El mes d’agost d’enguany ha estat una bogeria, tant a nivell de resultats, com a nivell del tipus de client, que almenys nosaltres hem rebut a l’establiment que dirigeixo.
A la meva darrera columna us parlava d’una actriu que ens amenaçava amb difamar-nos a les XXSS i a la premsa, ja que no s’havia adonat que havia reservat a un hotel només per adults.
Però no tot acaba aquí, ja que fa uns 15 dies, l’equip de recepció en les seves trucades habituals als clients que entren al dia següent, per tal de poder tenir la seva habitació i serveis complementaris just a l’hora que ells desitgen. Un client els hi diu: “ah, per cert, la nena dormirà al nostre llit”, cosa a la que li responen que hi deu haver algun error, ja que el nostre hotel no admet menors, i llavors ell entra en còlera i naturalment els hi dic que em passin la trucada: Resulta que el client és periodista de un diari de dretes (aquell que té 3 lletres com a nom) i que clar, que fa anys va venir amb la nena i que no hi va haver cap problema (quan no era Adults Only) i que vindrà sí o sí… després de una llarga xerrada, li faig entendre que li he d’anul·lar la reserva i com a deferència, sense cap càrrec, tot i que va rebre la confirmació de reserva al seu dia a on posa fins a 3 cops que no es permeten menors, però el bon senyor diu que està massa ocupat per llegir aquestes collonades…
La nostra sorpresa, ve quan una setmana després ens trobem un article a aquest diari i signat per ell, a on a banda de fer servir sense cap permís una imatge de galeria, feta per un fotògraf i de la qual tenim els drets, fa una oda a lo bon pare que és i que el tipus de client que reserva a establiments només per adults, son poc menys que infrahumans i lo més penós va ser el seu comentari d’un mal gust flagrant, on es permet afirmar que les parelles que no tenen fills, son uns ressentits i fracassats.
De tot és sabut que els nens són una benedicció i que uns pares ho donarien tot per ells, però a on queden els pares que volen tenir uns dies mes que merescuts sense nens, i que els deixen amb els avis per poder carregar piles i estar tranquils i sense preocupacions ni rutines? O simplement les persones que volen pau i tranquil·litat i poder estar a la piscina sense cap soroll? Això és egoisme? O en canvi és voler compartir i reviure moments amb la teva parella?
Darrerament molts establiments han optat per adaptar la seva oferta cap al nínxol de mercat dels adults i almenys en el nostre cas, ha estat un èxit rotund.
Ens trobem novament amb una persona que per la seva condició “pública” pretén saltar-se les normes i rebre un tracte de favor, i senyors.. això ja va passar a la història, ja que té el mateix valor un client que desenvolupi la seva tasca professional a una cadena de muntatge, que qui apareix constantment als medis i per part dels meus equips, tots reben el mateix tractament.
Òscar Portela
