Fa 10 anys que vaig , en aquest cas no pujar a l’escenari, si no baixar, donat que el Teatre de Lloret és estil teatre grec, per presentar un acte que em feia moltíssima il.lusió: l’acte d’innauguració del Teatre Municipal de Lloret de Mar. Un moment d’intima emoció per algú com jo que estima el teatre i estima el seu poble. Han estat 10 anys intensos. I el nostre Teatre s’ha convertit en un referent no només a Girona si no també en el món teatral català i molt reconegut per les companyies independents. Venir a Lloret a poder ensenyar la seva feina els dona prestigi. Així que el Teatre de Lloret , amb 10 anyets ja és tota una institució. I és en aquest terme que vull incidir… les institucions les formen les persones. Per molt imponent que sigui l’edifici, per molt meravellós que sembli el continent , sense contingut no és res. Un edifici buit. I per sort aquest edifici, a Lloret, l’omplim cada dia de gent fantàstica, conserges, personal de neteja, personal de les oficines, tècnics , actors i directors ,públic entregat, fins i tot polítics … però a més a més, aquí tenim la sort de comptar amb una directora del teatre que fa uns anys que està fent una feina fantàstica, gestionant l’espai, programant, ajudant a tothom que ho demana, i per aixó la vull felicitar expressament. Així que moltes felicitats a tots els que formem la familia del Teatre de Lloret, i moltes felicitats Amaranta. I gràcies.
Joan Romà Ortiz
