Quan la memòria parla: un grup de jubilats de Lloret identifica 25.000 imatges del passat durant gairebé 20 anys
Cada divendres, des de fa disset anys, un grup d’entre 20 i 25 veïns jubilats es reuneix a l’Arxiu Municipal per projectar fotografies antigues, ampliar detalls i, sobretot, posar-hi nom. Són els Amics de l’Arxiu, un col·lectiu nascut el 2008 que ha identificat i catalogat prop de 25.000 imatges del fons local. La seva tasca, aparentment senzilla, és clau perquè noms, cares i llocs no caiguin en l’oblit.
Una feina que rescata vides i carrers
L’activitat consisteix a passar les imatges a la pantalla i compartir records: qui són les persones retratades, quin carrer surt o quina festa s’hi celebrava. El coordinador, Xavier Orri, assenyala que la contribució del grup és “imprescindible”: sense la memòria dels participants, molts d’aquests detalls s’haurien perdut. Les fotografies que revisen abasten des de finals del segle XIX fins a l’actualitat i provenen, en gran part, de fons cedits per famílies locals. Orri anota amb paper i bolígraf tots els comentaris i després els incorpora a les fitxes digitals de l’arxiu, fent possible que cada imatge tingui context i història.
✳️ Connecta’t al nostre canal de WhatsApp i rep totes les notícies diàries. Per accedir-hi, fes clic aquí
El grup, que va néixer amb només vuit persones i va arribar a tenir més de quaranta, avui es manté amb una vintena de membres fidels. Entre sessió i sessió no només es compten noms: també es comparteixen anècdotes i materials —molts han cedit fotografies o pel·lícules familiars— que enriqueixen els fitxers de l’arxiu. Els Amics de l’Arxiu són molt més que un grup de col·laboradors; són una petita comunitat que cada setmana fa reviure el passat de Lloret amb emoció i precisió.
Records que es transformen en història
Per als participants, que tenen entre setanta i noranta anys, aquestes trobades són molt més que una tasca tècnica: són un espai de companyia i memòria col·lectiva. Maria Teresa Casas, una de les veus més actives, ho resumeix així: “És com una família”. La convivència del grup es tradueix en petites celebracions —les anomenades “celebrations”, amb coca i refrescos— que reforcen els vincles i la sensació de pertinença. També hi ha moments d’emoció i de debat, quan algú discrepa sobre qui surt en una foto o quin carrer és. “De vegades hi ha tibantor —riu Orri—, però això forma part de la gràcia: entre tots reconstruïm la veritat.”
Malgrat que molts prefereixen no ser protagonistes, la seva feina té un impacte visible: gràcies a ells, l’Arxiu Municipal de Lloret compta avui amb un dels fons fotogràfics més documentats de la comarca. En cada imatge identificada hi ha una vida, un nom i un tros de la memòria col·lectiva que torna a respirar. A Lloret, la història no només s’escriu: es recorda, es comenta i es comparteix.
