La lloretenca Joana Coloma guanya el guardó de Poesia dels XII Premis Editorial Círculo Rojo amb la seva òpera prima Cicatrices de tinta

La jove poeta lloretenca Joana Coloma, ha estat guardonada amb el Premi de Poesia a la XII edició dels Premis Editorial Círculo Rojo, celebrada aquest divendres a l’Auditori de Roquetas de Mar (Almeria). Amb només 23 anys, Coloma ha aconseguit destacar entre centenars de propostes literàries amb la seva òpera prima Cicatrices de tinta, una obra que ha captivat el jurat per la seva sensibilitat, honestedat i força poètica.

La gala, considerada la cita més important de la autoedició literària a Europa, va reunir escriptors, actors, músics i amants de la cultura en una vetllada plena d’emoció i talent. Milers de lectors van seguir l’esdeveniment a les xarxes socials, convertint-lo en una autèntica festa de les lletres. Cicatrices de tinta és un viatge poètic cap a l’interior de l’ànima. En els seus versos, Coloma explora temes com l’amor, la pèrdua, la ràbia, la tendresa i la resiliència, oferint una veu que parla des de la ferida però també des de l’esperança. 

Segons Coloma, escriure aquest llibre ha estat “un procés de sanació i autodescobriment”, una manera d’expressar allò que sovint costa posar en paraules. “Tots portem cicatrius”, afirma l’autora, “i algunes només es veuen si estan escrites amb tinta”.

Lloret Gaceta ha pogut parlar amb l’autora després d’haver rebut el premi:

Joana, com vas viure el moment de rebre el Premi de Poesia Círculo Rojo? Què et va passar pel cap quan vas sentir el teu nom a l’escenari?

-Quan vaig escoltar el títol del meu llibre em vaig quedar uns segons completament parada. El cos gairebé es va moure sol fins a l’escenari, mentre jo encara intentava assimilar-ho. Tremolava de nervis i només pensava si seria capaç de dir bé el discurs. Encara ara, amb els dies passats, tinc la sensació que no ho he acabat de processar del tot.

–El llibre combina poesia i il·lustració. Com va sorgir la idea d’unir paraula i imatge, i què t’aporta aquesta fusió artística?

Sempre s’ha dit que “una imatge val més que mil paraules”, i crec que en aquest cas és cert. Acompanyar cada poema d’una il·lustració era una manera de reforçar els versos i fer que el lector els pogués sentir amb més intensitat. La idea em va sorgir arran de llegir Indomable, un poemari que també combinava poesia i dibuix. Per mi aquesta fusió és donar-li una segona vida al llibre, fer-lo respirar d’una altra manera.

–Com t’ha influït Lloret i el seu entorn en la manera d’escriure?

Lloret és i serà sempre casa meva, l’origen de les meves lletres. Des dels professors que em van fer descobrir la poesia, fins a la meva família, que ha influït moltíssim en la meva vida i, per tant, en la meva manera d’escriure. Aquí hi tinc records, vivències i emocions que acaben filtrant-se en els meus poemes. Crec que molta gent de Lloret estarà d’acord que hi neix molt d’art al nostre poble: hi ha una energia, una màgia en la gent que hi viu que et dóna valor per perseguir els teus somnis.

–Quins són els teus somnis i projectes de futur dins del món literari o artístic? Tens ja alguna nova obra en ment?

Ara mateix em trobo en un moment de recerca d’estabilitat en tots els sentits: vull fer les coses de manera més fluida i gaudir-les. Sí que tinc la idea de publicar un segon llibre en un futur; al final, els meus poemes neixen de vivències, i això requereix temps per poder agrupar-los en un nou poemari. De moment no ho considero la meva professió (perquè també tinc projectes dins del món empresarial) però sí la meva vocació i passió, el meu espai més íntim.

Amb aquest reconeixement, la lloretenca es consolida com una de les veus joves més prometedores de la poesia contemporània, i el seu debut literari ja desperta l’interès de lectors i crítics per igual.