Segons informa el Diari de Girona, el jutjat contenciós administratiu número 3 de Girona ha anul·lat el decret d’alcaldia que va retirar el servei d’aigües a l’empresa Riera de Cabanyes per adjudicar-lo a Aqualia a les urbanitzacions Lloret Residencial i Mont Lloret el juny del 2022. Segons la sentència, no hi havia justificació per una mesura d’urgència com aquesta, ja que no es va produir cap “catàstrofe” ni situació extraordinària que ho requerís.
Deficiències puntuals, no emergència
El jutge considera que les deficiències en el servei, tot i els talls puntuals, no eren suficients per invocar una situació catastròfica que permetés l’actuació unilateral de l’alcalde. En la seva resolució, el magistrat afirma que els problemes al subministrament “es venien produint des de feia anys” i que l’estat de la xarxa no havia empitjorat significativament. Així, conclou que l’Ajuntament no va justificar adequadament l’ús de mesures excepcionals.
“Una decisió precipitada”
El decret va ser aprovat sense seguir el procediment administratiu establert, que hauria requerit donar audiència a l’empresa afectada i concedir-li un termini per resoldre les deficiències. Segons la sentència, les accions del consistori s’assemblen més a un “segrest o intervenció” del servei públic que a una actuació legítima d’emergència.
A més, el jutge rebutja l’argument de l’Ajuntament sobre la falta de solvència de Riera de Cabanyes o el seu deute amb l’Agència Catalana de l’Aigua com a motius per la retirada immediata del servei. “Cap d’aquests problemes es pot considerar catastròfic”, subratlla.
Precedent per altres municipis
Riera de Cabanyes ha celebrat la sentència i ha anunciat que reclamarà una indemnització superior al milió d’euros pels danys causats. També ha remarcat que aquest cas podria marcar un precedent per altres municipis on es troben en litigi per situacions similars, com Maçanet de la Selva o Llagostera.
Recurs possible
L’Ajuntament de Lloret de Mar ha evitat fer declaracions sobre la sentència, tot i que estudia la possibilitat de presentar-hi recurs. Mentrestant, el cas obre la porta a qüestionar altres decisions similars preses en situació d’urgència, posant en dubte la seva legalitat i proporcionalitat.
Es una vergonya aquesta sentencia. Que no era una situació catastrófica ? Per casa meva si. Feia 7 o 8 anys que a casa no teniem aigua habitualment i quan la teniem, era de pressio tant baixa que ni ens podiem dutxar. Molts estius varem haver de marxar de casa. La empresa de l aigua mai va fer res per solucionar- ho i molts cops ni contestaven el teléfon. No desitjo a ningú el que varem passar. Convido a aquest jutje a experimentar el mateix
Si el ajuntament vols anirem molts com testimoni
Lo repito, es inadmisible que no nos llamarán como testigos y parte implicada . Sabra el juez lo que es situación catastrófica tener hasta ratas en los depósitos , un año de sequía pura y los vecinos sin agua y las calles con ríos de los agujeros que tenían los depósitos ( agujeros por los que el agua que bebíamos se contaminaba) . Abuelos sin coche y si no llega a ser por la solidaridad vecinal se quedaban sin agua para beber ni ducharse después de trabajar a 40 grados. Ni lavar ropa. Cobrando todos los meses el agua y sin el servicio. Los animales de casa bebiendo agua embotellada de turbia que salía a veces y sin presión ninguna. Al juez sentado en sus vacaciones no le habrán parecido catastróficas las vivencias vecinales pero a los vecinos nos parecía una situación más propia del tercer mundo que de un país europeo.
Ayuntamiento debisteis llevarnos de testigos. Y si queréis recurrir me ofrezco voluntaria