Gal·la Palacín, l’excel·lència lloretenca que triomfa amb una de les millors notes del PIR a nivell estatal

Recentment, més de 4500 candidats d’arreu d’Espanya es van enfrontar a les exigents proves d’accés a la formació sanitària especialitzada, convocades pel Ministeri de Sanitat. Aquestes proves, que inclouen especialitats en medicina, psicologia, infermeria o farmàcia, han resultat excel·lents para la Universitat Autònoma de Barcelona. En concret, a la Facultat de Psicologia, dels graduats, han destacat especialment: Mireia Sorolla i Gal·la Palacín, que s’han situat entre les deu millors notes del Psicòleg Intern Resident (PIR).
Avui conversem amb Gal·la Palacín, de Lloret de Mar, per conèixer de primera mà com ha viscut aquest procés, aquesta es l’entrevista a la lloretenca, filla d’una coneguda i apreciada família de la nostra vila:
GAL·LA PALACIN MARESMA, 26 ANYS, LLORET DE MAR

-Gal.la, què et va motivar a presentar-te a l’examen PIR i com vas iniciar la teva preparació?
Durant l’últim any de la carrera universitària de Psicologia vaig poder escollir assignatures de caire més clínic tant d’adults com d’infant-juvenil, i això em va fer veure que m’agradava tot el relacionat amb la clínica i el millor camí per preparar-se per ser psicòleg clínic es fer el PIR, al principi m’espantava la famosa dificultat d’accés que tenia el PIR ja que t’expliquen que es un examen on la gent ha d’estudiar uns quants anys per entrar, tot i així vaig decidir intentar-ho, perque si no ho probava ara, recent sortida de la universitat, hagués estat molt més difícil més endavant, ja que el PIR requereix estudiar totes les hores que puguis i més. Després d’estudiar dos anys, vaig veure que ja tenia molt material d’estudi elaborat i llibres llegits i que havia de seguir intentant-ho perquè tot tingués sentit i al final, ha estat així, tot ha valgut la pena.
-Com vas viure el dia de l’examen i quines sensacions vas tenir en finalitzar-lo?
Justament aquest any vaig tenir una sensació extranya, vaig notar certa dificultat mentre realitzava l’examen, però a la vegada vaig tenir la sensació de respondre temari estudiat, vaig sentir que preguntaven coses difícils i que les sabia.
“D’altre banda, aquest examen ha estat un gran canvi respecte altres anys, un examen força desorganitzat. Tot això va fer que sortís amb confusió i sense saber com podria haver anat”.
-Què significa per a tu haver obtingut la setena millor puntuació a nivell nacional en l’examen PIR?
Per mi significa bàsicament orgull, satisfacció personal i valentia. He lluitat cinc anys per aconseguir-ho i em sento contenta, feliç i orgullosa per haver superat tots els obstacles que he tingut, tots els pensaments intrusius i per haver lluitat per mi mateixa. En cap moment vaig perdre l’objectiu de vista, tot i no saber si el que estava sacrificant serviria per alguna cosa. Haver entrat és un somni, però quedar la número 7 es una sensació indescriptible, no m’ho esperava per res, de veritat que es com si tot cobrés sentit. Sobretot penso amb les preguntes més repetides que he tingut aquests anys de part de gent que no comprenia el que estava fent un: “encara estudies?” “I si no aproves aquest any?”. Aquestes preguntes, junt amb el sentiment de frustració personal i de estancament de no avançar ha estat el més difícil del camí. Es tot això, el que ara em retorna en forma d’orgull.
-Quins són els teus plans de futur ara que has aconseguit aquesta fita en la teva carrera professional?
Ara hauré de triar l’hospital on vull fer la residència durant quatre anys. I la meva intenció és quedar-me aquí a Girona, tot i així, degut a la posició tinc moltes portes obertes i miraré també Barcelona.
-De petita ja t’interessava la psicologia o tenies altres somnis professionals?
Si, des de la ESO vaig descobrir que volia ser psicòloga, volia entendre les persones i ajudar-les, a vegades necessitem perspectiva per sortir d’una situació conflictiva i al estar involucrats, es més difícil veure com en podem sortir.
-Quan no estudies ni treballes, quines són les teves aficions o activitats preferides per desconnectar?
Doncs aquest any he estat molt al gimnàs, al acabar les 8-9 hores d’estudi diàries, anava a desconnectar, també tenir estones de relaxació amb el teu entorn és totalment necessari. La família, els amics i la meva parella han estat totalment imprescindibles en aquest procés. El recolzament i la confiança cega en mi cada dia, es el que m’ha permès seguir.
Amb el seu èxit, Gal·la Palacín no tan sols situa Lloret de Mar en el mapa de la excelencia académica, sino que també es converteix en un referent per futurs professionals de la psicología.