S’apaguen els fogons de l’Studio 66: “Les dificultats de la cuina d’autor a Lloret de Mar”

El 8 de setembre David Gou, lloretenc de quaranta anys, va tancar definitivament els fogons del seu conegut restaurant Studio 66. Una cuina de la qual han sortit plats extraordinaris que molts trobarem a faltar.

Per retre un petit homenatge a la seva creativitat gastronòmica i al seu recorregut professional, des de Lloret Gaceta li hem fet algunes preguntes, on veurem el passat i el futur d’un xef d’alt nivell.

-David, on va començar la teva aventura?

El curs escolar a la Immaculada Concepció de Lloret, després vaig fer un curs de cuina a Girona i més tard un postgrau de director de cuina a l’escola d’hostaleria de Sant Pol.

– Per què vas escollir ser cuiner?

Gairebé perquè no hi havia gaires opcions perquè no m’agradava molt estudiar i en tenir una família que s’ha dedicat a l’hostaleria (per part de mare) sempre han regentat l’hotel Samba. Podria dir que per no voler estudiar em van fer treballar (com un càstig) a la cuina, rentant els plats a l’hotel en comptes d’anar al casal d’estiu. I així va començar tot; a les hores mortes quan no quedaven plats per rentar anava experimentant a la cuina i aprenent a fer plats.

-Qui ha estat realment el teu mestre i on vas aprendre a fer el tipus de cuina que has estat oferint a l’Studio 66?

Per adquirir estil i aprendre a treballar sota pressió i amb molta responsabilitat, l’Albert Adrià del Restaurant 1900, amb qui vaig adquirir moltíssima experiència. Va ser una revolució per mi, com una universitat amb màster inclòs. Allà vaig veure que encara que havia estudiat molt, no sabia res davant de la màxima exigència de la cuina de l’Albert Adrià. En Jordi Ramos, en Dani Coloma i en Harris també han marcat molt el meu aprenentatge i els estic molt agraït. Recordo amb molta estima el meu pas per la cuina de Sant Pere del Bosc.

– El teu plat preferit i que mai deixaries d’oferir?

Sens dubte, el plat estrella de l’Studio 66, el “mollete de steack tàrtar”. De la meva cuina han sortit milers de molletes. És un brioix calent farcit amb steak tàrtar.

-Has volgut donat una oferta gastronòmica diferent i molt exquisida, potser Lloret no és el lloc adequat per dedicar-se a aquesta especialitat?

Ara com ara no tinc la resposta, no sé si no és el lloc adequat, la culpa ha estat meva, potser per voler que Studio 66 s’obrís a Lloret, al meu poble, potser no he volgut veure que aquí no era el lloc per oferir aquest tipus de cuina. Espero tenir la resposta en un futur.

-Penses que a Lloret qualsevol mena de cuina val per enfocar-se en el turisme, en detriment de la cuina de qualitat, i per això no has tret rendiment al teu negoci?

Podria ser, però no és l’excusa. Segurament el públic que ve al poble no és el que consumeix aquest tipus de gastronomia: Són coses que xoquen amb la realitat, venen a visitar el nostre poble, entren al local, i en llegir la carta, s’aixequen i marxen o demanen una aigua per vergonya. Com diu el meu cosí: «No t’has d’enamorar del teu negoci, has de veure la realitat, si funciona o no funciona».

A Lloret es pot viure del client local, tenim la prova en diversos locals, però el meu no ha triomfat al nivell d’altres molt consolidats com el Sybius o La Campana. La gent del poble es mou, però tot va per modes i costums. No té res a veure el client local del poble amb el client turista. Estic molt agraït de la gent de Lloret que ha vingut fidelment a l’Studio 66. També es va crear una mena de llegenda urbana de què com jo venia del Restaurant 1900, el meu restaurant era de molt nivell amb preus elevats i molts no s’apropaven.

– Quin consell donaries als joves que comencen?

Jo els diria el mateix que em dic a mi mateix: «No deixis de lluitar pel que t’agrada i pel que realment vols fer, al final, ho aconseguiràs. Lluita!».

– Tens alguna idea al cap per seguir al món de la gastronomia de qualitat?

Ara mateix no tinc cap idea concreta, tinc diverses ofertes damunt la taula, però necessito una pausa. El que tinc clar és que no deixaré mai aquest món. M’agradaria formar personal de restauració creant un renom de qualitat. No descarto formar part d’algun projecte gastronòmic creat per algú altre.

-Et deixa decebut el teu poble: o que et decep en la situació actual, i que et dóna empenta?

Pel que fa al client i a la gent de Lloret, no tinc cap decepció. Potser si em decep la imatge que té la gent de fora del nostre poble, com els hi canvia la cara quan per exemple, participes en un fòrum i dius que ets de Lloret. No podem continuar deixant que això passi: Tenim el que tenim, i entre tots cal lluitar perquè tot canviï i des de fora vegin que no és tot tal com diuen. Però primer cal fer un canvi intern per millorar l’extern. Em dóna empenta saber que tot es pot millorar i tot es pot aconseguir.

Molta sort xef!