En un moment on l’envelliment de la població és cada cop més evident, la història de Maria Antònia Leal, una lloretenca de 77 anys que està cursant la seva tercera carrera a la Universitat de Barcelona, és una inspiració per a molts. Amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, commemorat l’1 d’octubre, ens fem ressò d’una entrevista publicada a 3Cat on Maria Antònia comparteix la seva passió pels estudis i els reptes personals.
Maria Antònia, que actualment estudia Antropologia al Campus Raval de la Universitat de Barcelona, ja havia completat prèviament dues carreres: Història de l’Art i Història. La seva aventura universitària va començar gairebé per casualitat quan, després que la seva filla marxés a estudiar a Bellaterra, es va adonar que li sobrava temps. Passejant un dia per Lloret de Mar, va veure un anunci sobre cursos d’accés a la universitat per a majors de 25 anys i va decidir inscriure-s’hi.
Lluny de frenar-se, va veure en la carrera d’Història de l’Art una nova oportunitat, però com que les classes no s’oferien a Girona a les tardes, va optar per desplaçar-se a Barcelona. Després d’acabar aquest primer grau, va decidir complementar els seus estudis amb Història, i va ser llavors quan ella i la seva companya Isabel, de 76 anys, van prendre la decisió de continuar amb Antropologia.
Una lliçó de perseverança
Maria Antònia és clara: els reptes són el que l’empeny a continuar. Quan es va proposar estudiar, va descartar els cursos específics per a gent gran, ja que ella volia una experiència acadèmica plena, amb exàmens i classes presencials. “Cada examen és un repte important i un atac de nervis durant uns dies, però ho anem superant”, afirma a l’entrevista. Per a ella, la universitat és un lloc per aprendre a raonar i pensar, no només un espai de gaudi. La seva edat no ha estat mai un impediment per concentrar-se.
La seva relació amb els companys més joves és cordial, tot i la diferència d’edat. A segon d’Antropologia, la majoria no arriba als 20 anys, però això no ha estat un obstacle.
Maria Antònia i Isabel són ja icones de la facultat i sovint bromeja amb els professors dient que aviat els hauran de donar un premi a l’assiduïtat. A més, assegura que mai no s’ha sentit discriminada per raons d’edat.
El suport familiar i una reivindicació necessària
A casa, Maria Antònia admet, mig en broma, que el seu marit estaria més content si ella es dedicés a activitats més casolanes, però no és el que ella desitja. Vol seguir activa mentre tingui la capacitat física i mental per fer-ho. Aquesta actitud també la porta a fer una reivindicació: “A la sanitat sí que patim d’edatisme”, denuncia, referint-se al tracte poc considerat que reben algunes persones grans als serveis mèdics. Insisteix que l’edat no hauria de ser un factor per subestimar les preocupacions de salut.
“Amb més d’un milió i mig de persones majors de 65 anys a Catalunya, la història de Maria Antònia és un testimoni viu del que significa envellir de manera activa i mantenir una vida plena. Amb el seu exemple, recorda que, sigui quina sigui l’edat, la passió per aprendre i superar-se no té límits”.
3Cat
