Els veïns de la darrera casa que es conservava al passeig marítim de Lloret de Mar amb arquitectura indiana ens han transmès les seves inquietuds i queixes entorn de les obres de demolició de l’emblemàtic edifici.
Recordem l’anterior notícia sobre aquest tema per posar-te en situació: “Lloret de Mar perd l’últim vestigi d’arquitectura indiana al passeig marítim”.
Obres problemàtiques
Ja han començat les obres de demolició i ha esclatat la polèmica: segons han informat els veïns a la nostra redacció, s’estan fent demolicions amb una seguretat molt precària, afirmant que es tiren les parets sense control. Els veïns senten el moviment dels edificis adjacents i estan preocupats. Segons ha expressat, la presidenta de la comunitat d’un edifici proper ha enregistrat els moviments de l’edifici i els sorolls, que qualifica de semblants a un terratrèmol; “aixó durant tot el dia”, aseguren els veïns.
Representants de la comunitat de l’edifici afectat pels sorolls i forts tremolors han parlat amb l’ajuntament, segons ens informen, i també amb el constructor, qui els ha dit que procurarà anar més a poc a poc en la demolició per no molestar. No obstant això, els veïns que ens han contactat han mencionat que, si la situació no millora, denunciaran els fets a la policia i a l’ajuntament.
Recordem que aquest edifici en procés d’enderrocament s’ubica al Passeig Camprodon i Arrieta núm. 12, on, a més, les persones que es queixen comenten que no estan segurs que els treballadors estiguin operant amb les mesures de seguretat pertinents.
Aquesta casa, que ara estant enderrocant era l’última mostra de l’arquitectura indiana que ens quedava al poble, en un lloc tan significatiu com el passeig marítim. Es tractava de dues cases pertanyents a la família Durall. Malgrat les modificacions i reformes, sempre han estat un testimoni de la presència dels lloretencs que van fer fortuna lluny del poble i varen tornar enriquits.
Aquestes cases eren el somni de tot emigrant en tornar a la pàtria un cop complerta la seva aventura vital. Es troben en una gamma d’estils i etapes variades: eclèctics, modernistes o d’estil muntanyenc. Tots els historicismes van servir per aconseguir uns edificis que evidenciessin distinció i presència a les poblacions marítimes on hi va haver emigrants que tornaven a casa.
Són cases molt decorades amb columnes, baranes i pilars que semblen imitar fulles i flors. Als jardins de les cases, solen haver-hi plantes exòtiques.
Abans de tornar a Catalunya, l’indià encarregava la construcció de la seva nova casa. Primer, contactava amb un familiar o amic de confiança perquè contractés un arquitecte o un mestre d’obres, que assumiria la direcció del projecte. Des d’Amèrica, enviava les indicacions i els diners necessaris per començar l’obra, de manera que, en arribar, només havia de fer-se càrrec dels últims retocs.
Actualment, la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya la conformen els següents municipis: Arenys de Mar, Begur, Blanes, Calonge i Sant Antoni, Lloret de Mar, Palafrugell, Sant Pere de Ribes, Sitges, Torredembarra i Tossa de Mar.
Com es q deixen enderrocar aquesta casa tant maca ?