Urbanisme i nucli antic: Reptes de futur per entendre el passat.

Estimats lectors de Lloret Gaceta, primer de tot em presentaré: El meu nom és Víctor Gallart, per alguns dels lectors, us seré coneguts, per d’altres no. Tota la meva vida he viscut al nucli antic de Lloret i vaig tenir el privilegi de ser el President de l’Associació de Veïns del nucli antic de Lloret de Mar des del 2011 fins al 2015 i Vicepresident des del 2015 fins  al 2016. Soc un apassionat de l’urbanisme. De formació jurídica (Llicenciat en dret), soc funcionari d’administració local de Secretaria d’Ajuntament.

Després d’aquesta introducció, vull agrair a la direcció de la revista que em permeti disposar d’una columna per expressar-vos la meva visió del nucli antic i dels elements urbanístics que hi encaixarien. No pretenc fer grans reflexions sobre el barri ni la legalitat urbanística, més aviat us explicaré de forma molt planera com podem transformar un barri amb el marc jurídic que ens ofereix la normativa actual i en especial el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lloret de Mar. També trauré del “calaix” aquells projectes i idees que vaig defensar com a President de l’associació i que van quedar “perdudes” per desinterès polític i que molt fàcilment es podrien recuperar.

Respecte a l’Associació de veïns del nucli antic de Lloret de Mar, us explicaré que es va crear l’any 1994 (sota el nom de l’Associació del Casc Antic de Lloret de Mar) per una sèrie de veïns inquiets i molt actius davant la degradació progressiva que patia el nostre barri. Aquells il·lustres veïns ens van deixar una bona herència de treball, propostes i anàlisis, que molts d’ells, són vigents avui dia. Actualment l’associació es troba inactiva des del 2018, aquest 2021 ha sorgit una nova associació amb uns límits d’actuació més amplis que els de l’Avcall. Els Estatuts fundacionals de l’Avcall defineixen el nucli antic tal i com ho fa el POUM (article 137), és a dir, el sector del casc urbà amb traçat viari i ocupació anterior a l’any 1.900 i que encara conserva les seves característiques tipològiques i de traçat viari i parcel·lació originals. Al nucli antic, a nivell urbanístic li correspon la clau 2.1.  Tot l’espai  que per definició sigui nucli antic, i per tant identificat amb la clau 2.1, identifica la normativa urbanística que li correspon al sòl  del nucli antic. Per tant tenir una finca o un terreny en el nucli antic comportarà que només hi podrem fer una planta baixa i dues plantes pis, quan per exemple en altres zones del municipi hi podríem fer 4 plantes o cases adossades…  El mateix article diferencia tres subzones diferenciant si la edificabilitat de la finca és al 100%, si cal edificar amb patis amb filera o si s’edifica creant un pati d’illa (pati interior no edificable). En els plànols d’ordenació (els plànols de tot el municipi) del POUM s’hi grafia el número 2.1 i per identificar les subzones una lletra a),b) o c).

Per tant, és interessant tenir en compte que el nucli antic, forma part del nucli urbà. El nucli urbà (o  casc urbà com ho estableix el POUM)  es troba delimitat per l’avinguda de Tossa-avinguda de Blanes, Avinguda Pau Casals, Avinguda Just Marlés i Passeig Agustí Font i Passeig Camprodon i Arrieta. Tot i que el concepte no es defineix en el POUM. El diccionari de l’enciclopèdia el defineix el nucli urbà com el sector primitiu d’una ciutat al voltant del qual aquesta s’ha expandit. Dins d’aquest nucli primitiu, hi ha el “nucli originari”, el nucli antic, existent amb anterioritat del 1900, i a partir d’ell es configura el nucli urbà com a element primitiu i amb uns trets configuradors molt diferents. Si us fixeu, a l’avinguda Mistral, Plaça París, carrer Anselm Clavé, carrer Joan Baptista Lambert trobem edificis més alts, carrers més amples i rectes, en definitiva un urbanisme més modern, més alineat amb espais més oberts totalment diferent de l’urbanisme existent prèviament a l’any 1.900 on les necessitats urbanístiques eren totalment diferents.