El Pla especial del nucli antic (II): La regulació inexistent dels rètols lluminosos a les façanes.
Si recordeu l’escrit del mes de gener en relació al pla especial del nucli antic, com a document que permet desenvolupar i concretar certs aspectes del POUM sense contradir-lo, trobo a faltar en el document, entre altres, una regulació de la retolació comercial. L’eix conformat pel carrer de Sant Pere, carrer de la Vila, carrer de Venècia i carrers adjacents (com els carrers que conformen la denominada pinta, que són els carrers perpendiculars al carrer de la Vila i al carrer Venècia) gaudeix d’una morfologia “retolística” a les façanes dignes de ser fotografiades. Diferents formats de cartells, diferents mides, diferent lluminositat, on si hom s’atreveix a aixecar el cap una nit d’estiu en plena activitat comercial pot tenir la sensació d’estar a las Vegas (paradís per excel·lència dels neons). La situació es complica en els carrers de la pinta i altres perpendiculars a l’eix comercial descrit o altres carrers principals amb un alt flux de gent, tothom vol captar la seva part de la clientela i quan més lluny, el cartell, per fer reclam ha de ser més gran.
Amb relació a aquesta problemàtica, en especial hem de parlar d’aquelles activitats que han cessat però continuen amb la seva publicitat a la façana de l’establiment.
Per tant, amb aquest document, el Pla especial, vam perdre una magnífica oportunitat per posar fi a aquest desgavell.
Per sort, avui dia tenim grans experts en disseny i publicitat per crear rètols discrets i pràctics que poden contribuir a envellir el nostre nucli antic i a generar un cert estalvi en electricitat, que al preu del kilowatt sempre és agraït.
I com que en aquesta qüestió, no som els primers però si ens podem diferenciar, les multinacionals comercials ja disposen de dissenys més discrets, amb il·luminació de led més agradable als nostres ulls, fets amb materials metàl·lics envellits…
Durant la meva presidència a l’associació de veïns del nucli antic de Lloret, el seu president en Tico Alsina em va mostrar una proposta interessant de retolació amb imatges comparatives d’altres municipis que ho havien fet, i la veritat que la elegància que donaria al nostre comerç seria envejable. En aquella època també vam fer un dossier que vam entregar a l’Ajuntament de la retolació obsoleta de locals que havien cessat la seva activitat comercial i ningú es va preocupar de retirar, inclús en algun cas, hi havia hagut un canvi d’activitat i la retolació antiga continuava a la façana, ocupant el domini públic. En aquests temps de canvis, apostar per regulacions modèliques, ordenades i modernes sempre ens posicionarà com a marca turística.
Malauradament, a Lloret, avui trobem coses com aquestes, que fan un flac favor al nostre comerç.
Carrer de la Sènia del Barral, en el tram comprés entre el carrer Felix d’Azúa i Gaske i el carrer Venècia. El rètol d’un establiment té aquestes dimensions.
En un carrer d’amplada de 3,10 metres el cartell sobresurt de la façana fins arribar als 2,03 metres d’amplada, el que suposa una ocupació del 65,48 % de l’ample total del carrer. Evidentment la dimensió del rètol és desproporcionada amb l’ample del carrer.