Com a expert en comunicació persuasiva, explicaré uns quants principis que ajuden a que un contingut es viralitzia les xarxes i fora d’elles i fer que una idea que pot arribar a ser pobre, insuficient o mediocre, es converteixi en popular:
• Sigues polèmic/a, encara que sigui amb falsos arguments.
• Coneix el llenguatge de les xarxes socials i fes el màxim soroll possible. Normalment les generacions més joves, saben moure’s millor a les xarxes que el públic més adult.
• Parteix d’una bona base de seguidors. Un bon número de seguidors a les xarxes, s’associa amb una major credibilitat.
• Si vols fer-te mediàtic atacant a algú, aconsegueix que qui se sent al·ludit respongui també per les xarxes. Ha de picar l’ham.
• Si ha picat l’ham i contraataca la persona atacada i té més poder que tu, una bona estratègia és posicionar-se com a víctima. El públic sol recolzar al més petit.
• Si vols que se’t vegi més, pots usar llenguatge groller.
• Sigues i mostra’t jove. La joventut ven a les xarxes.
Doncs tots aquests principis i algun més, els ha seguit al peu de la lletra en Samuel SLZR (segurament sense ser-ne conscient) i l’Ajuntament de Lloret de Mar ha estat el col·laborador necessari perquè com a conseqüència de la seva denúncia, arribés a un públic a qui mai hauria arribat. Alguns seguidors del Trap, del Drill, o del Hip-hoppossiblement el coneixien, però poca gent major de 30 anys sabia qui era aquest artista i amb l’amenaça del’Ajuntament, no solament han atemptat contra la llibertat d’expressió, sinó que han fet que programes de ràdio i televisió d’abast nacional, parlessin sobre en Samuel i debatessin àmpliament sobre si calia censurar-lo, o no.
Evidentment que el que diu la lletra és una bestiesa, tant per la manera de dir-ho, com per l’irreal que és part del relat. Escolteu lletres d’aquest estil musical i veureu que estan carregades de fatxenderia, “competicions” per veure qui ve d’un barri més perillós o lluites d’ego, carregades de testosterona. Per això mateix, es tracta d’una cançó que sense la promoció que li ha fet aquesta denúncia, no hauria anat més enllà de les 30.000 visites a Youtube, de gent que no són el turista potencial a qui suposadament l’Ajuntament vol protegir-li les oïdes, ni als empresaris que perdrien grans fortunes perquè aquest noi digui que tothom roba al poble. Com a molt, la cançó hauria tingut els seus 7 o 8 dies de soroll mediàtic, que és el que dura la comunicació a les xarxes i prou. Fi de la història. En Samuel té cançons molt més bones i interessants que aquesta i una gran carrera per endavant.
Amb la denúncia, s’ha contribuït a que la cançó se’ns quedi incrustada al cervell durant més temps del que s’hauria d’haver quedat i que un dia d’aquests sense esperar-ho, ens retorni, tal com ho fa l’inefable “Lloguetde Maaaag” d’en Don Francis.
Dr. Albert Vinyals i Ros. Docent universitari de psicologia del consum i comunicació persuasiva.
