A “VRITIS” O A “MENTIS”?
Al patí del meu col·legi, de sorra polseguera a l’estiu i de fangueig quan plovia, hi jugàvem a bales. Hi havia el joc amistós on no apostàvem res (a “mentis”) i el de debò, el dels “professionals” del tema on es jugaven, precisament, les boles o “caniques” amb què es competia.
Els conscients de les seves limitacions, estranyament jugaven a “vritis” sabedors que, en el millor dels casos, perdrien aquella bala que tant valoraven. Després hi havia les ànimes càndides que sobrevaloraven les seves aptituds i, efectivament, palmaven. El tercer grup de jugadors eren aquells que, embolcallats amb una gruixuda pell de xai, carretejaven tan dissimuladament com podien, una bossa plena de bales manllevades a l’empar de la legalitat tàcita patibularia.
A la “taula de negociació” (entre cometes evidents) s’hi asseuen una ànima càndida per part catalana i, per part del “Estado”, un llop amb una pell de xai finíssima que deixa entreveure, per poc observador que se sigui, unes dents llargues, urpes esmolades i uns pèls llarguíssims. De fet costa distingir la pell de xai…. A la condició de jugador avantatgista, hi suma la condició de xulo-putes descerebrat: sap que no té res a perdre i, en l’hipotètic cas de fer-ho, un parell de llesques rematades amb un bon calbot i tema resolt.
Per sobre de la “taula” de fireta, però, hi ha un taulell d’escacs. I els escacs no són com les bales: no s’hi val tant l’aprenentatge de carrer o la superioritat física com l’estudi, la reflexió i la planificació de les jugades posteriors per rematar, com aquell que no vol la cosa, la feina. I el nostre llop, davant del taulell, actua com li és natural: sense pensar. Embat rere embat s’estimba contra la dura realitat. Al pati on hi ha el taulell d’escacs les seves habilitats amb les bales ni impressionen ni hi són vàlides. I, malauradament pel llopet, a l’altra banda, el jugador és pausat i una mica lent, però, si va de llesques, no té rival.
En Vicent Partal a l’editorial de Vilaweb del 26/09 escrivia: “La declaració del president del govern espanyol dissabte, a les Canàries, dient que Puigdemont ha de “sotmetre’s a la justícia” –com si els tribunals de Bèlgica, Alemanya, Escòcia, Itàlia o fins i tot els tribunals de la UE no ho fossin, és un dels errors més grossos que podia cometre el dirigent del PSOE.”. Jo afegiria que no només del dirigent del PSOE sinó de tot l’aparell de l’Estat que, tot jugant a ser un llop, no deixa de ser una ànima càndida al taulell d’escacs europeu.
Ara només cal preguntar-se qui ha fet posar un taulell d’escacs, qui ha iniciat la partida i qui farà escac i mat.
Selvatà, d’Amer.
Puigdemont, Carles Puigdemont (“recuerda mi nombre”).
P.D.: Al pati Europa, es jugui al que es jugui, sempre és a “vritis”.
