Darrere del caos musical de ‘That’s My Jam’ hi ha una lloretenca: Anna Canudas, cervell digital del nou èxit televisiu amb Arturo Valls

Des de Lloret de Mar fins als platós més vibrants de la televisió estatal, l’Anna Canudas ha convertit la seva passió per la comunicació en una carrera sòlida i creativa. Va començar formant-se en producció de ràdio, televisió i espectacles al centre Sant Ignasi-Sarrià de Barcelona i, més tard, va cursar Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Amb una dècada d’experiència en comunicació digital, el seu nom ha estat vinculat a alguns dels programes més populars de 3Cat, com Polònia, El Foraster, Manduka, Fuet o Les de l’hoquei. També ha deixat empremta a RTVE amb espais com 59 segundos, Días de tele, El Condensador de Fluzo, Menudos Torres o l’actual ‘That’s My Jam: que el ritme no parí’, que es va estrenar el passat dimarts 6 de maig a las 22:50 a La 1 y RTVE Play amb un 8,9% en audiències.
Avui parlem amb ella sobre aquest darrer projecte: un concurs musical conduït per l’Arturo Valls, on dues parelles de famosos es desafien en proves tan esbojarrades com plataformes giratòries, micròfons voladors, caixes misterioses i un munt de jocs musicals que asseguren rialles i molta energia. Veure el programa aquí.

-Anna; com va sorgir el treball al programa THAT’S MY JAM?
Treballo com a freelance per a diferents productores audiovisuals i sóc la responsable de la comunicació digital dels programes de televisió quan s’emeten a 3Cat i RTVE. En el cas de THAT’S MY JAM la productora és LACOproductora, que són de Madrid. Vaig treballar amb ells per primer cop a Días de tele, un programa que es va gravar a Barcelona amb la Júlia Otero com a presentadora. A partir d’aquí, treballo per ells sempre que puc i de tant en tant em toca viatjar a Madrid per fer els rodatges que es fan des d’allà, com el cas de THAT’S MY JAM.

Sóc la responsable digital del programa. La meva feina es divideix bàsicament en dues parts: durant el rodatge i durant l’emissió. Ara s’està emetent tot el contingut que vaig generar durant les gravacions, que van ser el juny i juliol de l’any passat. Durant l’emissió soc el vincle de comunicació entre la productora i RTVE i els preparo tota l’estratègia digital per comunicar el programa: des de les xarxes fins a la plataforma de notícies
«Des de fa deu anys em dedico a la comunicació digital de programes de 3Cat com el Polònia, El Foraster, Manduka, Fuet, Les de l’hoquei… i de Televisió Espanyola (RTVE) com el 59 segundos de la Gemma Nierga, Días de tele de la Julia Otero, El Condensador de Fluzo, Menudos Torres o actualment el That’s My Jam».
-Et podem veure a la tele, o ets sempre fora de càmera?
L’única cosa que podeu veure de mi a la tele és el meu nom als crèdits finals del programa. Passen rapidíssim, però la meva mare no sé com s’ho fa que sempre aconsegueix fer-ne una foto i enviar-me-la per Whatsapp quan s’acaba el programa on he treballat :)
Des de fora, treballar a la televisió i concretament en un show musical com és “That’s my Jam” pot semblar una festa: hi ha música, famosos, jocs… I sí que ens ho passem bé, però no estem tot el dia rient. Cada departament funciona com un engranatge mil·limètric. Tot està pensat, provat i coordinat al detall. És una feina creativa, però també molt exigent. Sovint la gent del meu entorn em pregunta com era tal famós, si aquell és tan divertit com sembla o si amb els guionistes ens passem l’estona rient, però la realitat és que són gent més seriosa del que ens pensem. Sempre els acabo xafant la guitarra amb les expectatives de les anècdotes dels rodatges.
-Quins són els teus somnis i inspiracions?
M’agradaria continuar treballant a la tele com fins ara i que continuïn arribant projectes interessants que em permetin continuar vinculada al món de la televisió. No sé com evolucionarà el tema digital i si la IA em deixarà sense feina, però com a mínim, a curt termini, encara tinc previstos alguns projectes divertits per fer.
-És difícil fer la teva carrera vivint a Lloret?
Vaig marxar de Lloret amb divuit anys per poder estudiar la carrera i m’agrada viure a Barcelona, però sempre que puc m’escapo a Lloret on hi tinc la família i els amics de tota la vida. Si és cap de setmana o estiu, segurament em trobareu a Lloret. Això és innegociable.