4•O: Dia Mundial dels animals, rendim homenatge a Jaume Fauria; trenta anys dedicat al món animal a Lloret de Mar

Avui és el dia internacional dels animals, i des de Lloret Gaceta volem retre un petit homenatge a les mascotes del nostre poble, parlant amb una persona que n’ha pentinat a moltes i que els hi ha dispensat alguna joguina, llaminadura o sac de menjar. El nostre protagonista d’avui, es en Jaume Fauria, ha estimat els animalons des de ben petit. Fins i tot el seu somni era en relació amb els animals, i va aconseguir el que més desitjava; aprendre a ser perruquer caní i obrir un establiment pioner a Lloret fa gairebé 30 anys.

Jaume Fauria va néixer a Lloret, l’any 1968, de professió: estilista caní i comerciant. És jutge de competicions de perruqueria canina, ha viatjat per tot el món i és ambaixador d’una marca de cosmètica canina i formador de perruquers. Potser alguns de vosaltres el recordeu perquè de jovenet tenia un petit mico, la qual cosa cridava molt l’atenció (avui dia, amb les lleis de protecció sería impensable poder tenir-lo de mascota). En Fauria ha estat sempre envoltat d’animals de companyia, i avui parlem de tot plegat amb ell.

Vas ser pioner a LLoret amb Estetic Can?

Era molt estrany que algú obrís una botiga per pentinar gossos llavors, fa 30 anys. Era un risc, però va funcionar. Vaig anar obrint altres locals, com la del carrer Sant Pere, o el del Rieral (oberta fa 15 anys) que justament ara està en procés de liquidació per tancament. Durant un temps també ens vam dedicar a preparar gossos per competició fins i tot amb patrocinadors, però de mica en mica ho hem anat deixant.

Jaume, explica’ns alguna anècdota d’infantesa que recordis amb relació als animals a Lloret                                                         

Si no recordo malament, quan jo era petit (uns 8 anys), un parell de dies a la setmana, un carruatge tirat per un cavall transportava les peces senceres de carn des de l’escorxador a la carnisseria Colls. Jo vivia llavors al carrer Sant Gerard, que quedava a dos carrers paral·lels a la carnisseria, i quan sentia el soroll dels cascs del cavall, sortia corrent a veure com arribava. Ho feien molts nens del poble, i fins i tot als grans els hi agradava veure passar al cavall i anar fins on descarregava la carn.

Aquell cavall era d’en Pepet, el mateix que després va tenir l’hípica que hi havia darrere la caserna de la Guàrdia Civil. Precisament, molts nens de l’època ens apropavem a mirar els cavalls també a l’hípica d’en Pepet. Anar a l’hípica era fer una bona excursió, ja que tota aquella zona eren camps, ens organitzàvem i fèiem alguna sortida de tant en tant a cavall.

Una altra anècdota és la de la recollida de cartró; a casa havíem tingut un supermercat al carrer Sant Pere, on anàvem guardant les capses de cartró de la mercaderia, i les apilem, quan n’hi havia moltes, cridàvem a l’anomenat “Abuelo”, que era família dels Barrigón de Lloret. “L’Abuelo” venia amb un ruc i un carro i recollia tot el cartó i s’ho emportava. Avui dia, tot i ser animals de treball algú els denunciaría. Segur que els cuidaven bé i els donaven bones menges, però ara no es toleraria, avui dia es considera maltractament animal. Tot ha canviat molt pel que fa a la tinença d’animals.

Què et semblen les noves lleis de protecció quan parlem dels animals que abans era lògic tenir pel poble?

Massa lleis que ens porten als extrems de la protecció crec que tampoc és bo. Hi ha vegades que s’humanitzen als animals i tampoc és això. Abans tenir un gos feia una funció; caçar o fer vigilància, i els gats era per no tenir ratolins a casa, o al camp.

I dels gossos, al poble, que ens pots dir de quan tu eres petit?

Pel que fa als gossos, tots els que en teníem, tan sols calia que obríssim la porta de casa per deixar-los sortir, es passejaven sols i tornaven sense problema, crec que les corretges de gos ni existien, ningú passejava un gos lligat, és clar, era un altre temps, però són bons records.

Ara són mascotes de companyia, estan dins de casa, pugen al sofà, els toquem, i no els hem de tenir bruts, cal cuidar-los molt més, ja que tenim un contacte amb ells molt més directe i cal mantenir una bona higiene. Cal portar-los al veterinari i dispensar-li vacunes. Abans era costum no tenir-los dins de casa a totes hores, estaven al camp o al pati perquè no contagiessin paràsits.

Quins animals hi havia a les cases que ara rarament en tenim?

Pel que fa a altres animals, al poble hi havia molt costum d’anar a buscar capgrossos i tenir-los a casa fins que es feien granotes, crec que tots de petits almenys a Lloret n’hem tingut, A més recordo que em sabia molt greu haver de tornar-los a la natura quan eren granotes, els hi agafava afecte, i aquest fet m’ha quedat sempre gravada al record.

Quan i com vas començar a dedicar-te als animals y obrir la teva botiga Estetic Can?

En acabar EGB vaig intentar fer pràctiques en una clínica veterinària, però vaig veure que això em feia patir molt en veure que alguns animals no se’n sortien. Llavors em vaig adonar que jo sempre havia tingut gossos amb pèl, com el Bobtail, i el Caniche, i que sempre m’agradava tenir-los arreglats i no hi havia ningú a Lloret que els pentinés. Al viatge de fi de curs, vaig anar a París i vaig veure un anunci d’una escola de perruqueria i vaig tenir clar que volia ser perruquer.

Als anys noranta jo volia obrir una botiga diferent, no volia només una perruqueria per gossos. A la família els hi va sobtar molt. Vaig anar a París a aprendre l’ofici i vaig tornar a Lloret amb moltes ganes. A l’hora d’obrir la botiga, jo treballava també a Marineland amb els papagais que feien uns espectacles (avui dia un espectacle prohibit).

Com ha canviat el món de la mascota des d’aquell Lloret on els gossos anaven sols pel carrer?

Quan vaig començar a la botiga, ja tot era molt diferent, hi havia poc tipus de menjar per animals, perquè no hi havia costum de fer servir preparats. Quan jo era petit, els animals menjaven les sobres de casa, i amb el temps s’introduiria el menjar sec, pinso i llaunes. La gent va començar a tenir els animals d’una manera diferent, abans ni pensar d’endur-se l’animal de vacances, ara si, per tant, calia menjar empaquetat, transportins, etc., i això ho vam començar a tenir a la botiga de prop la plaça de la Magnòlia, on vaig estar uns 9 anys. Ara estic a prop d’allà, just on hi havia una galeria d’art. Segueixo dedicar-me a la perruqueria canina, sempre a la mateixa zona de Lloret.

Actualment que vols fer?

He tornat als meus orígens. El comerç no és productiu i prefereixo gaudir del temps que hi dedico a cada mascota per cuidar-la i deixar-la ben pentinada. Tanco i liquido la botiga del Rieral i m’hi poso al 100% amb la perruqueria canina Estetic Can al centre de Lloret.

Després de 30 anys tractant amb animals que et sembla il·lògic de les noves lleis?

La normativa de no poder deixar el gos a la porta de la botiga em sembla excessiu. Sí que em sembla bé no tenir la venda de mascotes i l’exposició de les mateixes a la botiga, i evitar venda il·legal.