amb tots els pronunciaments favorables, la reincorporació immediata i el pagament dels endarreriments.
Què va passar anys després amb el nou alcalde (PSC)?
Amb el temps vaig constar que després d’obrir diligencies per tres fets importants, que vaig notificar al Jutjat, amb l’Alcalde del moment, per :
•Anular denuncies de forma indiscriminada i al marge del procediment administratiu, en un clar supòsit de prevaricació.
•Intentar que fes desaparèixer un informe de la policia local, informant que una roca del camí de ronda amenaçava col·lapse i el greu perill per els visitants, no va fer cas, va caure la pedra i va matar a un turista alemany, que l’ajuntament va acabar pagant 75 milions de pessetes, dels diners del poble.
•Va donar un permís per treure la fita de la llei de costes, que afectava al Centre Comercial Caravel·la i jo em vaig negar a complir la ordre verbal, doncs el tema era prou greu, per no disposar d’un decret d’alcaldia i de fet la policia va enxampar una furgoneta amb els logos i matricula tapats, que venien a les dotze de la nit a treure el límit de la llei de costa, i per tant es varen obrir dligencies i es varen donar al jutjat de guardia.
Casualment el jutge i l’Alcalde de l’època van fer un sopar en un reputat hotel a les afores de Lloret, i després va vindre tota la tormenta, que en una altra entrega us podré explicar.
Bé, Carles, gràcies pel teu temps i per obrir la porta de les teves vivències, ja per acabar…
Quan et podrem veure per Lloret de Mar?
Vinc sovint a Lloret, perquè tinc la meva filla i la meva néta vivint a Lloret i sóc un lloretenc d’adopció i cada vegada que vinc em sento molt estimat. Gràcies a vosaltres
Quan te’n vas anar i en directe a TV Lloret et vaig manifestar públicament el meu suport més absolut i la meva condemna al tracte que et va dispensar el govern de l’ajuntament de l’època, a dia d’avui segueixo pensant el mateix, va ser una injustícia el que van fer amb tu.
Els anys que vaig tenir l’honor de treballar sota les teves ordres a la Policia Local de Lloret, van ser els que em van ensenyar a respectar una professió i uns valors que avui dia encara perduren.
Una forta abraçada amic Carles Aros Sanchez
Conec a Carles des de fa uns anys.
No el coneixia quan va ser cap de la policia.
No obstant, des que el conec no puc dir res dolent. Tot al contrari, una persona íntegre, noble, honesta, honrada, implicada, amb esperit innovador, amb visió de futur i un treballador incansable.
Moltes felicitats amic!!
Carlos, sempre has estat un ben parit lliurat amb responsabilitat a la nostra població, més que molts altres ciutadans nascuts a la població. Dono fe.