Al nostre poble com a moltes poblacions, hi ha gent que, tristament, no té on viure, ni on cuinar o dutxar-se. Fa anys que és habitual veure persones dormint a la intempèrie. Avui parlem d’un cas concret, el de la Montse Agell, una dona de Lloret, que després de molt temps sense trobar feina es troba en una situació molt crítica, pel que s’ha vist obligada a dormir en un banc de la Terminal d’autobusos de Lloret de Mar.
Lloret Gaceta ha escoltat la seva història i preocupació. Tant la Montse com la seva filla ens han contactat per narrar la situació i intentar trobar un lloc perquè pugui viure la Montse Agell. La situació de la Montse en aquests moments és que no té on viure i ens ha explicat que amb la paga de 600 euros no pot llogar un pis, i no troba cap habitació a un preu assequible al qual ella pugui fer front.
En aquest moment, la Montse es troba ingressada a l’Hospital Comarcal de Blanes, va ser traslladada en ambulància i pateix una infecció i llagues a les cames causades per la falta d’higiene; quan surti, lamentablement haurà de tornar al carrer. La Montse Agell té cinquanta-nou anys, i ha tingut una vida molt dura: ha patit maltractaments i llargues depressions.
La gran preocupació és que en el decurs de la setmana vinent rebrà l’alta mèdica i no té on anar. La Montse té dues filles, la gran té molts problemes de diversa índole, va viure amb ella fins que la va fer fora, li cobrava per viure a casa seva, tot plegat, explica la Montse, era un infern, i va anar a parar al carrer.
La filla petita viu lluny de Lloret, envoltada també de problemes. Així ho explica la filla; Mari:
“Jo soc mare soltera amb un fill de disset anys. Treballava, però ara estic de baixa des de fa nou mesos per depressió, perquè el meu pare i la seva dona em tenen amargada i em volen treure la custòdia del meu fil, tot i que no han pogut perquè el jutge no els ha cregut. Per això no pot venir a casa meva la meva mare, “es matarien” entre ells. Pateixo endometriosis i tres hèrnies a l’esquena i estic pendent d’una operació. O sigui que el meu dia a dia ara mateix està molt complicat. Tinc una depressió força important”.
“D’altra banda, no entenc com una població com Lloret, coneguda per la seva solidaritat i acollir gent d’arreu del món vinguts de guerres i buscant asil entre altres motius… i la meva mare hagi de patir al carrer”
La Mari visita la seva mare a l’hospital quan la seva parella li pot donar diners per posar benzina, si no, ella no podria, tal com comenta. Tant ella com la seva mare estan molt nervioses i angoixades amb la situació.
La Mari afegeix: “Estic buscant una habitació econòmica (uns 250 euros) amb dret a cuina. A la meva mare li donen aliments a Càritas, però no té on guardar-los ni on cuinar-los, tampoc té on rentar-se la roba ni dutxar-se. Tot plegat és molt difícil, i no sé com ens sortirem. Demano ajuda a qui li pugui llogar una habitació per a quan surti de l’hospital la setmana vinent. Em poden contactar per aquí mateix, poden escriure al peu d’aquesta publicació i deixar un comentari. Gràcies a qui ens pugui ajudar. Per la seva part, la mare, que té cinquanta-nou anys, podria treballar netejant pisos o cuidant persones grans, o fent altres coses, ha enviat molts currículums, però no troba res”.
Jo li recomano que s’en vagi de Lloret i busqui una zona rural…a Catalunya o un altre provincia.
Jo he viscut a Lloret 43 anys. Pero el covid va cambiar les nosotros vides económicament.
Totbi tindre pis amb hipoteca no podiem.fer front a tot amb dos menors.
Ara fa 2 anys que vivim a la provincia de Cáceres aquí el lloguer d’un pis en condiciones.. son 200€/ mes i ella amb 600…podría viure.
Molt bon consell. Enhorabona per la vostra decisió
Que trist tenir que sortir del teu poble per falta de recursos.
No tinc la solució però m.indigna que anem donant subsidis als de fora i alguns delinqueixen i no els fem treballar i aquesta persona així
Una altra alternativa, pot ser a Catalunya, per exemple Moià, hi ha pisos a 400€, però una habitació la pot trobar per 250€. Es una idea…
Es indignan tantes ajudes que donen amb al que venen de fora i tambe amb dret a tot,Seguratat S, cuant no han cutisat mai porten als seus familiars vells aqui,tambe amb dret a tot i cobran sous de 800 i 1000€, tot aixó surt dels nostres diners, potse auriam de sortir al carrer deban les institucions que en diuen benastar Social, les nostres personas grants han de pagar mes de 2000€ per entrar a un geriatric perque nosaltres amb 63anys encare treballem, es realment vergonyos
Bona tarda voldria fer uns comentaris l sobre el tema de la senyora Montserrat Agell.
Si pregunteu per Lloret molta gent per no dir tothom coneix a la Montse Agell principal-ment en tots els llocs d’oci…
En Segon lloc la seva filla petita , Mari comenta que el seu Pare i la seva dona li van posar una denuncia i li varen pendre el seu fill. Però que el Jutja no ens va fer cas, El Jutja va decreta que per la seguretat propia del menor era molt importan que sortís de casa de la seva Mare. Nosaltres o sigui el Pare de la Mari i jo la seva dona ens vam oferir a que vinges a casa nostre fins que les coses se arreglesin entre Mare i fill.
I per últim no volem la custodia el noi te 17 anys no ho creiem necessari lo que la Mari com a Mare i tingen la custodia ha descuidat totalment les obligacions que te amb el seu fill.
No li pasa res de dines ni per aliments ni per roba,sabates,medicines,petits gastos que pugui tenir un noi de 17 anys, això sí li paga els estudis , però només lo que li sembla.
Una persona qu’esta de baixa laboral continua cobrant cada mes i si la seva parella l’ajuda esclar que ens podem comprar bicicletas electricas ,els avis ja mantenen al meu fill oi Mari !!!.
Paqui.
Gracies ya te abitacio 💪💪💪envidiosa.
Una abraçada Paqui!.