Arenga per imperativa, per motivadora, per comminarativa. Agosarada per què és, com a mínim, discutible que estigui en disposició d’arengar a ningú. En tot cas un escrit de ciutadà. Un escrit a mesos d’eleccions (ho diem prou bé?) municipals i quan es comencen a coure llistes, programes, estratègies. Dirigida a candidats, precandidats, postulants i executives i/o òrgans de decisió de partits polítics. Diguem-ne, evitant altisonàncies, una carta als reis.
Feu llistes per governar, no per guanyar eleccions. Penseu en el primer dilluns a les 08,00h del matí quan gireu el pany de la porta que us toqui. El primer dilluns de quatre anys que, no prou ben acompanyats, poden fer-se molt llargs. Escolliu persones preparades, il·lusionades, empàtiques i treballadores. No que ho sembli: que ho siguin. Persones que vinguin a servir. Presenteu programes creïbles, realitzables, executables i tocables. Aparqueu gegantismes i focs d’encenalls. I feu, sobretot feu. No pareu. Eviteu barroquismes innecessaris per semblar allò que potser penseu que heu de semblar: la cosmètica gramatical és això, cosmètica…
Fugiu de la hiperexposició mediàtica contemporània. Fugiu dels excessos que les xarxes socials provoquen. Lluir en excés els encerts (o se’n diu feina ben feta?) us posarà al centre de la diana quan l’opinió general no sigui tan generosa. Doneu protagonisme a les xxss de l’Ajuntament: és allà on tots ens sentim identificats.
Oblideu el terme “eleccions” i substituïu-lo pel de “selecció de personal”: us triem per ocupar un lloc de treball, més o menys ben remunerat, però un lloc on es va a treballar. Se’n diu càrrec públic, però vol dir lloc de treball. Voldrem resultats. Els exigirem. Convertir-vos en governants (alcalde o regidors) no us atorga el do de la ciència infusa: continueu sabent allò que sabíeu, continueu desconeixent allò que desconeixíeu. Escoltar, preguntar, dialogar i pactar, aprendre i acceptar altres posicionaments us farà grans, no petits.
Si us toca fer oposició, feu-la, exerciu-la! Raonant, qüestionant, sent punyents, exigint, dialogant i, si s’escau, pactant. Amb respecte: el consistori és un lloc seriós. Tan seriós, que ens representa, ens representeu a tots. Però treballeu també: sou la garantia -en tant que fiscalitzadors- de l’ús del càrrec i els diners públics.
Sigueu, els 21, capaços de fixar un rumb clar. Amb els matisos que cada grup vulgui donar, però evitem cops de timó: costen temps i diners. I no tenim crèdit il·limitat ni d’una cosa ni de l’altra. No ha de costar tant (i, si costa, esforceu-vos!) arribar a acords: tots sou veïns de Lloret de Mar i tots-tots compartim els mateixos espais. Compartim projecte i compartim futur.
I recordeu, per sobre de tot, que l’Ajuntament som tots.
Com bé saps no sóc de Lloret però subscrip aquesta reflexió al 100% i es extrapolable a tot arreu, no només a Lloret de Mar, s’ha de crear debat, bona discussió, idees, innovació i sobretot il·lusió. Bona festa major