Marc Muniesa va començar a jugar a les categories inferiors de la Penya Barcelonista de Lloret de Mar fins que va ser descobert pel F. Barcelona als 10 anys d’edat. Després d’una ràpida progressió a les categories inferiors del club blaugrana, als 15 anys, ja jugava al Juvenil A del club català.
Muniesa té un important i dilatat currículum esportiu del que destaquem que al 2013, en acabar el seu contracte amb el F.C Barcelona, va ser presentat a l’Stoke City amb qui signa per quatre temporades. A les files de l’Stoke City jugaria quatre temporades, disputant 57 partits a la Premier League. A la temporada 2017-18 juga cedit al Girona FC i després, el club català fa efectiva la seva opció de compra.
Després del descens del Girona FC el 2019, rescindeix el contracte amb el club català i fitxa per l’Al-Arabi de la Lliga de futbol de Qatar on porta tres temporades al país. Avui tenim l’oportunitat de parlar amb ell de tot plegat:
Marc: Va ser difícil prendre la decisió de marxar a Qatar?, com va anar tot plegat?
-Sempre que prens una decisió de marxar de casa és una decisió difícil, ja em va passar quan vaig marxar amb l’Stoke City, però ens vam adaptar molt ràpid tant a Anglaterra com a Qatar, tot i que al principi, sabent el que es parla de Qatar, ens va donar una mica de respecte, però vam trucar a coneguts que vivien a Qatar i ens van aconsellar que no ho dubtéssim. Va ser un pas important en la vida de la nostra família i estem encantats d’haver-ho fet.
T’ha costat adaptar-te? I la teva família com ho porta?
-Tot el que és canvi de documentació i papers és el més pesat de fer, i l’adaptacio dels nens a l’escola, sí, però després del període d’adaptació estem molt contents d’haver-hi establer la nostra residència a Qatar, i ens hi estarem molts anys. S’està molt bé a nivell familiar i és a només 6 hores de casa.
Què és el que més et va sorprendre d’aquest país, i a què no acabes d’acostumar-te?
-La calor de l’estiu és difícil tot i tenir aire condicionat se sua molt i els entrenaments són durs, t’ofegues de calor i humitat, al final t’hi acostumes, clar.
Actualment, quin és l’ambient pels carrers de Qatar?
-Es respira futbol per tot arreu. Un ambient brutal amb moltes cultures diferents pendents del futbol. Els turistes gaudeixen del país, que és un destí espectacular, i pel qatarià és una oportunitat única per donar a conèixer el país
A Qatar es viu diferent l’afició al futbol que als països europeus?
-Si, es viu diferent la cultura del futbol, ells no tenen gaire història de l’esport, no és com els saudís, però a poc a poc estan començant. Els estadis no s’omplen en partits locals, però en derbis o quan es juga contra el líder, si s’emplenen al màxim. El nostre equip, l’Al-Arabi, és un dels més antics del país.
Com veus tota la polèmica i polseguera que ha aixecat la celebració del mundial en un lloc amb tantes discriminacions salarials, sexuals, socials, etc.?
-Els qataris estan obrint-se, estan veient que està venint molta gent. Tenen una altra cultura i és difícil el canvi, però volen atreure turisme sa, tenen uns carrers molt nets, cal respectar que ells no tenen porc als menús (només hi ha una botiga en tot el país que ven porc), tot i que ja es pot beure alcohol als hotels i restaurants. Són molt hospitalaris i acullen molt bé als visitants. El tema de l’homosexualitat no és tan greu com es parla, és la gent més gran que no l’accepta. No passa res si camines pel carrer amb una parella del teu sexe. La gent gran no vol apologia de banderes, els joves són oberts, ho accepten sense problema, tot i que hi ha diverses opinions en respecte a aquest tema.
Quina visió tens de la situació actual en el teu dia a dia pel que fa a les condicions de les dones? Estan realment en una situació molt discriminada? I els treballadors de les construccions, per exemple, en saps alguna cosa de les situacions que han viscut?
-La meva dona tenia una mica de por de venir aquí pel tema de com han de vestir i complir normes les dones. Un cop hi ets, només cal respectar normes molt a algun lloc concret, però és més senzill i normal del que es veu des de fora. La dona que ve de fora no té cap dificultat per vestir, anar amb pantalons, biquini, etc. Potser és més complicat si ets una dona del país, i també depèn de la família on han nascut o amb qui viu. La gent gran encara segueix normes estrictes, però els joves ja no tenen problemes i fan vides més semblants a les nostres. El que si veus que les dones i els homes van separats, ni veus parelles, és la seva cultura, fins i tot els casaments se celebren separats els homes de les dones. Si som de fora no cal que fem separacions per sexes. A les cases del qatarís no t’exigeixen res. Sempre t’ajuden.
El més greu és el tema dels treballadors, no hi ha res clar del que fa als morts en les construccions, la veritat és que jo mai els he vist treballar de dia, sempre ho fan de nit, jo ho he viscut en primera persona, sense poder dormir pel soroll de les construccions nocturnes. Tinc amics que hi treballen i ho fan a hores que no intensifica el sol. Cap mort és justificable, no hi ha res clar en el que s’està comentant (6500 morts d’obrers), tot i que cap mena de mort és justificable. La taxa de mort més alta a Qatar és per accident de cotxe. Darrerament, molts morts es consideraven per treballar sota el sol i la calor i no totes ho eren, no justifico les morts, però sí que les xifres estan inflades. Totes les morts des del 2010 les han comptabilitzat com treballadors.
Com s’està desenvolupant l’organització i el moviment de persones per aquest Mundial 2022, en un país relativament petit? Ho tenen ben apamat?
-Tothom està encantadíssim. Es poden veure quatre partits al dia sense problema d’accés, distancia o transport. Ho tenen molt ben organitzat, no hi ha massa distàncies, els metros i autobusos són gratuïts i et deixen al lloc on són els estadis. El lloc més lluny es troba a 30 minuts. Serà molt difícil trobar un altre mundial com aquest, tan ben organitzat. Els jugadors i el públic sempre arriben a temps. Tot molt fàcil, la veritat.
És l’esport “rei” el futbol a Qatar?
-Si, és el que més els hi agrada i el més important pels qatarís, hi ha molta gent de l’Índia que segueixen molt el criquet. Els qatarís inverteixen molt en instal·lacions de futbol i també d’altres esports, i de tota classe d’esdeveniments esportius.
Per tu és diferent el món del futbol aquí que a Lloret?
-És gairebé igual l’afició, tant per homes com per dones, els hi agrada veure els partits i em reconeixen pel carrer i es volen fer fotos amb mi sempre amb molt de respecte.
Penses tornar a viure Lloret?
-Sí, i tant, tinc molta família allà, vull tornar a viure a Lloret, i tinc els pares, avis, tota la meva família i amics. Sí que penso tornar a Lloret, he crescut al prop de mar de la platja de Fenals i de Lloret. No sé si serà aviat o quan sigui més gran, però si, hi tornaré.
Hi vas sovint a Lloret?
-Sempre que puc, no és massa lluny, estem ben comunicats per anar a cap a Lloret.
Què enyores del tu poble?
-La família, els amics, sortir en bici o a córrer pel passeig, per Cala Canyelles, Santa Cristina, Fenals, Cala Boadella… A Lloret ho tenim tot, pràcticament enyoro tot de Lloret.
Gràcies per les teves paraules i molta sort Marc!
