Lloret de Mar ha destacat per evitar el problema de la massificació turística. No obstant això, enmig de la difusió d’alguns personatges destacats del sector, que sovint desinformen, és crucial abordar adequadament el tema de la massificació turística, que en realitat no és tan senzill com sembla.
La freqüència turística, la massificació i la densitat turística són conceptes diferents, però són eines útils per als investigadors que estudiem i mesurem diversos aspectes. Quan es combinen amb la capacitat de càrrega, comencen a adquirir significat. No obstant això, és quan es consideren les mesures relacionades amb els factors que afecten la resposta emocional i psicosocial de la comunitat local, com l’estrès i el malestar, que sorgeix la veritable preocupació. La massificació no es pot quantificar simplement comptant el nombre de turistes, sinó que es mesura pel malestar causat pels impactes negatius de l’activitat turística als residents.
Un exemple recent d’això és la protesta a Girona contra el turisme ciclista, que ha saturat l’espai públic i ha contribuït a la degradació de la vida quotidiana dels residents. Aquest fenomen ha alterat el teixit comercial i ha obligat alguns residents a abandonar el Barri Vell, la qual cosa ha portat a una pèrdua de l’essència de Girona i ha exacerbat la influència de la globalització immobiliària, també anomenada gentrificació. És important destacar que el problema no rau fonamentalment en els hotels, sinó en les pràctiques de les immobiliàries i els pisos turístics.
Això ens porta al veritable problema: el sobre-turisme, que és essencialment una forma de massificació que resulta d’activitats turístiques que estan fora de l’àmbit de la indústria turística convencional. Aquesta tendència empobreix tant al turisme com al destí, donat que desplaça l’autenticitat i la qualitat en favor del guany ràpid, provocant impactes que afecten significativament a la sostenibilitat i la qualitat de l’experiència turística.
La massificació turística és molt més que una simple qüestió de números de visitants; representa una amenaça per a la identitat i la qualitat de vida dels destins turístics. Els destins que no abordin de manera integral aquesta problemàtica i adoptin mesures que promoguin un turisme sostenible i respectuós amb les comunitats locals, van camí de seguir l’estela de Canàries, perquè es tracta de recuperar els barris. I per a això, l’exemple de Girona és de qualitat i es pot seguir a Facebook a la pàgina de l’Ateneu Popular Salvadora Catà, entre d’altres.
Per aquest motiu, em preocupa la creixent possibilitat que Lloret de Mar…
…vagi directament cap a una massificació i gentrificació reals, impulsades principalment per l’ampliació dels carrils bici. La designació de Girona com a capital europea del turisme ciclista ha generat un corrent d’interès cap a aquesta activitat que es presenta com una alternativa al turisme de borratxera (i que sembla ser, n’és l’altra cara de la moneda) al estar constituïda per turistes amb un poder adquisitiu superior i una actitud més cívica quan no van en bicicleta. Tot i els beneficis potencials, com la desestacionalització, aquesta tipologia turística també comporta riscos significatius, com la massificació, la gentrificació i la possible interrupció de la vida quotidiana dels residents provocada per accidents i altercats.
A més de tot això, a Girona ha emergit un impacte negatiu significatiu del qual no s’ha parlat mai obertament a Lloret de Mar, contribuint al ressorgiment de més agravis lingüístics. Aquest fet es deu a que la majoria dels visitants no parlen ni català ni espanyol. Aquest impacte psicosocial és un altre repte que els locals han d’afrontar mentre transiten pels carrers i escolten una varietat de llengües, però gairebé mai les llengües natives del territori, atès que aquest està colonitzat per diferents tipologies de “turistes”.
Aquesta accidentalitat del ciclisme no es sino deguda a l’embestiment d’aquells conductors que no coneixen/ no respecten el codi de circulació, sigui per col•lisió trasera, lateral, fronto-lateral o frontal, les causes d’accidentalitat atribuides directament a ciclistes per manca d’habilitats o no respectar les senyal son residuals així es desprén de l’estudi de la DGT amb número de referència “99-IA-3” que tracta de seguretat vial.
Per contra l’accidentalitat dels vehícles privats motocicletes i cotxe tenen unes conseqüències pitjors degut a unes majors velocitat.
Els beneficis de la bicicleta i la mobilitat activa son moltissims i crec que es tracta d’un error percebre la bicicleta com un element de risc per a la seguretat vial.
Defensem un model de carril bici segregat a la calçada mitjançant elements de seguretat i degudament senyalitzat i protegit com es troba implementat a l’Avinguda Marina de Barcelona o, en el seu moment Pg. de Sant Joan, aixímateix entenem que pintar de color verd sobre una vorera no es fomentar l’ús de la bicicleta.
Per la resta estic absolutament d’acord en quant a una racionalització del turisme i de les recomanacions d’aquelles politiques municipals que promoguin un turisme socialment responsable i que vetlli pel respecte a les comunitats locals.
Totalment d’acor! al barri de Roca Grossa de Lloret, patim una massificació d’habitatges d’ús turístic més d’un 21%, la majoria turisme de borratxera, ocupacions desmesurades i sense vigilància ni controls, tot plegat està destruint el barri, jo fa 10 anys tenia veïns al voltant, ara estic rodejada de 3 huts en total una ocupació 35 joves…. un veritable calvari, de fet hem decidit vendre la nostra casa i marxar del poble. No hi ha voluntat política de solucionar el problema per part de l’Ajuntament. Els veïns que patim aquestes situacions ens sentim abandonats per les institucions que han de vetllar per nosaltres i que fan el contrari, afavorir empreses estrangeres amb capital estranger que exploten el territori sense miraments a canvi de pràcticament res.
Anna s’expressés realment bé i les teves paraules parlan dels problemes concrets i reals amb molta raó. Crec que una persona com tu podría aportar solucions en aquests problemes. T’animo a que escriguis un article donant idees sobre alguna mena de solucio per gaudir d’un turisme de qualitat.