11 d’abril, Dia Mundial del Parkinson: una nova mirada amb l’oxigenoteràpia hiperbàrica ja disponible a Lloret

L’11 d’abril se celebra el Dia Mundial del Parkinson per conscienciar sobre aquesta malaltia neurodegenerativa que afecta milions de persones. Aquesta data va ser impulsada el 1997 per Parkinson’s Europe, llavors coneguda com EPDA, i copatrocinada per l’Organització Mundial de la Salut. A més, coincideix amb l’aniversari del naixement de James Parkinson, qui el 1817 va descobrir el que avui coneixem com a malaltia de Parkinson.

Avui, aprofitant aquest dia, compartim l’entrevista realitzada al lloretenc Andrés Ferraro, director científic, i cofundador de l’empresa Bharia juntament amb Albert Juanola, que han creat una unitat innovadora de dolor i benestar, que promet revolucionar el tractament de diverses patologies.

Ferraro, qui compta amb una gran experiència en la monitorització d’assaigs clínics relacionats amb neurologia i trastorns de moviments, en hospitals com el Hospital Sant Pau ens explica.

Una nova mirada sobre el Parkinson: pot ajudar l’oxigenoteràpia hiperbàrica?

La malaltia de Parkinson continua sent un dels grans reptes de la neurologia. Malgrat els avenços en el tractament, moltes persones afectades continuen convivint amb símptomes que afecten profundament la qualitat de vida. En aquest context, l’oxigenoteràpia hiperbàrica genera un gran interès com a teràpia coadjuvant per assolir un major benestar.

El Parkinson és una malaltia molt coneguda, però sovint mal entesa. Com s’està tractant actualment?

Els tractaments actuals han millorat molt la qualitat de vida de les persones amb Parkinson, sobretot durant els primers anys. Tot i això, amb el pas del temps alguns símptomes poden respondre menys als medicaments, i n’hi ha d’altres, com els relacionats amb el son o l’estat d’ànim, que de vegades són difícils de controlar. Per això, s’estan buscant noves opcions que, sense substituir els tractaments habituals, ajudin a millorar encara més el dia a dia de les persones afectades.

I aquí és on entra la càmera hiperbàrica?

Exactament. L’oxigenoteràpia hiperbàrica consisteix a respirar oxigen pur dins d’una càmera especial on la pressió és més alta del normal. Fa anys que s’utilitza per a altres problemes de salut, però en els últims anys ha començat a despertar interès en malalties neurodegeneratives com el Parkinson o l’Alzheimer.

Això és perquè s’han descrit efectes beneficiosos sobre el cervell: ajuda a reduir la inflamació, millora el funcionament de les neurones i pot protegir-les del desgast. En lloc de centrar-se només en els símptomes, aquesta teràpia busca crear un entorn més favorable perquè les neurones i altres cèl·lules cerebrals puguin mantenir millor la seva activitat i resistir el deteriorament propi de la malaltia.

Quins beneficis s’han observat fins ara en persones amb Parkinson?

Els resultats són especialment positius en els símptomes no motors de la malaltia, que sovint són els més difícils de controlar. Parlem de millores en la qualitat del son, l’ansietat, l’estat d’ànim o la concentració, i en alguns casos també en l’equilibri o la rigidesa. Tot plegat contribueix a una sensació de benestar i a una millor qualitat de vida, que és l’objectiu central.

I com sabem que aquests efectes no són només una percepció subjectiva? Hi ha estudis que ho avalin?

Sí, i amb una base científica sòlida. Un dels estudis més destacats és una revisió publicada el 2025 a la revista Clinical Rehabilitation, amb el títol Effect of hyperbaric oxygen therapy for non-motor symptoms among patients with Parkinson’s disease: A systematic review and meta-analysis.

Aquesta revisió recull dades de més de 1.300 pacients amb Parkinson en diferents fases. S’hi van analitzar els resultats de 16 estudis que mesuraven de manera objectiva diferents paràmetres. La gran majoria d’aquests treballs van detectar millores clíniques significatives, i el més rellevant és que molts d’aquests efectes es mantenien en el temps. Això dona força a la idea que no es tracta només d’una impressió puntual, sinó d’un efecte real sobre funcions del cervell que poden millorar quan reben un suport addicional com el que proporciona l’oxigenoteràpia hiperbàrica.

És un tractament que pot fer tothom amb Parkinson?

Cada cas s’ha de valorar individualment. No hi ha dues persones amb Parkinson iguals, i el tractament ha d’adaptar-se a l’estat actual, als símptomes predominants i a l’historial mèdic de cadascú. Per això, sempre es treballa de manera coordinada amb l’equip mèdic que coneix el pacient, especialment amb el seu neuròleg o especialista de referència. Cal garantir que la teràpia sigui segura, precisament indicada i realment beneficiosa.

I cal deixar els tractaments habituals per començar aquesta teràpia?

En cap cas. L’oxigenoteràpia hiperbàrica no substitueix cap tractament. És una eina complementària, pensada per sumar. Tant el tractament farmacològic com la teràpia d’estimulació cerebral profunda continuen sent el pilar fonamental, però hi ha aspectes de la malaltia —com el son, l’estat d’ànim o la concentració— que poden millorar amb aquest abordatge addicional.

Quin missatge podem donar, avui, a les persones que conviuen amb aquesta malaltia?

Que la recerca continua avançant, i que cada dia tenim més eines per millorar la qualitat de vida de les persones amb Parkinson. L’oxigenoteràpia hiperbàrica és una d’aquestes opcions: una proposta segura, amb base científica, que pot aportar benestar en àmbits que fins ara eren difícils d’abordar. Encara queda molt per aprendre, però les dades són esperançadores i cada pas endavant compta.

Contacto: