ColumnesJoan Pau RomaniNotícies

Columna d’Opinió | “La fi d’un model reclama pas, també a Lloret de Mar”

Estem a la temporada d’estiu de 2024 que molt probablement no serà recordada com a molt bona; passada la primera quinzena del mes de juliol, a una bona part de l’empresariat de l’hoteleria de Lloret els números no els acaben de sortir. Hi ha excuses: els Jocs Olímpics a París i les típiques de cada any.

Preocupa que aquest juliol, com ja fa molts juliols, una bona part dels turistes allotjats a Lloret de Mar són nois i noies que amb prou feines tenen 20 anys. Nens que venen per festa i que sovint acaben creant mal ambient als carrers, on els sembla que tot està permès. Això ho sabem molt bé els indígenes que vivim aquí i sofrim els excessos d’una activitat que la pròpia estructura turística i l’Ajuntament no saben controlar. Anem normalitzant fets com la nit passada on més de 100 persones cridaven i esbotzaven portes metàl·liques a les 5 de la matinada o que milers orinin cada nit als carrers i portals quan la nit els empara de les mirades. 

El tema de la seguretat tampoc el portem gaire bé. Aquest inici d’estiu està farcit d’actes violents que posen en entredit la paraula tranquil·litat que se li suposa i es desitja a un destí turístic. La gent està preocupada, sobretot la del meu barri. Manca presència policial. És un fet que cada temporada es fa més evident.

Per acabar-ho d’adobar, els darrers esdeveniments polítics han deixat l’equip de govern en una preocupant minoria que augura, si no s’hi posa remei, una legislatura plena d’incerteses. Carrers insegurs, molta droga als carrers i nens incívics i alcoholitzats que fan perdre la paciència nit rera nit. Ho recalco perquè quedi molt clar. Danys colaterals d’un model turístic que no acaba de fer un tomb i que resulta precari, també per alguna gent que es guanya la vida en l’hoteleria, amb temporades cada cop més curtes, feines molt exigents en hores i pagant lloguers de pisos o precaris o a preus disparats. Una dada: al Nucli Antic hi ha quasi 700 habitatges buits i quasi 2.000 a tot Lloret. Tema de reflexió. 

A Barcelona, Canàries, Mallorca i altres grans ciutats turístiques, la gent ja ha sortit al carrer. Els límits de l’activitat turística es fan evidents. No estem parlant de NO-turisme, ( jo m’hi he guanyat molts anys la vida combinant públic turista i públic local), però un poble com Lloret, que aspira a ser considerada una destinació turística madura, no pot aspirar a omplir un bon grapat dels seus hotels el mes de juliol amb jovenalla que venen només a beure i divertir-se, molts cops sense aturador. Si aquests juliols continuen és que anem per la vorera recollint engrunes. Hi ha molts temes sobre la taula que no es resolen. Per exemple: la gran mobilitat de gent s’ha fet un problema. Venir a Lloret per sota de 40 euros al dia és barat, però segur que no és sostenible. 

Mentre escric aquestes línies em passen un manuscrit anomenat “Compromís nacional per un turisme responsable” firmat el 2023 amb 67 mesures concretes que marquen un full de ruta per tenir un turisme més sostenible.

Entre els signants hi ha el Gremi d’hoteleria i el Club d’Economia de Lloret de Mar. És un document molt interessant, ambiciós i amb ganes de ser un text referencial i amb futur. No dubto que els professionals del turisme lloretenc se l’hauran llegit. Si no ho han fet val força la pena, hi ha idees innovadores i obre força camins a recòrrer. En quan als ciutadans de Lloret: renovar-se, reclamar un turisme millor i, en definitiva, un poble on la relació amb el seu principal ( i quasi únic, desgraciadament) mitjà de vida, sigui de convivència i respecte amb la gent que vivim al poble, no és feina fàcil, però ja no hi ha volta de full.  

9 Comentaris

  1. Una economia turística que promou la festa i alcohol , no retornarà qualitat de vida a la ciutadania , a cap nivell , seguim en caiguda lliure ,
    Proposo donar l’esquena d’una manera activa aquest mal fenomen que s’ofega en litres i litres de descontrol i incivisme .
    La meva desilucio mes ferma d’aquests fets que ja duran masses anys ,

  2. Muy bien…. ¿y la solución cuál es Sr Romaní? Eso sería lo interesante, su denuncia la llevamos haciendo los vecinos más de 30 años y cada año vamos a peor…. Y esos políticos son con los que usted se lleva bien…. por cierto.

  3. No entenc les seves darreres paraules. Sóc president de l,Associació de veïns del Nucli Antic i he de parlar amb polítics i fer-los propostes per millorar les coses. Si vosté creu que anant a males amb ells arreglarem res va vosté molt equivocat.

    1. Completament d’acord amb les teves paraules, això ha fet un retrocés insoportable que ens ha conduít de nou al punt en que el poble es va manifestar per dir prou!!
      Ho tornem a fer?

  4. La forma de vida de Lloret, i d’altres llocs evidentment, depèn dels turistes. El que s’ha de promoure és civisme, no fotre fora a qui us dona de menjar

  5. M,he pensat la resposta un parell de dies perquè aquesta qüestió que planteja és recurrent. El turisme és la principal activitat econòmica de Lloret desde fa més de 50 anys. Cert. Dona riquesa, però una dada és clara: des de fa 8 anys el PIB de Lloret és dels més baixos de Catalunya. Quan una part de les persones que depenen d,aquesta activitat en malviuen és una senyal que l,activitat no es gestiona per a tothom, quelcom no es fa bé. I quan algunes de les activitats generen malestar entre la població que en viu ( sorolls, drogues al carrer, incivisme sense que quedin clares les línees vermelles de convivència) també és un signe de que no es va en una bona direcció.

  6. Lloret en caiguda lliure. Aquest model d’economia només aporta guanys econòmics als de sempre, i la resta de la societat malviu amb sous precaris que provoquen l’empobriment del poble.
    Milers de negocis low cost, milers de llocs de treball amb sous ridículs per a gent sense estudis ni cultura que no aporten gaire més a la societat que servir cervesa, hamburgueses, fer llits, netejar hotels, vendre samarretes curtes…. És promouen pocs locals d’oci i de restauració de qualitat, i fem efecte crida per a treballadors gens qualificats. No es creen llocs de treball prou qualificats, i cada any va a pitjor.
    Fins que els mateixos treballadors no siguin qualificats, els negocis i botigues no apujin qualitats, això anirà empobrint al poble.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles relacionats

Back to top button