Carlos Arbó (nascut a Lloret de Mar el 1949). Va compaginar el treball d’interventor a l’Ajuntament de Lloret amb la faceta d’escriptor. És autor de llibres i articles sobre economia local, endeutament municipal i anàlisi d’inversions, obres de teatre -que també ha dirigit-, i la trilogia de novel·les: Lloret by night, Lloret mil anys i Lloret de Qualitat on com a curiositat, dir que els personatges són de ficció, però estan inspirats en gent de carn i ossos, i serà fàcil que molts dels lectors lloretencs se sentin identificats.
Retirat de la tasca de ser la persona que autoritza i fiscalitza certes operacions per tal que es facin amb legalitat, a l’Ajuntament de Lloret, a día d’avui es manté actiu amb 73 anys com a columnista d’opinió al Diari de Girona on aquesta setmana s’ha esplaiat amb la ràdio local (Nova Radio Lloret) en un dels seus articles d’opinió al diari provincial, en aquest cas amb una dura crítica al mitjà de comunicació lloretenc:
Ràdio Lloret al servei del govern
Si s’escolta l’emissora municipal Nova Ràdio Lloret hom acabarà creient que a la vila ‘del llorer’ no hi ha res digne de menció. Les notícies de successos són banalitzades descaradament en el programa Bon dia, bona hora.
Així, passen de puntetes sobre les ganivetades entre joves, el desmantellament d’una plantació de marihuana, el presunte doble crim masclista o el robatori en una botiga del nucli antic.
Tampoc són notícia el col·lapse dels Serveis Socials, la persistència dels forats en l’asfalt dels carrers, dels panots movedissos de les voreres, dels fanals amb bombetes foses, de papereres destrossades i de la degradació dels espais de lleure.
Un cas recent és el silenci inicial de l’emissora sobre un radar de velocitat que multava a tort i a dret. Les protestes veïnals van obligar a la difusió dels malestar existent i el govern municipal va acabar precintant el polèmic dispositiu.
Bah! Tot plegat no serien més que fets aïllats. Minúcies comparades amb els èxits del govern municipal que una ràdio servil s’encarrega d’escampar a so de bombo i platerets.Així, amplifica el ressò d’unes jornades sobre turisme inclusiu, les lloances del director de l’Agència Catalana de Turisme i les entrevistes a l’alcalde per l’assistència a un munt de fires, congressos i exposicions.
En matèria d’esports tenen un minuciós seguiment les accions promocionals, els cursos esportius municipals i els torneigs de tota mena. És a dir, propaganda del turisme esportiu.
En l’àmbit educatiu, és el pa de cada dia l’informe de les activitats dels centres d’ensenyament i de les feixugues tasques de la Secció d’Educació de l’Ajuntament.
La cultura adquireix un protagonisme diari quan es passa llista dels esdeveniments literaris, històrics i artístics, recitant amb l’èmfasi les festes i tradicions populars.
La promoció econòmica ocupa un lloc destacat enaltint els esforços de l’ajuntament per generar activitat econòmica, fomentar l’ocupació, i dotar les empreses de recursos per competir. Fum, fum, fum.
Tot i reconèixer la delicada situació del petit comerç, la ràdio predica la bona nova cada vegada que un establiment obre les portes sense al·ludir els que diàriament les tanquen.
Per últim, assenyalar que la tertúlia ciutadana setmanal és de pa sucat amb oli. Unes patums de la tercera edat, defensors de les essències del poble, discuteixen educadament del passat enyorat i del futur somiat. Amb una visió simplista de la realitat creuen tenir la panacea per a tots els problemes del poble, del país i del món. Pel que fa a les opinions polítiques, sense escarafalls, expressen un biaix de complicitat amb l’independentisme.
En fi, per Nova Radio Lloret, el poble és un paradís terrenal i la vida una bassa d’oli.
