SOS Lloret denuncia: 662 habitatges en risc i sota sospita d’incomplir el Pla del Litoral
La plataforma SOS Costa Brava ha posat el focus en fins a 10 punts crítics del litoral que podrien marcar el futur urbanístic de la zona en els pròxims mesos. L’entitat alerta que no es tracta només de projectes concrets, sinó també de modificacions de planejament, sentències pendents i drets edificatoris antics que podrien reactivar-se. Municipis com Begur, Cadaqués, Calonge, Lloret de Mar, Port de la Selva, Palafrugell i Pals estan al centre del debat.
Des de la federació reclamen una revisió profunda del model urbanístic i fins i tot una moratòria del creixement en zones sensibles, advertint que molts dels projectes afecten espais vulnerables com zones forestals, àrees inundables, dunes o terrenys amb forts pendents. També denuncien possibles contradiccions amb la Llei de Costes o el Pla Director Urbanístic del Litoral.
✳️ Connecta’t al nostre canal de WhatsApp i rep totes les notícies diàries. Per accedir-hi, fes clic aquí
Lloret de Mar, al punt de mira amb 662 habitatges projectats
En aquest escenari, Lloret de Mar guanya protagonisme amb un dels projectes que més preocupen a les entitats. Es tracta de la modificació del POUM de Mont Lloret, que podria permetre la construcció de 662 habitatges en una ladera forestal de 52 hectàrees.
Segons SOS Costa Brava i SOS Lloret, aquesta operació incompliria el Pla Director del Litoral, vulneraria la Llei Forestal i no disposaria d’avaluació ambiental ni estudis hidrològics, tot i els riscos d’erosió i l’impacte sobre un connector ecològic clau. Un projecte que situa Lloret en el centre del debat sobre el futur del territori.
Altres municipis també sota pressió urbanística
El cas de Lloret no és únic. A Begur, destaca el macroprojecte de Jardins de Sa Riera Living, encara immers en un procés judicial complex, així com la revisió del POUM amb sectors forestals encara urbanitzables. A Cadaqués, el nou planejament preveu fins a 755 habitatges en 54 hectàrees, una proposta que les entitats consideren un retorn a un model “obsolet”.
També hi ha moviments destacats a Calonge, amb una possible ampliació de sostre edificable fins a 486 habitatges, i al nord, amb projectes a Llançà i Port de la Selva que podrien afectar espais d’alt valor ecològic. A Palafrugell, el projecte del Camí de Ronda genera dubtes per la seva falta d’estudis, mentre que a Pals es plantegen fins a 1.815 habitatges i sis complexos hotelers, una xifra que la federació considera desproporcionada.
Amb aquest escenari, SOS Costa Brava vol situar el debat urbanístic al centre del 2026 i adverteix que el futur del litoral es decidirà en aquests expedients. L’entitat defensa que la Costa Brava no pot continuar creixent sobre espais fràgils i reclama un model més restrictiu, sostenible i adaptat als límits ambientals actuals.
