Al llarg front marítim de Lloret de Mar, conegut a l’actualitat per la seva imponent línia d’edificis moderns de 4, 5, 6 plantes i fins i tot un gratacels de 13, només queda una única construcció del passat indià: dues cases pertanyents a la família Durall. Aquestes cases, malgrat les modificacions i reformes, són l’últim testimoni de l’arquitectura indiana a la façana marítima de la vila.
Lloret de Mar, conegut històricament per ser un poble de navegants, mercaders i famílies d’hisendats, està perdent la seva essència original a causa del creixement urbà i la modernització. Aquesta observació ens la fa arribar l’Olga, una lloretenca preocupada pel patrimoni, que veu com aquest últim fragment del passat tindrà nous inquilins per seguir escrivint la seva història però des d’un nou edifici.
“Fa un temps vaig adonar-me d’una cosa que ara no puc treure’m del cap i els hi voldria compartir. Un dia, passejant pel passeig de Camprodon i Arrieta, vaig veure un cartell molt gran davant del número 10…
El número 10 és una d’aquestes cases antigues, maques, d’aquelles amb el pati davant. En aquest cartell s’anuncia una nova construcció de sis plantes de pisos amb unes prestigioses vistes al mar. La meva curiositat em va fer indagar i, per casualitat, vaig trobar aquesta nova construcció i vaig adonar-me que enderrocaran aquestes dues cases per posar-hi un bloc de pisos. Els pisos ja estan a la venda al portal Idealista. No ho creuria si no ho hagués vist. Gairebé ploro quan ho vaig veure. Gairebé ploro ara mateix escrivint aquestes paraules.
Aquestes són les dues últimes cases davant del mar que queden d’aquella època. Aquella època quan Lloret era preciós. Sembla que no hem après res del passat. A mi això em sembla una barbaritat i una pèrdua del poc patrimoni que ens queda a Lloret. Comparable a enderrocar la casa Font o Can Saragossa. Jo considero aquestes cases no com a cases, sinó com a patrimoni de la vila. Patrimoni per les properes generacions. Haurien de ser protegides com fan a altres països.
“Jo crec que ningú del poble n’està assabentat. Potser sí i sóc l’única a qui li importa”.
La meva mare m’explicava que el meu pare plorava cada vegada que enderrocaven una. Ara seré jo a qui li toqui plorar. Gaudeixo la seva bellesa cada vegada que les veig i les trobaré a faltar.”
Entiendo y comparto tu emoción. la familia propietaria ha dejado estos 2 edificios abandonados durante varias décadas… para mí ellos son los principales culpables. el atractivo de la ganancia (como en la época de los indios de Lloret). Este nuevo edificio será sin duda, como los demás de la zona, de mala calidad y además estará invendible durante varias décadas…
Desde que llegue a Lloret, me enamoraron estos dos edificios, imaginar su vida pasada, y me daba pena verlos abandonados. El ayuntamiento debería haberlos expropiado u obligar a las familias a mantenerlos, ya que son fachada al mar y Dan imagen, pero por lo que se ve, eso importa poco. Mantener la historia no está de moda, lo que importa es el dinero y tirarlo todo abajo. Es una pena…
Sembla ser que tenim un ajuntament sobrat d’espais municipals, qualsevol altre municipi de ben segur hauria fet l’adquisició de les dos cases per fer-ne un ús municipal, no anem sobrats d’ells, tenim molts serveis dispersos per tot el municipi ubicats a locals o baixos que a mes a mes estant dispersos i molt allunyats del que podria ser el centre administratiu del poble.
No mostrem respecte pel patrimoni urbanístic que mostra que som un poble amb historia. El pitxor de tot és que l’ajuntament va ser el primer en assabentar-se del fer, donat que van ser ella els que varen tenir que donar permís per fer-ne la nova construcció.
Jo diria que mai cap ajuntament ha estat a l’altura per preservar patrimoni, tampoc història per futures generacions, es mes important conservar cadires i omplir butxaques, una llàstima
Me encantan estas dos casas tan bonitas, no puedo entender que los propietarios quieran destruir el legado que le ha degado la familis., con tanta historia, poco apego tienen al pueblo. EL ayuntamiento debería invertir en parte de su historia, en vez de tanto carril bici que no tiene historia alguna, cada vez esté pueblo deja de ser lo que era para pasar a ser un pueblo artificial y bulgar.
Sempre ha estat així a Lloret: “pan para hoy y hambre para mañana”… Hauria pogut ser un poble preciós, però en lloc de prioritzar la qualitat s’ha prioritzat la quantitat.
En fi… Per això tenim el turisme que tenim…
I ara ja no s’hi pot res a fer: crits, borratxos, carrers bruts, deixadesa, gent maleducada…
El problema ja no son aquestes dues cases, el problema ve de fa dècades.
Fa molta pena quan compares el Passeig de Lloret, per exemple, amb els de Llafranc, Calella, Cadaqués…inclús Blanes🤦🏻♂️
Haviat hauran de deixar de fer la “Fira d’indians, per què no en quedarà cap i la que quedi serà testimonial. En canvi Begur, també terra d’indians les conserva quasi totes, ( més de 20). !!!!.
Però tenen un altre classe de turisme….
Es penoso casa ver que miro estas casas me adentro en la belleza de lo que significó
Lloret y sueño con poder mantener su historia !!!
Joan Massegur
Desgraciadament Lloret ha sigut un punt on polítics de poca monta han montat el seu Xiringuito per personalitzar poder, resultat poc edificant, baralles, turisme masificat i barat i força desagradable. Grans inversors que no tenen res a veure amb un dels mes bonics pobles de la Costa Brava fen l’agost tot l’any.
Resultat, molt preocupant. Cualsevol gestor ho faria mes bé
Després de consultar el cadastre, ambdós edificis han estat registrats el 1965 el gran, mentre que el del costat és de 1968. No he trobat indicacions de que siguin elements edificis singulars a preservar ni tinguin elements arquitectònics rellevants. En són construccions de sojorn vacacional.