- L’Adrián Rodríguez és un lloretenc que, després d’estudiar el grau en Genètica a la Universitat Autònoma de Barcelona, va decidir continuar formant-se a Londres. Allà, va cursar un màster especialitzat en Genètica Molecular Humana a l’Imperial College i fa cinc anys i mig que treballa com a investigador postdoctoral al laboratori de la Queen Mary University.
Què és l’epigenètica?
Tal com ens explica el mateix Adrián, “l’epigenètica té un paper clau en moltes malalties complexes, incloent-hi els trastorns neurològics, el càncer o, com és el cas de la meva recerca, les malalties cardíaques. Això vol dir que alteracions en aquests mecanismes epigenètics poden provocar un estat molecular anormal, interferint amb l’activitat usual de les cèl·lules”.
Per exemple, en les malalties cardíaques, aquests canvis epigenètics es produeixen a les cèl·lules del cor provocant, per exemple, “que aquestes s’engrandeixin o bateguin més de pressa del que és considerat normal, cosa que sovint pot derivar en arrítmies”.
L’epigenètica: un camp inexplorat fins ara
Durant molt temps, la major part de la recerca se centrava tan sols en el 2% del nostre ADN, ja que és el lloc “on es troben els gens portants de les instruccions bàsiques de com funciona el nostre organisme”. I el 98% restant, va ser ignorant per dècades que fins i tot l’anomenaven “ADN escombraries” o “junk DNA”, en anglès.
“Avui dia ja se sap que aquest 98% restant juga un paper fonamental en la regulació de l’altre 2%, determinant quan s’activen o es desactiven aquests gens”.
Adrián Rodríguez
I en això se centra l’epigenètica; són canvis sobre l’ADN que actuen com a interruptors químics, els quals tenen un paper clau tant en la salut com en la malaltia.
La recerca epigenètica de l’Adrián
L’Adrián es basa a identificar els canvis epigenètics que regulen el funcionament del cor i al seu laboratori ho fan a través de diverses metodologies com la utilització de mostres de teixit cardíac humà, o bé, la cultivació de cèl·lules cardíaques in vitro, com a model experimental.
Clinical Epigenetics: la publicació en una revista científica de renom
L’Adrián i el seu equip van optar per la publicació del seu treball a la revista científica Clinical Epigenetics perquè se centra específicament en l’àmbit de l’epigenètica, que és la base de la seva recerca.
“Publicar a Clinical Epigenetics va ser una experiència molt valuosa, tot i que definitivament no és gens fàcil”.
Adrián Rodríguez.
L’Adrián ens explica que el procés de publicació és exigent, ja que el teu treball és revisat per experts anònims del camp. Aquests proporcionen comentaris detallats i, fins i tot, els indiquen que elaborin experiments addicionals per reforçar i donar encara més validesa als resultats. També poden aconsellar millores en la narrativa o en la claredat de l’article en general. En total, aquest procés de millora, pot durar diversos mesos o pot arribar a l’any.
És per aquest motiu que l’Adrián ho valora molt positivament en la seva carrera i, durant el procés, afirma que ha après molt com a investigador.
La ciència com a projecte col·laboratiu
Tot i que el lideratge d’aquesta recerca ha estat a càrrec de l’Adrián Rodríguez, juntament amb el seu supervisor, també cal fer esment a altres investigadors que han estat clau per poder-lo tirar endavant. Aquest fet posa sobre la taula el caràcter col·laboratiu que té la ciència, a més de la importància d’un finançament sostingut per a la recerca i el seu valor indiscutible per a la societat.
“La recerca és inherentment col·laborativa i implica científics de diferents orígens i disciplines que aporten cadascun la seva perspectiva”.
Adrián Rodríguez.
El futur de l’epigenètica: prometedor i ple de reptes
Així mateix ens ho ha descrit l’Adrián perquè com que el 98% de l’ADN humà s’ha ignorat durant dècades, encara hi ha molt per investigar.
En el camp de les malalties cardíaques, una gran fita és traslladar els resultats observacionals a la pràctica clínica, on sigui possible que un nou fàrmac pugui actuar directament sobre certs canvis moleculars i els pugui corregir, prevenint així el desenvolupament de la malaltia.
També cal comentar, el paper crucial de la intel·ligència artificial en els últims anys, la qual permet integrar grans volums de dades genòmiques de pacients i models experimentals generats arreu del món. D’aquesta manera, “la IA permet analitzar milions de seqüències d’ADN alhora i predir com de perjudicial pot ser un canvi concret”, ens explica l’Adrián.
Malgrat la gran aportació que suposa i suposarà la IA, l’Adrián ens adverteix que “és imprescindible validar experimentalment els resultats per confirmar el seu impacte real en la salut de les persones”.
