Lloret dóna l’últim adéu a Fermí Reixach García: una passió, mil cares, un gran cor
Bon viatge! Mestre de mestres
Lloret de Mar acomiada un dels seus grans referents culturals, Fermí Reixach García, qui ens ha deixat aquest dimarts 12 de juny als 77 anys a la població que el va veure néixer, créixer i triomfar. Home humil, savi i posseïdor d’un gran poder de transmissió de sentiments; mestre de mestres en el món de la interpretació. Reixach portava des dels 14 anys damunt dels escenaris i seguia molt recentment actiu en projectes de cinema i televisió.
De moment, no està prevista cap cerimònia de comiat fins que arribi el seu fill dels Estats Units, qui decidirà com homenatjar i donar l’últim adéu a l’artista llorerenc.
Resum d’una vida dedicada a les arts escèniques
Fermí Reixach va debutar oficialment en el teatre fundant Els Comediants amb l’obra “Catacroc” el 1973, i en el cinema amb “La campanada” el 1980, dirigida per Jaime Camino, el seu realitzador fetitxe, amb qui també va treballar a “Luces y sombras” el 1988.
Reixach va ser membre fundador dels grups teatrals Els Joglars, Els Comediants i del Col·lectiu del Teatre Lliure. Es va consolidar professionalment tant a Espanya com a Nova York durant els anys 1982 i 1983, quan va protagonitzar “El rey Lear”, “Ederra” i “Don Juan Tenorio” en escenaris de Madrid, i va gravar “Don Juan Tenorio” per a la televisió:
El 1984 va tornar definitivament a Barcelona, on va tornar als escenaris amb “Diari d’un boig” de Gógol, dirigida per Ernie Martin, un dels seus professors a Nova York. La seva interpretació en aquesta obra va significar el reconeixement definitiu de les seves dots com a intèrpret a Espanya. “Diari d’un boig” es va convertir en la producció més important de la seva carrera, peça que ha representat fins a l’actualitat en escenaris de tot el món.
Des de llavors fins a l’actualitat, Fermí Reixach ha rodat i actuat en una infinitat i en una gran varietat d’anuncis i diferents papers en sèries i pel·lícules i en produccions actuals de Netflix.
Premis més importants
- Candidatura als Premis Goya com a Millor Actor Secundari per “La mosquitera” (2011).
- 2 candidatures als Premis Gaudí com a Millor Actor Protagonista i Millor Actor Secundari per “The frost (La escarcha)” (2010).
- Candidatura al premi al Millor Actor Secundari per el seu paper a “El Greco” (2008).
- Millor Actor al Festival de Cinema de Gijón i a la Setmana de Cinema de Múrcia per el llargmetratge “En el jardín” (1989).
- Millor Actor, concedit per el seu paper a la pel·lícula “Daniya” (1988).
- Premi Ícaro de teatre de Diario 16 al Millor Actor de l’Any per la seva interpretació a “El rey Lear”, “Ederra” i “Don Juan Tenorio” (1983).
- Premi de l’Associació d’Espectadors de Teatre (AET) de Reus per la seva interpretació a “Diari d’un boig” (1985).
- Premi a la millor pel·lícula al Festival de Barcelona per “Bert”.
Fermí Reixach García serà recordat com un pilar fonamental de les arts escèniques a Catalunya i més enllà, un actor que va deixar una empremta inesborrable en els cors de tots aquells que van tenir la sort de veure’l actuar. Des de Lloret Gaceta enviem el nostre més sentit condol a familiars i amics. Descansi en Pau mestre.
Descansa en pau Fermí! Bon viatge! Et recordaré sempre a Sa Caleta!
Fermi, sempre recordare les llargues estones que vare’m pasar plegats a Cala Sa Boadella tan l’estiu com l’hivern. I totes les interesantes converses i rialles.
Descansa en Pau amic meu, sempre et recordare.
Pitu.
Pitu! Quina alegria llegir-te aquests mots! Jo com ja saps, també vaig compartir llargues vetllades amb ell a la nostra estimada Boadella! A vegades vam coincidir. Quin personatge! Quina entrega, quines lectures, quines xerrades! Et trobaré tan a faltar, amic!
Nos conocimos en el aeropuerto de Nueva York, enero 1980. Encuentro fortuito que fue el inicio de una larga y cómplice amistad. Gracias a ti me enamoré de la poesía en catalán, gracias a ti me atreví a producir “El diario d’un boig” que estrenamos en Girona y llevamos por España . Veinte años después, reposición, nuevamente con el maestro del teatro, E.Martin, está vez en Nueva York. Una nueva -vieja puesta en escena, siendo los tres, ya curtidos en mil batallas de la vida.
Ahora toca despedirse temporalmente, deseando que tengas un hermoso viaje, amic meu estimat.
Cuando la familia crea oportuno Lloret le hará el homenaje que se merece nosotros, los de la caleta algún día te cantaremos o bailaremos por ti ,pero ante todo nadaremos en este mar que amabas con locura