Columna d’Opinió | “La fi d’un model reclama pas, també a Lloret de Mar”

Estem a la temporada d’estiu de 2024 que molt probablement no serà recordada com a molt bona; passada la primera quinzena del mes de juliol, a una bona part de l’empresariat de l’hoteleria de Lloret els números no els acaben de sortir. Hi ha excuses: els Jocs Olímpics a París i les típiques de cada any.

Preocupa que aquest juliol, com ja fa molts juliols, una bona part dels turistes allotjats a Lloret de Mar són nois i noies que amb prou feines tenen 20 anys. Nens que venen per festa i que sovint acaben creant mal ambient als carrers, on els sembla que tot està permès. Això ho sabem molt bé els indígenes que vivim aquí i sofrim els excessos d’una activitat que la pròpia estructura turística i l’Ajuntament no saben controlar. Anem normalitzant fets com la nit passada on més de 100 persones cridaven i esbotzaven portes metàl·liques a les 5 de la matinada o que milers orinin cada nit als carrers i portals quan la nit els empara de les mirades. 

El tema de la seguretat tampoc el portem gaire bé. Aquest inici d’estiu està farcit d’actes violents que posen en entredit la paraula tranquil·litat que se li suposa i es desitja a un destí turístic. La gent està preocupada, sobretot la del meu barri. Manca presència policial. És un fet que cada temporada es fa més evident.

Per acabar-ho d’adobar, els darrers esdeveniments polítics han deixat l’equip de govern en una preocupant minoria que augura, si no s’hi posa remei, una legislatura plena d’incerteses. Carrers insegurs, molta droga als carrers i nens incívics i alcoholitzats que fan perdre la paciència nit rera nit. Ho recalco perquè quedi molt clar. Danys colaterals d’un model turístic que no acaba de fer un tomb i que resulta precari, també per alguna gent que es guanya la vida en l’hoteleria, amb temporades cada cop més curtes, feines molt exigents en hores i pagant lloguers de pisos o precaris o a preus disparats. Una dada: al Nucli Antic hi ha quasi 700 habitatges buits i quasi 2.000 a tot Lloret. Tema de reflexió. 

A Barcelona, Canàries, Mallorca i altres grans ciutats turístiques, la gent ja ha sortit al carrer. Els límits de l’activitat turística es fan evidents. No estem parlant de NO-turisme, ( jo m’hi he guanyat molts anys la vida combinant públic turista i públic local), però un poble com Lloret, que aspira a ser considerada una destinació turística madura, no pot aspirar a omplir un bon grapat dels seus hotels el mes de juliol amb jovenalla que venen només a beure i divertir-se, molts cops sense aturador. Si aquests juliols continuen és que anem per la vorera recollint engrunes. Hi ha molts temes sobre la taula que no es resolen. Per exemple: la gran mobilitat de gent s’ha fet un problema. Venir a Lloret per sota de 40 euros al dia és barat, però segur que no és sostenible. 

Mentre escric aquestes línies em passen un manuscrit anomenat “Compromís nacional per un turisme responsable” firmat el 2023 amb 67 mesures concretes que marquen un full de ruta per tenir un turisme més sostenible.

Entre els signants hi ha el Gremi d’hoteleria i el Club d’Economia de Lloret de Mar. És un document molt interessant, ambiciós i amb ganes de ser un text referencial i amb futur. No dubto que els professionals del turisme lloretenc se l’hauran llegit. Si no ho han fet val força la pena, hi ha idees innovadores i obre força camins a recòrrer. En quan als ciutadans de Lloret: renovar-se, reclamar un turisme millor i, en definitiva, un poble on la relació amb el seu principal ( i quasi únic, desgraciadament) mitjà de vida, sigui de convivència i respecte amb la gent que vivim al poble, no és feina fàcil, però ja no hi ha volta de full.