Cartes al directorNotícies

Cartes al Director: “El nostre malson viatjant en el transport públic amb cadira de rodes”

Em dic Roser Barrera, soc de Lloret, i vull fer constar perquè la gent sigui conscient, a través d’aquesta Carta al Director al diari Lloret Gaceta, els fets que vam haver de patir la setmana passada en un desafortunat incident a l’estació de trens de Blanes.

Abans de començar l’odissea

En Xavi Pacho, és el meu fill, pateix esclerosi múltiple i, per tant, és una persona depenent i usuari de cadira de rodes fa més de 20 anys. Ell té 44 anys, i junt amb la seva dona i el fill d’ella van decidir assistir a una presentació literària a BCN, agafant el tren des de Blanes a les 10.45h i quasi no poden accedir a ell; la rampa del vagó està espatllada i no arriba a l’andana, hi ha uns 10 cm de buit que no permet entrar la cadira, i gràcies a 4 usuaris, que el van aixecar van poder arribar bé a Barcelona. De tornada també amb el tren a les 20.30 h amb destí Blanes. A l’estació els esperava un taxi per anar cap a casa.

El tren finalitza el trajecte i els fan baixar per l’andana nº5, la més allunyada de la sortida de l’estació i on només es pot accedir amb ascensor i escales.

L’ascensor no funciona, fa 2 dies que està així, i no hi ha cap manera que el meu fill pugui creuar les 3 vies que hi ha entre l’andana nº5 i l’estació.

Demanen ajuda al servei de seguretat d’Adif. Després de 40 minuts intentant trobar una solució, resulta que no poden creuar les vies per una zona de seguretat d’ús exclusiu del personal de l’estació perquè no tenen la clau del cadenat de la porta i perquè com estan d’obres han tret els “salva via” que normalment hi són.

0 °C i són les 23.10 h, destacar que a les persones amb EM (esclerosis múltiple) el fred els provoca espasticitat, convertint el seu cos en un mur de rigidesa, que a més de fer mal impossibilita el seu mínim moviment perquè es poden trencar tendons, músculs, etc…

El personal de seguretat de l’estació activa el protocol d’emergència i es personen 2 dotacions de policia de Blanes i davant de la impossibilitat de poder moure al meu fill, ni la cadira de rodes (es una cadira eléctrica molt pesada), activen llavors el servei d’ambulància i bombers.

A les 23.30 h arriben a l’estació 2 dotacions de bombers, 2 més de policia local, 1 ambulància i el taxista que ens esperava des de les 21.55 h. La Temperatura és de -1 °C i en Xavi ja no pot moure ni un sol múscul del seu cos, tot i que l’han tapat amb mantes que totes les dotacions han portat.

Les 2 dotacions que ens van ajudar

Finalment, els bombers aconsegueixen baixar per les escales amb el Xavi traslladant-lo a una cadira manual i l’ambulància l’espera a l’altra banda.

Ens expliquen que no poden portar en Xavi a casa perquè no els permet el protocol, el tornen a descarregar de la llitera, i personal de seguretat d’Adif, policia local de Blanes i bombers assoleixen moure la cadira elèctrica d’una andana a través de les vies a l’estació de Blanes.

L’ambulància marxa, els bombers seuen a en Xavi a la seva cadira de rodes i l’Antonio, el taxista el puja al taxi. A causa de l’espasticitat que té en Xavi les dues dotacions de bombers els acompanyen fins a casa, per tal d’ajudar a en Xavi a pujar a l’habitació.

Vull agrair públicament la feina feta pels bombers, el senyor Antonio, taxista, la policia local de Blanes i el personal de neteja i seguretat d’Adif; sou fantàstics.

Malauradament, no podem dir el mateix del manteniment de les estacions, ni dels trens.

El proper 04.03.2023 hem de tornar a BCN, tenim entrades (regal d’aniversari), per gaudir del Mago Pop, la funció segur que la gaudirem, però por ens fa, quina pel·lícula ens tocarà viure en arribar a l’estació de Blanes.

5 Comentaris

  1. Encara som lluny de veure les necessitats de tota la població. S’hauria de cobrir aquestes amb seguretat.
    Això suposaria un mínim augment de qualitat de vida amb persones amb discapacitats, com , en el cas del Xavi, i a més a més, de persones amb dificultats de deambulació que veuen mancades les seves opcions de decidir en llibertat les seves sortides de casa. Per exemple, trens, autobusos, fins i tot, l’edifici on viuen.

  2. Correcte, l’ascensor de l’Estació de Blanes Renfe porta “en manteniment” força temps jo cada cop qué em desplaço haig de carregar la meva bicicleta (eléctrica) a pes per les escales i, no vull ni imaginar la situació d’una persona amb Esclerosis múltiple deu meu…

    Tema taxi m’agradaria sàpiguer si l’agafeu Perqué viviu a una urba o, Perqué simplement la L6 de Bus o autocar millor dit sempre té la rampa espatllada.

  3. Això amb extensió a persones grans que no poden pujar els esgraons perque el tren está inclinat degut la corba que fan les vies….els cotxets de nadons i nens petits….els carros de la compra…les maletes, bicicletes,etc
    Espero que a dia d’avui l’ascensor sigui en funcionament
    I…senyors d’Adif..no costa res assenyalar amb pintura al terra de l’andana o amb altre mitjà…on s’ubicarà la porta d’accés para discapacitats

  4. Si tod@s las personas que vamos en silla Ho en escuter lo tenemos algo crudo para poder ir de médicos en autobús para Gerona Ho coger un autobús para ir ha Barcelona Ho coger el autobús para ir ha la estación de tren , hasta para ir ha Tossa , Todos los autobuses tendrían que estar preparados en mi caso voy con escuter pues la EM me impide ir en silla de ruedas al haber perdido fuerza en los brazos , bastante mal té sientes para que encima té encuentres tantos impedimentos para salir de Lloret Ho para médicos en Girona Ho para ir ha Barcelona porque quieres salir y sentirte bien y despejarse de tanta incompetencia , saludos desde Lloret

  5. La Ley 8/1993, de 22 de junio, de Promoción de la Accesibilidad y Supresión de Barreras Arquitectónicas (en adelante Ley 8/1993), tiene por objeto garantizar la accesibilidad y el uso de los bienes y servicios a todas aquellas personas con discapacidad física, sensorial o intelectual.
    Como se puede comprobar ya existe una ley de obligado cumplimiento desde 1993. Con un período de carencia de 10 años para llevarla a total efecto.
    Se está trabajando con total ahínco el temas como:
    – La ley de igualdad.
    – Protocolo de ley de violencia machista.
    – Sį es sį…
    ETC, ETC, ETC…..
    Yo me digo y para qué. Total todo papel y diría yo papel mojado. Se cumplirán lo mismo que la de accesibilidad que llevamos la friolera de 30 años y tienen casi que traer al ejército para que Xavi pueda llegar a su casa.
    Pudiendo llegar a ella como siempre gracias a ” la buena voluntad ” de las personas que no de los cuerpos de servicios pues los protocolos no lo permiten.
    Los gobernantes no cumplen las leyes que ellos mismos emiten, ni se inmutan. Hacen ver que atienden tus quejas al respecto, pero todo es maquillaje. Asi no puedes decir que no te han atendido.
    SOLUCIONES, ni una.
    Que Xavi tenga que sufrir esa indefensión, de eso nadie se ocupará, y este tipo de gestiones son las que nosotros cubrimos con nuestros impuestos.
    En definitiva a ésta y muchas otras injusticias, tanto gobernantes como ciudadanos nos hacemos los suecos porque el problema ha sido sólo para Xavi no para mí, ni para tí.
    Eso sí en las escuelas nos enseñan Valores que con el tiempo aprendemos a olvidar. Todo por el interés propio.
    A los gobernantes de mi ciudad les ruego que despierten a una realidad distinta, que recuperen los valores que les fueron enseñados y trabajen para hacer realidad que Blanes si cumpla con la hermandad de la que hace gala en otras luchas sociales y nos permita una vida de justicia tanto a Xavi como todos los que como él soñamos con poder disfrutar de una vida verdaderamente inclusiva en esta ciudad.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles relacionats

Back to top button