La mare dels ous
La fortalesa dels clubs de futbol que són propietat dels socis és que voten per escollir qui els ha de dirigir. No hi ha un oligarca al darrere que fa i desfà al seu gust. La debilitat també és aquesta: queden sotmesos a la disparitat de criteris dels diferents gestors que van passant, convertint les polítiques de la institució en un va-i-ve constant de decisions contradictòries.
La fortalesa de la democràcia (municipal), és que el veïnat vota per triar qui els ha de dirigir. No hi ha un “rei” escollit per la gràcia divina (¿?) que fa i desfà com vol. Però els canvis de govern modifiquen els criteris (turístics, d’inversió, etc) en un va-i-ve de prioritats que no sempre van en la mateixa direcció.
De tant en tant sorgeix en algun d’aquells clubs, alguna figura que té la capacitat d’implementar un model de joc que dona sentit i valors a la manera de fer futbol. De verb enrevessat (“gallina de piel”) i frases genials (“si tu tienes ‘el’ pelota, el otro no ‘lo’ tiene…”) és capaç de transmetre un rumb clar, que és interpretable amb matisos per qui el seguiran, però que no es discuteix.
I això fa avançar.
La pretesa analogia és un recurs per captar l’atenció, òbviament. A un ajuntament, les figures de president i entrenador estan a les mans dels mateixos. Els que decideixen el model de gestió i el model turístic. Els “mateixos” són tots: els que governen i els que vigilen que aquells ho facin bé. El nivell d’exigència ha de ser el mateix, per uns i altres. I potser hauríem de convenir que tots hem d’ajudar a “els mateixos” a definir el que ens cal: un rumb, una idea, una direcció. I que ha de tenir prou consens i ha de ser prou clara perquè governi qui governi, se segueixi i s’apliqui.
I això fa avançar.
Model futbolístic i model turístic (rima i tot, tu!).
La mare dels ous és definir quin és el rumb (el model, la idea, la direcció, el diga-li-com-vulguis) que hem d’emprendre i que ens hem de fer nostre.
Abans d’arribar a la definició (si existeix) del que hem de ser, fem-ho fàcil, fem-nos preguntes i obrim el debat:
- Tenim el poble prou arreglat? (asfalt, baranes, voreres, carrers, façanes…). És visitable? O el tenim una mica deixat en segons quins llocs?
- Tenim el nucli antic, poblat, amb vida, rehabilitat? És atractiu? Tenim un pla per fer-ho possible?
- Podem exigir, encara que sigui amb estirabots mediàtics (d’aquells que surts a la tele si o si), que d’una (afegiu adjectius previs ad gustum: a mi m’agrada el que comença per ‘p’) vegada s’inverteixi en la mobilitat del poble? Tenim els accessos que la mida del poble requereix?
- Tenim un pla per homogeneïtzar l’estètica i el mobiliari urbà del poble? L’apliquem?
- Podem lluitar amb més fermesa (molta més, si us plau!!!) per desfer els entrebancs dels camins de ronda, per exemple, o de tants altres projectes encallats en aquell oceà infinit anomenat burocràtic?
- Podem aplicar una mica menys de “cosmètica” i una mica més de “cirurgia” (encara que no llueixi tant a les xxss)?
- Va al ritme de la societat i de la iniciativa privada l’administració, en general, i la local, en particular? Sí? No? Podem fer-hi res? O no cal?
- Hi ha vida més enllà del turisme….?
- Afegiu-hi els ítems que hi trobeu a faltar.
Avançarem?
(Se sent, de fons, el xiulet de l’àrbitre: que comenci el partit!).
Malauradament hi ha molts NO com a resposta a les revés preguntes i fins i tot no cal matitzar la negació!!
L’Ajuntament o la Directiva en termes de fútbol pot desitjar el que li sembla millor per l’equip, per el poble en aquest càs , PERÒ , sense la conciencia , ajut i voluntat dels ciutadans no hi ha gaire res a fer!!
El poble es brut ? Es brut quan els desaprensius
L’embruten i no culpo bonés a alguns turistes sinó a gent del poble, gent del poble de pobles que composen Lloret.
El motor dels empresaris va a un ritme diferent del de l’administració ? De les administracions diria jo.. va a un ritme Solitari i deixat de la mà de Deu com es diu popularment .
Vida mes enllà del Turisme?? Potser el dia que el
Mediterrà ens abandoni , aleshores haurem de convertir les piscines dels hotels en hortes on plantar -hi patates i tomates com fà molts anys, sinó mentrestant seguirem intentant sobreviure del Turisme.
A un ritme dif
Bon dia!
Suposo que els grans lideratges, a part de moltes altres coses, son capaços d’aconseguir un consens majoritari sobre els grans temes que afecten a la societat, precisament per evitar la pèrdua d’oportunitat i de recursos que els “va-i-ve” acaben suposant. Fer-ho no té rèdit immediat, és lent i costós, però, com dius, “fa avançar”. Per a mi, buscar un consens només té un límit: no es pot transaccionar amb qui no respecta els valors democràtics.
Salut!