Maria del Mar Esteve Estefanell, coneguda com a Mar, és una talentosa artista que ha trobat inspiració i oportunitats a Lloret de Mar. Amb 36 anys, Mar és una apassionada de la creació de joies exclusives i úniques. Formada a l’escola Massana, Mar ha desenvolupat un estil propi i distintiu en el món de la joieria. La seva passió pel mar i la seva estimació per Lloret de Mar l’han portat a establir-s’hi. En una conversa amb Lloret Gaceta, Mar va compartir la seva experiència i projectes.
Què és el que més t’agrada de Lloret?
A Lloret sóc molt feliç per la seva varietat de cultures i perquè els lloretencs són acollidors i oberts de ment. Lloret ha sigut la Terra de les oportunitats per a mi.
La Mar destaca la influència crucial del Sr. Toro, el seu mestre i mecenes, que l’ha encoratjada a no abandonar mai la seva passió. A través del Sr. Toro, Mar va descobrir la riquesa dels professionals del sector a Lloret de Mar, com en Josep Tulsà i en Pedro Gascons, dels quals ha après molt. Mar guarda un profund agraïment per Maite i Jordi Borrás, que van confiar en ella i li van oferir l’oportunitat de treballar colze a colze. Amb la seva passió, talent i el suport de la comunitat joiera de Lloret, Mar continua brillant en el món de la joieria, portant la seva creativitat i art a alts nivells.
La Mar ens explica com va venir a viure a Lloret:
«Nosaltres teníem una botiga-taller a Castellar del Vallès, on vaig començar l’ofici de joiera artesana. Un bon dia, quan ja no teníem la botiga en Manuel Angel em va trucar i va dir: És el teu gran moment, maca. i ha una empresa que et vol contractar». Vaig fer maletes, i vaig venir a viure a Fanals. La meva vida era un somni fet realitat. Vaig treballar 2 anys amb l’equip d’As de Plata, on vaig poder desenvolupar una manera de treballar a gran escala, amb reptes i dissenys d’alta gamma i complexitat. ‘As de Plata’ em van portar fins i tot al prestigiós esdeveniment: Madrid-Joya, vam fabricar peces impressionants per mostrar allà.
Es pot viure només de dissenyar joies?
A vegades les persones creatives o artístiques tenim un comportament estrany. Un bon dia em vaig merèixer el comiat de l’empresa. Vaig buscar una feina que compaginès amb l’estrès d’estar asseguda pensant en dissenys i ubicada a prop del mar. Així va ser com em vaig convertir en repartidora en moto i em vaig enamorar perdudament de Lloret. Puc dir amb orgull que conec els noms de tots els carrers de Lloret repartint pizzes per la Dolce Vita.
On et poden trobar?
El meu projecte es diu PRO.joyas.PRO. Per encarregar-me joies em podeu contactar per Instagram o al meu whatsapp 722285252.
A Lloret tinc el taller d’encastat i fosa (fundició). Faig projectes personalitzats en 3D que s’acaben fabricant com a joies per cada client concret. Ja he fet més de 1.000 en els 10 anys de carrera. Joies d’or o plata, alta joieria, treballo amb diamants, metall noble, cuir, esmalts al foc, resines i altres tècniques per arribar als desitjos dels meus clients.
Quina és la peça més emotiva que t’han encarregat?
Totes les peces que he fet són emotives i guarden precioses històries. A pares que han perdut un fill i volien el penjoll amb la claueta que duia quan el van atropellar. A felices i especials parelles que estan casades, a naixements, o a mascotes.
Ens pots explicar algun fet curiós vinculat a la teva feina?
He reparat joies que «protegien» als seus portadors i al llarg dels anys he entès i desenvolupat teories dignes de “Cuarto Milenio” vinculades amb les energies i els materials que treballo, especialment or i plata que són connectors. He fet joies per l’alegria i joies per la pena.
Algunes de les peticions més curioses que m’han fet: posar la sang del client en una joia i que es veiés vermella quan saps que la sang s’oxida i es torna marró, unaltre client em va demanar un crist erecte i li vaig negar perquè tenia botiga física i no volia ofendre als meus clients cristians, tampoc vaig poder fer un segell amb la creu gammada pels meus principis, i, en canvi, si vaig poder fer un membre masculí com a penjoll a un senyor que deia que tot li importava com allò.
