Cartes al Director: “El futur mercat de Lloret, molt lluny d’un mercat de poble”

“Em dic Natàlia Beltran, sóc veïna de Lloret i m’agradaria aprofitar aquest mitjà de comunicació per donar la meva opinió sobre el tema del Mercat Municipal”:

Vaig sovint al mercat, des de sempre m’ha agradat anar-hi, es com una petita familia de la que tu formes part amb els seus costums i rutines: el moviment de les parades, veure com entra el peix fresc o la verdura, com s’organitzen les parades…. en fi, l’essència de Mercat.

L’altre dia a l’entrar, em vaig adonar que hi havia unes pancartes grans penjades i m’hi vaig acostar: era el nou projecte de mercat… Després de mirar se’m va fer un nus a la gola. Aquest projecte al meu parer no té ànima de mercat. El veig mes enfocat al turista: un Mercat Municipal ha de ser pensat per la gent del poble, per la gent que li agrada formar part del dia a dia, i li agrada veure com arriba el peix, o veure al pagès arribar amb la verdura seva acabada de colliir. Això jo no ho vaig saber veure. Jo vaig veure el projecte: una illa d’unes dotze parades i taules aleatòries (es veu que per fer tastets de les mateixes parades) es veu també que posaran supermercat i un bar, i jo em pregunto: això no te més pinta de restauració??? De gran superfície? Aquest model de mercat no està pensat per a la gent del poble, està pensat més al turista o per qui vol anar a fer doncs un tastet.

Jo em pregunto: com pot ser que deixem perdre les coses bones que tenim? tenim un mercat amb parades subsistint malgrat les parades tancades i la sensació de pèrdua… però tot i així la gent respon.

La inversió

Sé que hi ha molts diners (subvencions Next Generation) per fer aquesta obra, però què més dona d’on provenen els diners, si l’essència, l’ànima i la màgia del que significa un mercat municipal es perd. Amb molt menys pressupost podria quedar un Mercat increïble. Comparteixo el pla d’inversió:

Continuo…

El mercat realment necessita una bona reforma, i aixó es evident, però mantenint el que per a mi i molta gent significa un mercat municipal.

Una d’aquestes essències era les parades otorgades a pagesos, (que ho puguessin demostrar) aquí a Lloret jo vaig tenir la sort de conéixer la Isabel i en Quico, que tenien dret a poder vendre la seva verdura al mercat, pescadors de Lloret com ara en Salvador Pujol i en “Peixalla”(entre d’altres) que -justificant que eren pescadors- podien vendre el seu peix fresc a la parada… i després totes les altres parades amb diferents productes frescos.

No sé, tinc la sensació que deixem perdre coses que fan poble… Així ho sento jo, potser que ja em faig gran i aquestes coses les sento diferents.

P.D: La meva experiència com a paradista

Com a post-data a la meva carta volia afegir que jo vaig ser part d’aquest mercat, ara farà uns 10 anys era titular de dues parades, una de lloguer i una en concessió, i totes dues com a negoci de floristeria.

Va començar tot molt bé, agafant les condicions de l’anterior florista, i com a un dels requisits imprescindibles per poder comercialitzar el producte: poder deixar les flors i plantes envoltant els marges de la parada. Al cap d’uns mesos d’instal·lar-hi el negoci, vaig començar a rebre constants notificacions de l’ajuntament prohibint aquesta acció, alhora vital per al meu negoci ja que -com sabeu- venent flors i plantes no es podien amuntegar com altres tipus de productes.

Aquest va ser el motiu principal que va fer que poc després de pagar el traspàs -i amb tantes pressions- em veiés obligada a tirar i així acabar tancant la parada i obrint la Floristería en un local del voltant.

Van ser dies i nits molt dures, perquè si bé és cert que a les ordenances del mercat prohibia deixar coses fora de les parades durant els vint-i-tants anys amb la gestió a càrrec de la meva antecessora mai hi va haver cap mena de problema. Aquí ja s’enssumava alguna cosa del NOU mercat, la meva sensació era que volien que pleguéssim. Amb tanta pressió i la situació personal i familiar que vivíem a casa amb la meva filla vàrem decidir plegar.

Aquí ja varem començar a veure que l’ajuntament tenia uns interessos en el mercat i nosaltres no estavem inclosos, tal com no llogar les parades buides, quan encara quedaven anys de concessió, jo si vaig marxar, pero tots els altres paradistes es vàren quedar i estan amb poques parades i tot fet un nyap, han subsistit com han pogut i la gent del POBLE no ha deixa’t d’anar al mercat.

Jo crec que ja llavors volien tenir via lliure i començar amb el que avui dia ja és gairebé una realitat: el Mercat “faraònic” Municipal que aviat començarà les seves obres.

Aixó no deixa de ser les meves sensacions …