El món de la moto no té sexe ni edat, només cal tenir ganes i seny i anar fent ruta. Avui, Lloret Gaceta ha parlat amb una coneguda veïna de Lloret de Mar que ha viatjat durant un mes per carreteres que l’han dut a Nordkapp, Noruega. Un viatge que ha fet tota sola, amb la seva Yamaha Tracer 07, avui coneixem a fons aquesta aventura de la lloretenca Mercè Maresma:
Mercè, has fet amb moto, Lloret-Noruega-Lloret, uns 10.300 quilòmetres; per què vas escollir aquesta ruta?
Fa temps que vaig amb moto i un dia en una trobada de motoristes es van parlar d’aquest destí: el Cap Nord. Em va atreure la idea d’anar-hi. Els companys comentaven que era un lloc icònic en el món de la moto.
Vas fer tot el recorregut amb moto?, vas anar sola?
Sí, tot el recorregut el vaig fer amb la moto des del dia que vaig sortir de Lloret de Mar (apart dels ferrys on vaig pujar amb la moto), passant per França, Bèlgica, Alemanya, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, i arribada a Noruega.
Vas patir algun ensurt?
A Bèlgica em vaig trobar amb unes tempestes importants, d’aquelles que tenen nom propi. Per sort molt a prop de Luxemburg tenia uns amics, i vaig anar cap allà a passar un dia per esperar que el temps millorés. Gràcies a la tecnologia i les App’s especialitzades en rutes, sempre estava ben informada de les millors alternatives i del temps. Un altre ensurt també motivat pel temps va ser un fort vent que feia impossible la conducció, va ser a Malmö, Suècia. Aquell dia vaig fer una aturada en un hotel.
Algun contratemps que no fos a causa del clima?
Sí, un de mecànic. Vaig haver de canviar la cadena, a Nancy (França), havent de sortir de la meva ruta perquè me la reparessin. També a Finlàndia i Noruega vaig trobar els primers renos en mig de la carretera; em vaig espantar en veure la grandària d’aquests majestuosos animals, a més són carreteres molt solitàries, i un cop va aparèixer un grup de 20 exemplars. Així mateix em van sortir sobtadament a la carretera; arces (ants), i precisament en el lloc on els vaig trobar, va succeir un accident mortal quan un motorista va xocar contra un d’ells.
Quants dies va durar la ruta?
Un mes exacte, 31 dies, l’experiencia ha estat les meves vacances d’aquest estiu; per cert, a la tornada, com ja havia conegut d’anada a molta gent, vaig aprofitar per fer un petit descans a casa d’una amiga de ruta, (Michelle) que viu a Voerde, per recuperar-me del dolor muscular que m’afectava les cervicals.
Tenies organitzades les parades i els llocs on dormir i visitar?
No, res, només un càlcul aproximat de quantes parades caldria fer, però improvisant, sempre molt acord amb el clima. M’anava parant quan era necessari, sense res previst, tot sobre la marxa.
Era el primer gran viatge en moto?
És el meu primer gran viatge amb moto, sola. El meu company va morir l’any 2015, i amb ell havíem fet sortides de cap de setmana, però no grans viatges. L’any 2018 vaig decidir comprar la meva Yamaha 700 i vaig fer la volta per tota Espanya, jo sola. El mateix any vaig anar a fer la ruta dels Alps Francesos, on en vaig trencar el dit petit, però no vaig recular, i vaig acabar la ruta.
D’on bé l’afició a la moto?
Dels meus pares, ells ja van fer el viatge de nuvis amb moto, Van estalviar el màxim per poder anar amb la moto de viatge un mes sencer.
Un moment bonic del viatge que recordaràs sempre?
Quan vaig entrar a Noruega em va sobtar no veure moviment de trànsit, semblava que estava entrant a Riudellots de la Selva (el meu poble de naixement), o alguna cosa semblant. Però en arribar a Kautokeino, que va ser la meva parada per dormir, em vaig sentir immensament feliç, vaig sentir-me súper ben tractada, i vaig plorar d’emoció, em van acollir extraordinàriament. L’endemà em quedava arribar al final de l’anada del gran viatge: la “Bola de Cap Nort”.
Quina importància té la gent que trobes pel camí quan viatges?
Conèixer gent pel camí és extraordinari. Sempre apareix alguna persona que és com un àngel que arriba quan necessites ajuda, o companys de carretera desconeguts, amb els que acabes compartint habitació entre tots per estalviar. Tinc moltes anècdotes de gent bona. Tots som àngels de tots.
Ha estat un creixement personal, alhora?
Si, jo em vaig convertir en una branca de jonc, vaig deixar fluir, ser flexible, hi ha un abans i un després. Vaig plorar molt, d’emoció en travessar el gran pont a Malmö entre Dinamarca i Suècia o quan vaig entrar al túnel més monstruós, i impressionant que he vist a la meva vida, un túnel que va per sota el mar per arribar a Cap Nort, un túnel en el qual plovia a l’interior, va ser brutal, hi havia boira i un fort desnivell de baixada.
Ja estàs rumiant un altre viatge?
De moment faig una pausa: al mes de març vaig ser iaia i ara descanso de la moto una mica, però tinc al cap fer un viatge petit , i més endavant ja tinc preparada una cosa grossa.
Consells per dur a terme aquesta mena d’aventura?
No tingueu tot organitzat, tot depèn de com es presenti el temps i de com et trobis després d’hores de conducció (musculatura, etc.). Heu de ser resolutius i saber improvisar, i sobretot seguir els consells de les aplicacions que indican com està tot per la zona per on s’ha de passar.
Una frase per descriure aquesta aventura:
“Un viatge fet amb tota la modèstia i gratitud del món. He agraït tot el que he pogut fer i he agraït trobar tanta gent meravellosa, saber que tanta gent em va seguir per les xarxes socials, etc. Un viatge amb pujades i baixades d’ànim, però superant tot amb gratitud. Una experiència de vida. No ha sigut un repte; era un intentar fer alguna cosa que em feia il·lusió amb un gaudir de tot, passes el que passés”.
Mercè Maresma
