Cartes al Director | “El pulmó de Can Buch està deixant de respirar i des de l’Ajuntament…”

Avui tenim en aquest apartat de Cartes al Director un clam a la preservació de la natura del nostre entorn. Una de les nostres veïnes ha fet un escrit a l’Ajuntament per demanar que facin alguna cosa amb els arbres i vegetació que està morint a la zona de Can Buch. Ella es Conchi Cerdán i aquesta és la seva crida:

Estimats lectors de Lloret Gaceta, escric aquesta Carta al Director per fer constar un fet que em sap molt de greu sobre un tema que fa referència a la mort d’uns arbres en una zona del nostre poble. S’estan assecant i morint alguns arbres de Can Buch, i em fa una pena enorme. He escrit a l’Ajuntament explicant el cas dels arbres i preguntant: Què feu al respecte? Més avall us escriuré la resposta que he rebut. Vull aclarir que jo no soc ni biòloga, ni jardinera ni res que se li sembli, però se’m fa difícil creure que no puguem fer res excepte deixar-los morir de set. Penso que, almenys, als arbres que estan als nostres jardins, o als que tenim fàcil accés se’ls hi hauria de proporcionar aigua.

Quina pena veure com van agonitzant els arbres, com s’assequen les plantes. Crec que davant d’aquestes situacions es podrien plantar arbres autòctons que aguantessin millor el clima, com ara alzines, roures, garrofers… s’ha de tenir en compte que els pins no deixen créixer gaire aquests arbres també autòctons. Hi ha moltes més coses que pel que fa a afrontar el canvi climàtic, des de Medi Ambient de Lloret haurien de fer. Això que acabo de comentar és el que he plantejat a l’Ajuntament, i el Sr. Carles Gil de Medi Ambient, m’ha contestat això:

«S’han assecat pins en mig de les masses forestals del Turó d’en Buc, bàsicament al vessant de solell: Arran de la sequera la massa forestal s’adapta i s’autoaclareix. En altres llocs de Catalunya s’han assecat molt més. El bosc s’adapta de manera natural a la sequera a partir d’aquest episodi extrem. Es moren els arbres més dèbils i pitjor instal·lats i sobreviuen els més dominants i el sotabosc. Els haurem d’anar talant per evitar que caiguin sols amb el temps».

Carles Gil de Medi Ambient

¿Què us sembla la resposta? Doncs a mi no em sembla suficient la contesta rebuda, o sigui, no fan gaire per salvar-los.

MEDI AMBIENT em contesta que hi ha llocs pitjors, al que jo comento des d’aquest apartat de Lloret Gaceta, és clar que hi ha llocs pitjors, però nosaltres i els arbres som i estem aquí, i cal salvar els que quedin, i cal talar i treure els arbres secs abans que no facin mal a ningú. Si es neteja, s’esbrossa i es talen els arbres malalts, la resta tenen més recursos per sobreviure.

O sigui pel que entenc no se’ls acudeix RES MÉS!
Potser podrien dedicar una petita part de l’aigua del nostre consum a aquests parcs de la nostra Vila, per exemple… I no esperar que tot vagi morint sense fer res.

Formació

D’altra banda, crec que tots hem sentit a parlar dels problemes que comporta el canvi climàtic i la sequera en concret, però crec també cal fer una major i millor difusió del problema i possibles solucions o aportacions que podem fer els ciutadans i donar informació més didàctica del problema per part de Medi Ambient de Lloret que impliqui i arribi a tota la població amb, per exemple; activitats lúdiques, xerrades, tallers, cinema, etc.

Penso que a Lloret entre el canvi climàtic i la gestió que es fa del turisme massiu, no acabarà la cosa massa bé en general.

Us pregunto a tots: ¿Continuarem fent com els estruços, ficant el cap a sota terra i així no veiem la veritable gravetat del problema que ja és aquí?

Reflexionem sobre el que realment volem pel nostre poble i el nostre benestar i apostem pel que estem disposats a fer per a conservar, almenys el que encara tenim.

En essència el que volia deixar clar és que encara que el canvi climàtic i la sequera és una realitat… als arbres i als animals cal intentar salvar-los, sigui com sigui.

Aquest és el motiu de la meva «Carta al Director»: Intentar conscienciar del que passa molt a prop nostre, i que cal buscar solucions per preservar la natura.

Em sembla poc el que fem tant l’Ajuntament, com els ciutadans al respecte, sabem que hi ha hagut sequera, però no podem deixar morir el nostre entorn tan fàcilment.

No deixaré de lluitar pel nostre benestar i el benestar del nostre entorn i del planeta. Vaig estar present en la lluita per evitar la tala d’arbres en el projecte de construcció de la C-32, i continuo present en qualsevol lluita per salvar la natura o els animals pel be de tots

Gràcies per llegir-me.

Valentia i força per afrontar el futur! Aportem el nostre gra de sorra!

Conchi Cerdán